Com els bons verds, els blaus operen de forma semblant a altres instruments financers: faciliten capital a emissors, que tornen els diners a canvi d’uns interessos. La gran diferència entre tots dos és que els bons blaus dediquen els capitals a projectes per a la conservació dels oceans com ara promoure la diversitat i la sostenibilitat del sector pesquer.
Aquests bons es van donar a conèixer l’octubre de 2018, quan el Banc Mundial va facilitar un acord que reduïa una part del deute de la República de les Seychelles a canvi de protecció marina. Els bons servien l’objectiu doble d’estabilitzar el ràting creditici del país i invertir en la seva economia, molt lligada a la salut dels mars (pesca i turisme).
Solucions a petita escala
L’interès en els bons blaus prové del fet que no persegueixen únicament un fi mediambiental, sinó també econòmic. Part del seu èxit radica en què els mercats volen alinear les pràctiques empresarials amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS). Així, els bons blaus sorgeixen com a instruments que financen solucions a petita escala.
La pol·lució dels plàstics en els mars és un fet tangible per als inversors i consumidors mundials, i té solució. Els inversors s’han adonat d’aquest problema mediambiental i estan buscant noves formes que generin solucions econòmicament competitives.
Grans firmes d’inversió com el banc nord-americà Morgan Stanley s’han situat al capdavant d’aquest nou mercat i al principi de 2019 va subscriure una emissió de deu milions de dòlars del Banc Mundial en bons blaus.
Aquests actius posaven l’objectiu en els esforços per a la reducció dels residus plàstics en els mars i en promoure els recursos marins, incloent la investigació científica, política i regulatòria als països desenvolupats.
Un futur més verd i més blau
Els experts reconeixen que s’han vist progressos en totes les inversions sostenibles els últims anys i estimen fins i tot que ja no se’ls percep com a inversions de nínxol. Els actius basats en inversions sostenibles han crescut un 34% en els dos últims anys, en la seva immensa majoria bons verds.
Encara és una mica aviat per dir si el mercat de bons blaus creixerà al mateix ritme que ho han fet el dels bons verds o, si els actuals tipus d’interès molt probablement estimularan les inversions futures.
És raonable preveure que els bons blaus es toparan amb algunes de les barreres que van trobar els bons verds en els seus inicis.
Si aquests instruments financers fossin capaços de guanyar tracció, els estàndards de desenvolupament, el mesurament de les dades i compartir les històries d’èxit serien crítics. Una percepció més global sobre l’adopció i l’aplicació dels bons blaus podria impulsar a el sector privat i, per tant, ajudar els oceans mundials.
L’important ara mateix és que augmenti el nombre d’iniciatives que es puguin finançar mitjançant bons blaus, perquè creixi el mercat d’aquest tipus de bons i que així arribin als inversors minoristes, tal com ha tingut lloc amb els altres bons sostenibles.
