Els hotelers de la Costa Brava Centre celebren la bona ocupació que han registrat durant la primera quinzena d'agost, d'entre el 95 i el 100%, i, encara que l'última part del mes sol ser més fluixa, "segons va la tendència podríem tenir també plena ocupació", explica a Efe la gerent de la Unió d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, Judith Lloberol.

Les xifres d'ocupació ja estan als mateixos nivells que abans de la pandèmia i el menor flux d'estrangers s'ha suplert amb l'augment de turistes nacionals, molts dels quals solien viatjar a l'estranger i enguany han preferit venir a aquesta zona.

Encara que a l'agost el turisme internacional sol rondar el 40 o 50% en la zona, enguany representa un 30% i és, sobretot, francès, però també d'altres nacionalitats que poden desplaçar-se fins aquí amb cotxe, com a holandesos o suïssos.

Per a la segona quinzena, la zona ja té unes reserves del 80%, però, amb la tendència cada vegada més accentuada de contractar en l'últim moment, els hotelers esperen tornar a omplir els seus establiments.

Quant al preu, la majoria dels hotels l'han mantingut i, els menys, han fet ofertes amb paquets vacacionals. No obstant això, el tiquet mitjà de la restauració ha pujat.

"Estem molt contents amb l'estiu que estem tenint", diu Lloberol, que assegura que el sector estava molt preocupat amb l'arribada de la cinquena onada de la pandèmia.

La zona va tancar juliol amb una ocupació del 90% perquè, encara que van patir cancel·lacions quan el Regne Unit o França van recomanar no viatjar a Catalunya, no van deixar d'entrar reserves.

"El mateix que passa ara, que hi ha alguna anul·lació, però continuen entrant reserves".

Al sud de la Costa Brava, on es concentra el major nombre de places hoteleres, l'ocupació és força més baixa, ja que són més dependents del turisme estranger i dels touroperadors. Enric Dotras, president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, explicava aquesta setmana que la temporada turística està sent «desigual» en funció de l’especialització de cada establiment: "Els hotels que funcionen amb touroperadors de mercats de l’Est se’ls està fent molt difícil treballar, però els hotels que opten per un públic de proximitat estan tenint una ocupació més elevada". 

A Lloret de Mar ja fa temps que van assumir que el turisme va assumir que aquest no seria l'estiu de la recuperació sinó de la supervivència. Tot i el ràpid avanç de la vacunació als països rics, el procés d'immunització no ha arribat a temps de poder retornar la mobilitat als seus nivells prepandemia i les expectatives més optimistes es van anar esvaint conforme s'acostava la temporada alta alhora que s'expandia la cinquena onada de la pandèmia. La incertesa persisteix entre la població davant unes restriccions i una normativa encara exposades a canvis, la qual cosa manté molt limitat el radi d'acció del viatger.

Qui també depèn molt del turisme internacional és el sector dels càmpings a Girona, que tampoc han recuperat els nivells d'ocupació prepandèmia, com tampoc ho ha fet el sector dels apartaments turístics. En ambdós casos, els hostes catalans i de la resta d'Espanya són el puntal per tancar una temporada menys positiva de la que esperaven a la primavera.

I és que la conjuntura ha tornat a situar als turista local (català i espanyol) com el principal objecte de desig del sector. Segons un informe de la consultora Ipsos i de la plataforma de big data turística Mabrian publicat a les portes d'aquest estiu, Catalunya era la tercera comunitat més demandada pels espanyols per a fer vacances després d'Andalusia i el País Valencià. 

La Costa Daurada, sense britànics ni russos

El portaveu de la Federació d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, Xavier Guardià, explica a Efe que la Costa Daurada ha tancat les primeres dues setmanes d'agost amb una ocupació d'entre el 70 i el 80%, la qual cosa encara no arriba als nivells prepademia.

"Ho donem per bo", afirma, ja que el 25% de la capacitat hotelera de la zona continua tancada i hi ha tres mercats, el britànic, el rus i l'irlandès, que no han vingut aquest estiu, la qual cosa ha afectat la zona, sobretot per la importància dels dos primers.

Segons Guardià, altres mercats, com el francès o l'holandès, estan funcionant bé, igual que l'espanyol, que, en la seva majoria, no ha viatjat a l'estranger i ha preferit quedar-se en la costa.

"Funcionen els mercats que poden desplaçar-se per carretera", assegura Guardià, per l'enguany "es veuen més cotxes que mai".

Un altre factor a tenir en compte és que molta gent que té segones residències en la costa catalana, en lloc de passar 15 dies, aquest estiu es queden tot el mes d'agost, amb el que l'aportació econòmica als diferents sectors de la zona, com a restauració, és major.

L'esperança del sector és poder allargar la temporada d'estiu fins a setembre i octubre, però avui dia hi ha moltes incògnites obertes.

"No sabem com estaran els països europeus, si deixaran viatjar o obligaran a fer quarantena a la tornada", apunta Guardià, que afegeix altres incerteses com quin serà el nivell de vacunació o si apareixeran noves variants de la covid-19.

La zona compta amb un volum important de clients holandesos i alemanys sènior que solen a passar dues o tres setmanes al setembre i octubre en hotels i càmpings i que enguany encara no se sap si vindran.

"El sector i el destí funcionen i s'ha demostrat que, quan la gent pot, es mou i gasta", afirma el portaveu dels hotelers de la província de Tarragona.

La cinquena onada sí que va afectar la Costa Daurada el mes de juliol, quan va registrar una ocupació d'entre el 50 i el 60%, donada la baixa afluència de turistes que va haver-hi els dies laborables per la falta de visitants estrangers, que no es va compensar amb la bona resposta durant els caps de setmana.

Bona ocupació del turisme rural

El turisme rural català també tanca una primera quinzena d'agost "bastant bona", segons comenta Montse Coberó, de la Confederació del Turisme Rural i Agroturisme de Catalunya (Turalcat), malgrat que les cases grans de 15 places només poden acollir a 10 clients per les restriccions de la covid-19.

Per això, el ple és gairebé total i quan hi ha alguna cancel·lació, sobretot perquè els clients han de guardar quarantena, de seguida entra una reserva d'algun client "desesperat" per trobar un allotjament rural que, si no fos per la pandèmia, seria gairebé impossible d'aconseguir a hores d'ara.

Abans de la covid, els turistes estrangers representaven el 70% de l'ocupació del turisme rural català a l'agost, mentre que ara són residuals i la majoria de clients provenen de diferents parts de Catalunya.

El turisme rural va ser un dels primers a reactivar-se després de l'aturada que va suposar la pandèmia, perquè els establiments solen estar aïllats i enmig de la naturalesa.

Per això, els clients continuen preferint les cases independents en les quals poder passar uns dies amb la família o els amics que les cases compartides, que costen més de llogar.

El Pirineu de Lleida torna a xifres del 2019

El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, assenyala a Efe que l'ocupació en la zona està entre el 95 i el 100% i la majoria dels turistes són catalans, més o menys com abans de l'arribada de la pandèmia.

L'ocupació de juliol va aconseguir entre un 90 i 95% els caps de setmana i fins a un 55% entre setmana.

"La cinquena onada no ens va afectar gaire. Ara estem en números del 2019", assegura Castellarnau, que recorda que a partir del 20 d'agost comença a baixar l'ocupació, encara que el sector té la incògnita de què passarà enguany tan diferent.

Barcelona segueix amb males xifres

En canvi, les previsions del Gremi d'Hotels de Barcelona per a aquest estiu són "dolentes". Encara que les xifres són millors que les de 2020, amb una campanya estival "inexistent", segueixen molt lluny dels nivells d'activitat que poden marcar la recuperació.

Actualment, Barcelona té una ocupació aproximada del 40% en la planta hotelera que està oberta en aquests moments. La ciutat només té disponibles per als clients el 42% de les habitacions del parc hoteler i un terç de les estades dels establiments oberts continuen tancades.

El sector hoteler de la ciutat estima que ha perdut en aquests 18 mesos de pandèmia prop de 2.700 milions d'euros.