El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha avisat als partits polítics que «seria una llàstima» que els «interessos partidistes» impedissin que els pressupostos del 2022, que ha definit com «els més importants que s'han presentat mai a la història» tiressin endavant. En un acte per presentar els comptes a representants de la societat civil i econòmica, Giró ha defensat que el projecte de llei de pressupostos suposa un «punt d'inflexió» i una «palanca» per a la reactivació econòmica i social, gràcies a la despesa que s'enfila al rècord de 38.139 milions d'euros. Giró ha admès que els pressupostos «haurien pogut ser millors» si l'Estat hagués atès la petició d'un fons extraordinari per atendre les conseqüències de la pandèmia.

El titular d'Economia ha defensat que l'esforç financer del Govern comportarà «una injecció de vitamines al corrent sanguini de l'economia com mai s'havia vist fins ara», amb un increment de despesa de 5.618 milions, el més gran que hi ha hagut en uns pressupostos de la Generalitat. «Tinc la seguretat que la majoria de diputats sabran veure que aquests comptes són una oportunitat per fer una Catalunya encara més forta i solidària», ha dit. Tot detallant el contingut dels comptes als agents econòmics i socials, Giró ha remarcat que tres de quatre euros es destinen a despesa social, fet que ha considerat molt rellevant després de «dos anys de sofriment» per la covid. «Per això són tan necessaris els pressupostos que presentem: són els de la reactivació», ha dit. L'objectiu que s'ha marcat el Departament d'Economia és que «Catalunya torni a bategar al mateix ritme» i amb «l'embranzida» del període entre el 2014 i el 2019.

Entre algunes de les xifres presentades, ha destacat l'augment de 585 milions d'euros d'inversió en salut, els 500 milions que s'han reservat per atendre a les conseqüències de la pandèmia o els 410 milions d'increment de les polítiques d'habitatge. A més, ha subratllat que s'incrementa la dotació del personal del sector públic un 11,6%, cosa que suposarà la creació de 28.882 llocs de treball més. D'altra banda, el conseller ha agraït a les diferents conselleries que han sabut «avantposar l'interès general a les legítimes demandes sectorials» i ha fet broma tot afegint que l'únic departament amb menys pressupost que l'anterior és el seu.

Giró ha defensat que aquest increment de despesa s'ha pogut quadrar sense disparar el dèficit «com en altres èpoques». Tanmateix, ha recordat que ell mateix ha demanat en repetides ocasions a l'Estat que ampliï el marge de dèficit per l'exercici 2022. Una altra de les peticions de la seva conselleria que el govern espanyol no s'ha acceptat és la de mantenir el fons extraordinari covid per l'exercici. A més, el conseller ha reflexionat sobre com serien els pressupostos si Catalunya fos «sobirana». «Si fóssim un país sobirà, els números que hem presentat serien molt millors, amb les infraestructures que mereixem i no hauríem de pidolar allò que ens correspon», ha dit, a més, Giró. El conseller ha afegit que pot «garantir» que «cap dels diputats reclamarien el retorn de Catalunya a l'estat de subordinació que vivim ara».

En aquest sentit, ha acceptat que en escenaris hipotètics els números podrien ser més favorables, però ha defensat que els que han presentat són «els millors que es podrien tenir avui». Per això, ha enviat un missatge als diputats, tot dient-los que «aquest no és el moment de la queixa i pel retret» sinó per a fer «un exercici de responsabilitat», aprovant els comptes. «Els demano a tots que estiguin a l'altura d'un moment tan importat per la història de Catalunya», ha conclòs. A l'auditori del Parlament no hi havia els màxims representants d'organitzacions com CCOO, UGT, Foment i Pimec. Sí que s'hi ha desplaçat la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca. L'encarregada d'inaugurar l'acte ha sigut la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha recordat que els pressupostos són «la llei més determinant de l'any» i ha demanat als diputats que els hi donin suport. «Convido als grups parlamentaris a treballar per analitzar-los i per discutir-los des de les diverses òptiques per a fer-les assumibles per a la majoria de la cambra», ha dit Borràs.