La por a que hi hagi una bombolla immobiliària s’instal·la a Espanya

La percepció que estem propers a una bombolla immobiliària està tornant a fer-se un lloc a les ments dels espanyols. Des del començament de la pandèmia s’havia moderat la por a un escenari d’aquesta mena, però la tendència ha tornat a repuntar. Si el juny d’aquest any era una idea que els espanyols valoraven amb una nota mitjana de 5,5 sobre 10, al setembre ha pujat a 6,1 de mitjana.

Què ha passat en només tres mesos perquè es produeixi aquest canvi? Segons recull l’informe «Radiografia del mercat de l’habitatge al segon semestre del 2021», elaborat per Fotocasa Research, és degut fonamentalment als elevats preus del lloguer (53%) i de compra (48%) d’habitatge. «Hi ha una sensació evident que els preus segueixen a l’alça», es planteja a les conclusions de l’anàlisi.

Pujada de preus

Pel que fa a la compravenda, les dades de la taxadora Tinsa indiquen una pujada interanual del preu mitjà de l’habitatge nou i usat del 8,6% a l’octubre, respecte el mes en què l’índex general va marcar el nivell més baix des del inici de la crisi de la covid-19. De fet, alguns senyals recents de possible sobrevaloració han portat les autoritats a accentuar-ne la vigilància, per comprovar si es tracta d’un fenomen transitori o si marca el principi d’un canvi de tendència.

El lloguer, en canvi, va registrar descensos interanuals del 5,6% al tancament del tercer trimestre, segons l’Índex Immobiliari del portal Fotocasa.

«Amb l’arribada de la pandèmia molts espanyols esperaven que els preus, especialment de compra, baixessin dràsticament i això no està passant», explica María Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa. Aquesta experta opina que el fet que «els preus no estiguin caient amb la força esperada pot ser un dels motius que portin els espanyols a pensar que estem propers a una bombolla immobiliària».

Tot i això, des del portal immobiliari descarten que actualment s’estigui donant el mateix perill de bombolla que en els anys previs a la gran crisi financera. En primer lloc, explica Matos, «perquè els preus no estan pujant de forma desorbitada i ara mateix el preu mitjà de l’habitatge de segona mà està gairebé un 40% per sota dels anys del boom immobiliari». La segona raó que aporta la directora d’Estudis de Fotocasa és que tot i que els bancs no han tancat l’aixeta dels préstecs hipotecaris, són «molt més cauts i mesurats que en el passat». «Els finançaments no superen en cap cas el 90% del total hipotecat i s’estan buscant perfils amb certa solvència», assegura.

Sentiment de propietat arrelat

En aquest sentit, l’informe destaca un argument que es manté al llarg del temps: nou de cada deu particulars més grans de 18 anys actius al mercat d’habitatge en general estan d’acord amb la idea que el sentiment de propietat continua molt arrelat. La valoració és de mitjana de 7,6 punts sobre 10.

Amb aquesta predisposició cap a la vivenda de propietat, la majoria (7,2 punts) també considera que el preu del lloguer fa que compensi més pagar una hipoteca. I davant la pregunta de si la tendència del mercat és a llogar més i comprar menys, el 37% es mostra a favor, davant del 45% de fa sis mesos.

Alhora, perden suport els arguments a favor de la propietat per qüestions patrimonials. Així, la identificació de la compra d’habitatge com a bona inversió ostentava al setembre una nota de 6,9, des dels 7,1 punts del febrer. També ha perdut suport (de 6,3 punts el febrer del 2021 a 6 punts el setembre del mateix any) l’argument que una casa és la millor herència que es pot donar als fills, segons estableix aquest estudi. El portal immobiliari interpreta que pot ser un efecte derivat de les expectatives sobre els preus que va portar inicialment la pandèmia de coronavirus i que s’han pogut «veure frustrades» per l’encariment del mercat dels darrers mesos.