La guerra a Ucraïna amenaça de disparar els preus de les matèries primeres, des de les més bàsiques, com el blat o l’oli de gira-sol, a altres de més sofisticades, com el pal·ladi, clau per a un sector ja en dificultats com és la indústria automobilística.

Analistes consultats coincideixen que, malgrat que un dels principals problemes del Vell Continent és la seva dependència energètica de Rússia, especialment a Bòsnia, Moldàvia, Finlàndia o Letònia, la incertesa política també passarà factura a aspectes tan quotidians com són la tecnologia i l’alimentació.

En opinió de l’economista en cap de Singular Bank, Alicia Coronil, el clima geopolític influeix en l’avenç dels preus d’elements com el pal·ladi, l’alumini o el níquel, donat el pes de Rússia en la seva producció i exportació. Aquesta circumstància apunta un informe recent de l’ICEX, que adverteix que els minerals representen entre el 60 i el 70% de les exportacions de mercaderies des de Rússia. La Federació compta amb una de les bases de recursos minerals més grans del món: una sisena part de les reserves de mineral de ferro és a Kursk, a prop de la frontera amb Ucraïna i a 200 quilòmetres de l’assetjada ciutat de Kharkov. També en destaca la bauxita, de la qual s’obté l’alumini; el cadmi, pigment en pintures; el bor, semiconductor utilitzat en reactors nuclears i en la producció d’hidrogen, energia renovable del futur, i el cobalt, freqüent en aeronàutica i present, fins i tot, en pròtesis de maluc. Amb ells, el wolframi, fonamental en medicina per la seva aplicació als raigs X, i el manganès, comú en suplements vitamínics, fertilitzants, llaunes, i component de la gasolina, per eliminar el sotragueig als motors. A la llista apareixen, a més dels diamants, on Rússia ostenta la primera posició mundial en producció i reserves, metalls de gran popularitat com l’or, consolidat com a refugi segur. Segons l’Organització Mundial del Comerç (OMC), Rússia és el tercer productor mundial d’or, les principals destinacions del qual són Regne Unit, Kazakhstan i Suïssa.

Tanmateix, els experts han posat el focus aquests dies al platí i pal·ladi, dels quals el país és el segon productor més gran només superat per Sud-àfrica, i que exporta als Estats Units, el Regne Unit, el Japó, Alemanya i Suïssa.

L’unça de pal·ladi ha superat la cotització de l’or, i en l’última sessió els seus futurs van rondar els 2.800 dòlars. El pal·ladi és un element amb múltiples aplicacions, des de joieria a fotografia, passant per corones dentals i tècniques «in vitro». El seu ús més conegut és a la indústria automobilística, com a catalitzador en els sistemes de tractament dels gasos dels vehicles amb motor de combustió interna, per reduir les emissions tòxiques. Els experts incideixen en la seva escassetat i que la Unió Europea depèn en un 40% de les importacions des de Rússia.