El Govern preveu que la pressió fiscal (la proporció que els ingressos tributaris tenen sobre el conjunt de l’economia) es mantindrà el 2023 al mateix nivell que enguany, el 38,2%, la qual cosa ha significat un descens respecte el 39,1% de 2021. L’actualització de programa d’estabilitat 2022-2025 remès el divendres passat a Brussel·les, que incorpora una rebaixa del creixement econòmic previst del 7% al 4,3%, no inclou canvis tributaris expressos, a pesar que el llibre blanc per la reforma fiscal ja es va lliurar fa setmanes per part del grup d’experts encarregats pel ministeri d’Hisenda que dirigeix María Jesús Montero. La previsió inicial era dur a terme la reforma a partir de 2023. En el document es preveu fins i tot un lleuger descens en els dos exercicis següents, el 2024 i 2025, amb el 38,2% en tots dos casos.
De totes maneres al pla nacional de reformes, l’altre document remès a Brussel·les, assegura que «prendrà en consideració les recomanacions recollides en l’informe del comitè d’experts per la reforma fiscal i recollirà la revisió de la tributació sobre la matriculació i circulació de vehicles i una nova normativa sobre els impostos sobre gasos fluorats i els hidrocarburs», la qual cosa suposa equiparar la fiscalitat del gasoil a la de la gasolina.
L’executiu justifica l’evolució de la pressió fiscal pel fet que el creixement del producte interior brut (PIB) nominal (sense excloure la inflació) serà superior al dels ingressos.
Context de recuperació
En el document s’explica que aquesta evolució del pes dels ingressos públics sobre el PIB, «en un escenari inercial en el qual no s’incorporen mesures tributàries, respon a una progressiva millora del context actual a causa de la recuperació de l’activitat econòmica i als efectes positius del pla recuperació, per al desplegament de la qual, el Govern ja ha sol·licitat un segon lliurament dels fons Next Generation de 12.000 milions. Aquesta quantitat se suma als 9.036 milions d’euros de prefinançament i als 10.000 milions d’euros del primer pagament vinculat a la consecució d’una sèrie de reformes, com la laboral.
L’executiu estima que els impostos aconseguiran el 2022 els 317.657 milions d’euros, la qual cosa suposa una alça d’un 7,4%, però un alentiment respecte al 15,3% aconseguit el 2021. Això s’explica pel «rebot de l’activitat econòmica i això malgrat les mesures tributàries introduïdes per a pal·liar l’escalada de preus de l’energia que han tingut un efecte negatiu sobre la recaptació prevista dels impostos sobre la producció i importacions, ja que les rebaixes impositives es mantindran fins al 30 de juny».
Els efectes de la Covid
Al seu torn, els ingressos previstos el 2022 «es veuran impulsats positivament per l’efecte de les mesures tributàries adoptades el 2021, però els efectes del qual s’han dilatat parcialment fins al 2022». Al seu torn perviuen encara efectes de les mesures adoptades el 2020 per pal·liar els efectes de la Covid, alguna de les quals opera amb signe positiu i altres, en canvi, amb signe negatiu.
Pel que respecta a la ràtio de despeses respecte al PIB es redueix de manera progressiva des del 50,6% del PIB el 2021 fins al 44,3% el 2025. La major reducció del pes relatiu de la despesa s’observa el 2022, «en anar superant progressivament la situació de pandèmia que ha marcat els últims exercicis i que permetrà la finalització durant 2022 de totes les mesures d’àmbit laboral adoptades per combatre l’emergència sanitària originada per la Covid-19 (prestacions per cessament d’activitat, exoneració de quotes de la Seguretat Social, per ertes, a autònoms, i incapacitat temporal Covid)».
Per a la resta d’anys, es manté la tendència anterior potenciada pel fet que la majoria de rúbriques de despesa creixen menys que el PIB nominal, permetent així una reducció del seu pes relatiu.
Menor dèficit públic
Malgrat la revisió de l’escenari macroeconòmic, es preveu una major reducció del dèficit públic que la plantejada en l’anterior programa d’estabilitat. En aquest sentit, s’espera una significativa correcció del dèficit en 2022 fins al 5,0% del PIB, per a continuar amb la consolidació en anys posteriors, aconseguint un 2,5% de dèficit el 2025.
