Bolcada a combatre la inflació, la Reserva Federal (Fed) dels EUA ha decidit tornar a elevar en 0,75 punts el preu dels diners, com ja va fer el mes passat. Es tracta del quart increment aquest any després dels de 0,25 punts al març, que va iniciar el nou cicle després de quatre anys sense moviments en aquest sentit; 0,50 al maig i un 0,75 al juny, que va ser l’alça més gran en 28 anys. Amb aquesta decisió, amb la qual certifica el compromís de combat contra l’escalada dels preus, el tipus d’interès se situa entre el 2,25% i el 2,50%, en els nivells prepandèmia. El president de l’entitat, Jerome Powell, va iniciar la seva roda de premsa insistint en el compromís de la Fed a domar la inflació, fins i tot malgrat que l’activitat econòmica mostra signes de més debilitat.

El banc central de la primera potència mundial va assegurar que «els indicadors recents de despesa i producció s’han suavitzat. Tot i això, la creació de llocs de treball ha estat sòlida en els últims mesos i la taxa d’atur s’ha mantingut baixa». En tot cas, el gran repte és la inflació, que «segueix sent elevada, cosa que reflecteix els desequilibris de l’oferta i la demanda relacionats amb la pandèmia, l’augment dels preus dels aliments i l’energia i les pressions de preus més àmplies».

L’entitat, que no descarta noves pujades, va destacar els impactes de la guerra de Rússia contra Ucraïna. I va afegir que busca «aconseguir la màxima ocupació i inflació a una taxa del 2% a llarg termini». «El comitè (l’organisme que decideix sobre els tipus d’interès) està fermament compromès a tornar la inflació al seu objectiu del 2%», va insistir. I va assegurar que, en les circumstàncies actuals, les decisions de política monetària es prendran «de reunió en reunió» amb les dades disponibles sense orientacions a un termini més gran, tal com ja va dir també el Banc Central Europeu (BCE).

El mes passat, Powell va avançar que l’organisme mantindrà la seva política de pujades dels tipus d’interès fins i tot amb el risc que el país entri en una recessió, un escenari que no va descartar, encara que ahir es va mostrar convençut que es pot evitar. La inflació del 9,1% al mes de juny, al nivell de fa 40 anys, va desencadenar totes les alarmes. I encara preocupa més el 5,9% de la inflació subjacent, que exclou els elements que són més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats, fet que suposa el trasllat de l’escalada de preus al conjunt de l’economia.