La recuperació del creixement econòmic a Portugal després de la pandèmia ha situat la taxa de desocupació en mínims històrics. Una situació impulsada en part per la recuperació de sectors com el turisme, que frega les xifres rècord del 2019, i que ha estat valorada positivament pel Govern, tot i que molts dels llocs de treball continuen marcats pels baixos salaris i la precarietat. El país ha assolit un 5,7% d’atur el segon trimestre d’aquest any, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), cosa que provoca dificultats a les empreses de sectors com l’agricultura o la construcció per trobar mà d’obra.

Les dades revelades per l’INE se sumen a les publicades aquesta setmana per l’Institut d’Ocupació i Formació Professional (IEFP), que assenyalen que el nombre d’aturats inscrits als centres d’ocupació és el més baix des del 2003, any en què aquesta entitat va començar a tenir registres. El baix percentatge de persones aturades al país, que se situa molt per sota del registrat per altres països del sud d’Europa com Espanya (12,5%) o Grècia (12,3%), amaga no obstant alguns aspectes negatius.

Baixos salaris

Part dels bons resultats de Portugal en termes d’ocupació s’expliquen per uns salaris que segueixen per sota de la mitjana europea, malgrat els recents augments del salari mínim aprovats pel Govern socialista, que l’ha situat als 705 euros mensuals 2022.

Els baixos salaris han permès la contractació de més personal a les empreses de sectors amb una gran demanda de treballadors, segons el professor de la Universitat de Minho João Cerejeira. «Sectors com el turisme o l’agricultura fan servir una mà d’obra significativa però amb salaris baixos. Això permet a Portugal tenir una taxa baixa de desocupació, però amb pitjors remuneracions que les d’altres països com Espanya».

Les baixes remuneracions han incentivat molts portuguesos a emigrar cap a altres països europeus, com el Regne Unit, Suïssa o Luxemburg, cosa que també ha contribuït a reduir el nombre de treballadors disponibles al país i a reduir la taxa d’atur. «L’emigració portuguesa va ser una vàlvula d’escapament a la crisi econòmica del 2008, i aquesta fugida de treballadors s’està notant els últims anys a mesura que l’activitat econòmica s’ha anat recuperant», va explicar Cerejeira.

El Govern està intentant compensar aquest saldo negatiu amb la nova llei d’estrangeria, que pretén facilitar l’arribada de treballadors de tercers països per cobrir la manca de mà d’obra en alguns sectors.

Llei laboral flexible

La baixa taxa d’atur a Portugal també s’explica per la vigència d’algunes de les mesures imposades als anys de la troica en matèria laboral, com ara la reducció el 2013 de les indemnitzacions per acomiadament a dotze dies per any treballat, i que s’han mantingut fins ara, facilitant la contractació de treballadors per part de les empreses, amb la contrapartida d’un empitjorament de les condicions laborals per als empleats.

El Govern socialista ha intentat revertir la situació els últims anys, amb el suport dels partits d’esquerres, especialment en el combat a la temporalitat, que afecta prop de quatre de cada deu treballadors.

Unes mesures que són positives, segons el professor de la Universitat Nova de Lisboa Pedro Martins, que adverteix no obstant que una protecció excessiva dels llocs de treball pot provocar un augment de la taxa de desocupació al país. «En els darrers anys hem tingut més restriccions en la creació de contractes temporals. Aquesta situació porta algunes empreses a fer contractes indefinits, però d’altres renuncien a contractar, especialment en un context econòmic desfavorable. És important assolir un equilibri, perquè si les restriccions són molt estretes podem notar un impacte negatiu en les dades de treball», va assegurar el professor.

Un altre aspecte determinant en la reducció de la desocupació a Portugal ha estat l’afebliment de la negociació col·lectiva, segons Martins, que es va veure molt minvada durant els anys de la troica. Un aspecte que el Govern està intentant revertir a través de la seva agenda del treball digne, que va ser aprovada al Parlament el juliol passat, malgrat la negativa de la patronal.

«L’aspecte positiu és que un poder sindical més gran portarà millors salaris, encara que, d’altra banda, les empreses tindran menys flexibilitat per adaptar-se a possibles escenaris de crisi», va assenyalar Martins. La previsió de creixement d’aquest any per a Portugal és del 6,5%, xifra que es veurà reduïda fins a l’1,9% el 2023.