Fins i tot l’Estrella de Miró mereix una atenció especial. És fruit de les relacions fraternals establertes entre els tres caps en què es divideix el complex entramat de societats i participades del grup Caixa: la Fundació, primera d’Europa; la seva filial Criteria, primer holding inversor d’Espanya; i CaixaBank, primer banc a Espanya per volum de negoci. Un Contracte de Llicència permet a CaixaBank que faci servir la marca ”la Caixa” i el reconegut logo mironià. A canvi, el banc paga un cànon anual -no indicat- a la Fundació. Aquest contracte indefinit està subjecte a la condició que la Fundació mantingui una participació del 30% o superior en CaixaBank o que no hi hagi un accionista superior a la Fundació.
Han passat dos anys des que l’entitat financera de l’estrella donés un cop sobre el tauler bancari espanyol. Després de mesos de negociacions, CaixaBank comprava Bankia, l’entitat salvada pel Govern presidit per Mariano Rajoy el 2012. Després del canvi definitiu d’accions, el març del 2021 Fundació Caixa es convertia en el primer accionista de l’entitat a través de Criteria, seguit de l’Estat mitjançant el FROB, amb el 16%. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va ser nomenat president de la nova entitat; Gonzalo Gortázar, procedent de Caixa, conseller delegat. Aquesta operació va ser la darrera executada per Isidre Fainé, president de Fundació Caixa i de Criteria. Fainé ha estat el munyidor -va iniciar la seva presidència a La Caixa a juny de 2007- d’aquesta recomposició societària i estratègica el pròleg de la qual van escriure els seus dos predecessors en el càrrec, Josep Vilarasau i Ricardo Fornesa.
Aquesta reconstrucció continua. És el desafiament en què es treballa des de les dues seus operatives del grup: a les torres de Diagonal de Barcelona i del passeig de la Castellana de Madrid. Condició necessària: l’obra social de la Fundació ha de mantenir les seves donacions, fins i tot amb l’aspiració d’incrementar-les, al voltant de 500 milions d’euros anuals.
El Patronat de la Fundació Caixa s’erigeix a la cúspide del triangle del grup. És el sanedrí que marca les línies d’inversió de l’obra social i de Criteria, i que inclou el control a distància de CaixaBank. Als seus vuitanta anys, Fainé, sense ànim de cedir el seu testimoni a curt termini -un tema tabú en qualsevol conversa amb el seu entorn- s’envolta de catorze consellers, incloent-hi al vicepresident, notari de carrera, Juan José López Burniol (1945). Al seu consell s’hi van incorporar aquest any dos pesos pesats de l’empresa espanyola: Pablo Isla, expresident d’Inditex, i José María Álvarez Pallete, president de Telefònica. Amb ells s’asseu un altre president de l’Ibex 35, Marc Murtra, president d’Indra, l’empresa tecnològica i de defensa en la qual l’Estat té un 25,2% a través de la Sepi. «És un error analitzar aquests recents nomenaments en caràcter de relleu. Seria no entendre el president», afirmen fonts del Patronat.
Fins a quin punt la relació entre Criteria i la Fundació s’hauria de reordenar una vegada més, començant pels seus òrgans de govern? A més de Fainé i López Burniol, les dues societats comparteixen cinc membres més al Consell. Com a conseller delegat hi ha Marcelino Armenter. Conegut pel seu perfil baix, Armenter es va incorporar a Caixa el 1985 i és considerat una de les persones de més confiança de Fainé.
Criteria s’ha reconvertit més d’una vegada. Creada per aglutinar part de les participacions en el sector industrial i de serveis de la Caixa, l’octubre del 2007 sortia a Borsa amb un valor de 17.260 milions d’euros. Criteria estava llavors presidida per Fornesa i el seu director general era Francisco Reynés, avui president de Naturgy. Al costat de Fainé a la Caixa ocupava el càrrec de director general Juan María Nin. Tots dos van marcar el segon capítol al procés d’enginyeria financera de la caixa. El gener del 2011, enmig de la profunda crisi financera, aquella Criteria es reconvertia en Caixabank i naixia l’embrió de la Criteria actual. Per acabar de complementar la remodelació, impulsada en part per les necessitats legislatives, el juny del 2014 culmina el procés de segregació entre la Fundació i Criteria, on la primera controla aquesta i des d’aquesta controlen la majoria de les participacions del grup. La quadratura del cercle es compleix.
Des de llavors, la recomposició de la cartera de participades en grup Caixa ha estat constant. A la sortida total del capital de Repsol el 2019 se li ha unit el manteniment, excepcional, d’una participació directa del 4,5% de CaixaBank a Telefònica. A aquest percentatge, Criteria ha anat acumulant accions de l’operadora al llarg d’aquest any que ja arriba a l’1,7% al setembre. Afirmen des de Caixa que la intenció és anar concentrant aquestes participacions a Criteria. Isidre Fainé continua sent vicepresident de Telefònica, companyia en la qual és conseller des de 1994.
La recuperació econòmica després de la pandèmia ha permès que els dos pesos pesants en que participa la Fundació a través de Criteria (veure gràfic), CaixaBank i Naturgy, hagin abastit la gran part dels dividends obtinguts el primer semestre, 564 milions. La crisi energètica ha obert un nou escenari. «El deteriorament de les participacions accionarials és el principal risc del model de negoci», s’escriu en la memòria semestral de Criteria. El valor net dels actius de les participades suma 20.000 milions afavorits el 2022 per la revaloració de CaixaBank a Borsa, que fins ahir s’havia revalorat un 44%, i amb un valor de mercat de 28.000 milions. A l’anunci de la intenció de vendre el grup d’aparcaments Saba, on controla un 99,5%, a Criteria aposten per continuar invertint per valors estratègics amb capitalitzacions superiors a 10.000 milions d’euros. A mitjà termini, Caixa haurà de prendre la decisió sobre per quina de les dues potes en què es planteja dividir-se Naturgy (regulats, amb més dividend, i liberalitzats, amb més opció de creixement) acabarà apostant. El sector immobiliari, valorat en 2.600 milions, seguirà creixent: des de la Costa Daurada (Tarragona), amb terrenys al voltant de Port Aventura, fins a Sanxenxo, a Pontevedra.
Enmig de la reconstrucció, només una constant: la impertèrrita estrella de Miró.
