La gestió de l’aigua, el preu de l’energia, els fons europeus Next Generation i la Política Agrària Comuna (PAC) van ser alguns dels temes que han protagonitzat aquest dijous el Fòrum Agro Santander, organitzat per Prensa Ibérica i el Diari de Girona amb el patrocini de Banc Santander.
El sector agrari s'ha mostrat crític amb la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb la sequera. «En aquest país tenim la mania de posar les mesures d’estalvi d’aigua quan no hi ha aigua al pantà. Només pots estalviar quan tens el pantà ple, tu no pots estalviar aigua quan tens el pantà buit», ha destacat Narcís Poch i Ros, coordinador territorial a les comarques gironines d’Unió de Pagesos.
En una de les seves intervencions durant la taula rodona celebrada a la jornada, Poch ha assenyalat directament a l’administració. «Les indústries i els pagesos hem fet els deures i els hem fet quan teníem aigua, però l’administració no ha demanat el mateix esforç d’estalvi a la resta de la societat. La diferència entre poder regar i no poder regar de cara al futur amb la crisi climàtica que ens pot venir a sobre és la diferència entre collir i no collir, entre tenir aliments i no tenir aliments», ha assegurat el coordinador territorial a les comarques gironines d’Unió de Pagesos.
Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, també ha exposat la manca d’aigua com un dels problemes als quals s’enfronta el sector. «A tots els llocs que jo he anat últimament és complex el tema de la sequera. Les produccions de cereals han baixat entre 40% i el 50%. Els companys cerealistes es comencen a preguntar si sembrar o no sembrar per la inseguretat que podem tenir per la falta d’aigua», ha manifestat.
La problemàtica energètica
L’augment del preu de la llum, el gas i els carburants també afecta directament al sector, que veu com els beneficis es redueixen. En els darrers mesos alguns productors han vist com les factures pel consum d’energia s’han doblat i fins i tot triplicat. «Del gener a l’octubre de 2021 de mitja vam pagar el megawatt a 114 euros, en el que portem de 2022 la mitja és 295 euros. Això ens fa disparar els costos perquè hi ha mesos que hem passat de pagar 20.000 euros en energia a pagar-ne 60.000», ha relatat Joaquim Maria Caula, representant de Caula Aliments.
La situació energètica ha provocat que algunes empreses hagin optat per iniciar plans d’inversió amb l’objectiu de fer autoconsum dins de la mateixa companyia. A més, Ramon Sarroca ha destacat durant la seva ponència que «hi ha entre 14 i 16 cooperatives que estan en uns projectes per fer comunitats energètiques rurals».
Tanmateix, Narcís Poch assegura que «hi ha a gent que ha invertit en plaques, però no és suficient, malgrat que ajuda a reduir la despesa». Considera que cal que «per part de l’administració hi hagi més ajudes per les energies renovables. Si realment l’administració és la que ens diu que hem d’anar per aquest canvi l’administració s’ho ha de creure».
En aquest sentit, des del Banc Santander, Javier Pérez, responsable de Negoci Agroalimentari Territorial de Catalunya, ha allargat la mà al sector. Pérez ha explicat que l’entitat ofereix «préstecs adaptats en fer aquesta transformació, que tot i que no solucionarà les pujades que estem vivint en el tema de l’energia, però sí que almenys variarà la factura», per així «poder ajudar i posar el nostre granet de sorra», ha afegit.
Incertesa amb els ajuts
Durant la jornada que es va celebrar a l’Hotel Carlemany de Girona i que ha acollit més d’un centenar de persones, els representants del sector han donat importància als fons europeus Next Generation, malgrat que també han posat de manifest les incerteses al voltant d’aquests ajuts pel que fa a la seva aplicació i la seva sol·licitud.
«Jo recordo la conferència que va fer l’exconseller Giró fa uns cinc mesos aquí a Girona on es presentaven es desvetllaven les partides dels fons Next Generation a les comarques de Girona. Qui s’emporta la principal partida és Telefónica amb tres milions d’euros», ha manifestat Narcís Poch. El coordinador territorial a les comarques gironines d’Unió de Pagesos considera que «si mirem com es reparteixen les subvencions en aquest país, i aquesta partida ha d’anar a una empresa que no té cap arrel gironina i després les petites empreses han de passar amb una misèria de 12.000 euros, continuem fent el ridícul».
D’altra banda, Ramon Sarroca ha aprofitat la jornada per demanar que els fons europeus Next Generation «puguin ser fons d’aplicació de concurrència competitiva a nivell de cada comunitat autònoma», així, creu que es podrien distribuir millor. Per al president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya una de les finalitats d’aquests ajuts hauria de ser la descarbonització del camp.
Un altre dels aspectes que genera incertesa dins del sector és la Política Agrària Comuna (PAC). Poch ha explicat que la PAC «està en una situació d’excepcionalitat per la guerra a Ucraïna», per tant, ara mateix, dins del sector no tenen l’obligació de complir els objectius establerts. Tanmateix, això també resulta un problema, ja que dins del sector agrari «sabem com ha de ser, però no sabem quan s’aplicarà», va detallar Narcís Poch a la jornada. El coordinador territorial a les comarques gironines d’Unió de Pagesos ha assegurat que amb la PAC les collites seran menors, ja que seran més curtes per adaptar-se a les mesures mediambientals. Destaca que un important gruix de les compensacions de la PAC «s’ofereixen per cobrir una pèrdua de beneficis que tindrà el productor».
Viure dignament de la feina
«Cada vegada es veu més clar que cal una política agrària forta que permeti viure dignament de la feina», ha assegurat el Conseller Delegat del Diari de Girona, Jordi Molet, una de les veus que van participar en la jornada. Molet ha afirmat que «la vida a pagès és difícil, és complicada», però ha remarcat que a Catalunya i a Girona «tenim una indústria agroalimentària potent».
EL BANC COM A «CANALITZADOR» DELS AJUTS
El director d’Empreses de Banc Santander a Catalunya, Sergi Farro, ha estat l’encarregat de tancar la jornada celebrada a l’Hotel Carlemany de Girona. Farro ha assegurat que «a tots ens costa entendre el món dels fons Next Generation», per això ha destacat el paper de l’entitat bancària en aquest sentit com a «canalitzadors», amb l’objectiu d’ajudar a veure els diferents ajuts que s’ofereixen al sector agrari i poder tramitar-los.
Farro ha exposat la proximitat entre els entre l’agricultura i la ramaderia i el món financer. «Tenim moltes similituds el sector financer amb el sector agrari, som sectors que tenim molts anys d’història. El Banc Santander neix arran del sector agrari», ha dit. De fet, durant la seva intervenció a la cloenda del Fòrum Agro Santander, ha explicat que des de l’entitat el sector agrari «el tenim focalitzat com un dels principals sectors on ens agrada invertir i al qual volem donar suport».
El director d’Empreses de Banc Santander a Catalunya ha aprofitat la jornada per posar en valor la figura de l’empresari, als que considera «el motor del país».
Farro ha defensat els punts que han de regir la relació entre el sector agrari i el financer. En el seu discurs a la jornada, ha exposat la necessitat de promoure un «finançament àgil i de proximitat». Considera que aquest punt ha d’anar acompanyat de la innovació, ja que «com a banc hem d’innovar», ha afirmat. Per aquest motiu ha explicat que des de l’entitat bancària han creat un producte que té com a objectiu «donar capacitat al petit i mitjà empresari amb projecte de creixement».
