Sorral Inversiones, Sociedad Valenciana Tenedora de Valores, Holder Inversiones, Inpisa, la Alameda del Sol, Inversiones Veral… són només alguns exemples de les sicav, societats d’inversió col·lectiva conegudes per canalitzar la inversió de grans fortunes, que en els darrers dies han enviat el seu acord de dissolució a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L’allau de notificacions s’ha accelerat al final de 2022 i cada dia almenys tres d’elles informen de la seva voluntat de liquidar-se.
Els canvis introduïts pel Govern dins de la llei antifrau el 2021 han endurit els criteris per a les inversions en aquest tipus de vehicles. A partir d’ara cadascun dels que participi en aquest instrument haurà de fer una aportació mínima de 2.500 euros. Les principals crítiques que han rebut les sicav, que mai han tingut bona premsa i sempre s’han associat a una manera privilegiada de pagar pocs impostos, és que no han arribat a ser realment un instrument col·lectiu. Per aquest motiu, des del 2015 s’han introduït una sèrie de modificacions legals que a poc a poc han desinflat la inversió en aquest tipus de vehicles.
Si a finals del 2021 aquests productes van aconseguir una inversió propera als 29.247 milions d’euros, n’hi havia 2.307 i 361.000 persones hi estaven al darrere, a principis d’octubre aquest volum s’havia reduït fins als 20.200 milions, segons les dades que presenta Inverco, l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva. En el punt àlgid de la inversió en sicav, el 2015, els diners que van arribar a representar aquestes inversions van arribar als 34.084 milions. El 31 de març del 2022, fins a 1.756 van informar de la seva decisió de donar-se de baixa i 467 van comunicar que continuarien.
«La gran majoria d’aquestes empreses han entès que els nous requisits no són fàcils de complir i s’han acollit a dissoldre la societat. L’evolució negativa en els mercats financers d’aquest any ha incentivat que no hi hagi pressa per executar la decisió adoptada, deixant-ho per a l’últim moment, i per això les notificacions s’estan accelerant a final d’any», assenyala Francisco González, director d’assessorament patrimonial de la del grup de banca privada A&G.
L’avantatjosa fiscalitat de la qual gaudeixen aquests vehicles s’ha justificat històricament per recolzar l’estalvi col·lectiu. Aquest tipus d’inversions permet als petits estalviadors accedir a carteres àmplies i diversificades (similars a les dels fons d’inversió) amb possibilitat d’influir en les decisions, cosa que no és possible en un fons. Les plusvàlues generades per aquests inversors tributen partint de l’IRPF, amb tipus d’entre el 19% i 26%, i el mateix passa amb els dividends que reparteixen.
Augmenta la inversió mínima
Els que vulguin continuar gaudint d’aquesta inversió col·lectiva gravada només amb un 1% d’impostos, podran fer-ho. Però a partir d’ara s’incrementa la inversió mínima per accionista i la supervisió d’aquests productes passa a estar sota vigilància de l’Agència Tributària. «Aquest canvi ha pogut influir en les decisions preses per alguns socis per liquidar aquest tipus d’inversions», assenyala José Luis López-Hermida, director de Cliente Privado i Family Offices de la consultora KPMG. «Ha deixat de ser un producte tan atractiu com abans», segons assenyala Unai Ansejo, cofundador d’Indexa Capital.
Les que no compleixin les exigències estan en temps afegit, ja que han de comunicar el seu acord de dissolució abans del 31 de desembre d’aquest any, tot i que la cancel·lació en el registre encara pot allargar-se fins al juny del 2023. «Han de comunicar el que faran i adherir-se a les noves normes, les que no ho facin hauran de tributar fins a un 25% en comptes de l’1%», explica Paloma López, advocada de l’àrea fiscal de LABE Abogados.
L’avantatge de reinvertir
«Els canvis pretenen acabar amb la figura del mariachi. Dels cent socis necessaris per formar una sicav alguns eren ficticis i només eren acompanyants d’un inversor principal. Però continua sent un règim molt interessant. La família del Pino ja ha anunciat que mantindrà la seva, per exemple», aclareix López. Els que ja no vulguin continuar en el règim de sicav, tenen l’opció de retirar la inversió de la societat i estalviar-se la plusvàlua si aquests diners es reinverteixen en una societat espanyola.
El patrimoni gestionat per la sicav va arribar a representar el 2,25% del PIB el 2019. Després de la reforma impulsada pel Govern, el futur d’aquest patrimoni és incert. Fonts financeres consideren que una part de la inversió pot traslladar-se a un altre país, tot i que no tots coincideixen amb aquesta posició. «La major part dels diners de la sicav ja estaven fora d’Espanya, només aguantaran les més grans», assegura un expert fiscal que prefereix no ser citat.
Malgrat la polseguera política aixecada a Espanya, es tracta d’un producte que existeix a altres països. «La nova exigència d’una inversió mínima de 2.500 euros no existeix a altres països on operen les sicav, com Luxemburg o Bèlgica. Només Portugal té requisits similars», explica José Luis Manrique, director d’Estadístiques d’Inverco.
