Primer de Maig i sindicats

Cada Primer de Maig es commemora el Dia Internacional dels Treballadors des de la seva institució el 1889 pel Congrés Obrer Socialista de la II Internacional. L’any 1955, durant el mandat de Pius XII, es va instaurar la festivitat de Sant Josep Obrer en un ridícul intent de desfigurar la lluita dels treballadors encapçalada pels sindicats de classe.

Avui dia, però, amb una quota de filiació baixa i una representació minsa en el lloc de treball, les organitzacions sindicals no estan per tirar coets. Segons un estudi de Pere Jódar, Ramon Alós, Pere Beneyto i Sergi Vidal, l’any 2010 la taxa de cobertura de la representació sindical era del 47,4% i la taxa de filiació d’un 18,9%, sobre la base de 14.773,5 milers d’assalariats.

I en aquests darrers anys les xifres no han fet sinó anar de mal borràs per la permanent conxorxa dels sindicats majoritaris amb la patronal, la burocratització de les cúpules dirigents i la fragmentació dels sindicats minoritaris, entre altres raons del declivi sindical.

Malgrat tot, els sindicats són un instrument necessari per apaivagar la discrecionalitat dels empresaris en la determinació de les condicions laborals en la negociació dels convenis col·lectius «dins el marc del diàleg social» i «la participació dels treballadors en la gestió i la governança en la transformació del nou model productiu».

Aquest dimecres, els sindicats sortiran al carrer per reclamar «la reducció de la jornada laboral, l’augment dels salaris i unes condicions laborals dignes» entre altres reivindicacions, sense oblidar l’existència del perill real de creixement de la ultradreta.

CCOO i UGT que, a 31 de desembre de 2022, tenien el 78,15% de representants elegits entre el personal laboral i funcionaris, convoquen marxes a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. En un manifest conjunt reclamen «estratègies de país des de la lleialtat, la concertació i l’acord» i reivindiquen «el paper determinant dels marcs de concertació social».

USOC, tercera força sindical amb un 5,05% de representació a les empreses, surt al carrer per denunciar la baixa qualitat de l’ocupació.

La Taula Sindical de Catalunya (formada per la CGT, la IAC, la CNT, la COS, Solidaritat Obrera i Cobas) ha convocat una «manifestació anticapitalista unitària», «enmig d’un ambient bel·licista» i «on cada dia més persones són abocades a la pobresa».

La Intersindical, exponent del sindicalisme independentista en què preval la qüestió identitària a la qüestió social, ha convocat la mobilització per exigir la reducció de la jornada laboral «cap a les 32 hores» (sic).

En fi, les manifestacions són tan nombroses que gairebé escau allò de tants caps, tants barrets. És a dir, que n’hi ha per donar i per vendre!

Bon Primer de Maig!

Subscriu-te per seguir llegint