Les comarques de la Costa Brava, l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, no superaran l’impacte de la covid fins al 2023. Sobretot, pel pes que el turisme i els serveis tenen a les tres demarcacions gironines. És una de les conclusions que posa en relleu l’Anuari Econòmic Comarcal 2022 de BBVA, elaborat pel catedràtic d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi, Josep Oliver.
L’anuari econòmic analitza el creixement a partir del Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura la riquesa generada. Segons aquest índex, l’any passat les comarques gironines van créixer un 6,9%, tan sols per darrere de Tarragona, on la pujada va ser del 7,4%, i per sobre de la mitjana catalana (5,8%).
Pel que fa a les xifres, totes les comarques de la província de Girona registren un creixement del VAB, tanmateix, sortida de la crisi de la covid s’està fent a dues velocitats. Dins el primer grup s’hi troben el Gironès (+7,7%), el Pla de l’Estany (+7,2%), el Ripollès (+6,2%) i la Garrotxa (+5,9%). I dins el segon, el Baix Empordà (+7,4%), l’Alt Empordà (+5,9%) i la Selva (+6,7%). Segons detalla Oliver la dependència que les tres comarques de la Costa Brava tenen del sector de serveis, i més en concret del turisme, comporta que la seva recuperació sigui més lenta. En canvi, per contra, el pes de la indústria capgira la balança a favor de les altres demarcacions gironines. «Quan mires allò que està passant aquest 2022 al Gironès, al Pla de l’Estany o al Ripollès, ja es pot afirmar amb rotunditat que aquestes comarques ja han superat l’impacte de la covid», afirma el catedràtic d’economia. «En canvi, les altres encara hauran d’esperar-se fins ben entrat el 2023 per tancar l’esquerda de la pandèmia i superar-ne la ferida», detalla l’autor de l’informe del BBVA.
A Girona, si s’analitza per sectors, aquells que més van impulsar-se durant el 2021 van ser els serveis (comerç, hostaleria o transport) i la indústria (tant l’alimentària com la metal·lúrgica). De fet, a la demarcació, el VAB dels primers va créixer un 7,8%; i el de la indústria, per la seva banda, ho va fer un 6,9%. Ara bé, l’economista també subratlla que aquí hi ha llums i ombres. I per deixar palès que hi ha sectors que encara tenen camí per recórrer, ho exemplifica traient xifres de turisme. Més en concret, de pernoctacions a la Costa Brava. «Abans de la pandèmia, l’any 2019, es va arribar als 11,7 milions de pernoctacions; el 2020, aquesta xifra va caure fins als 3 milions, i l’any passat, va remuntar fins als 6 milions», explica. «Per tant, la caiguda va ser intensa; i tot i que el 2021 el creixement va ser fort, encara és insuficient», afirma Oliver.
L’economista, a títol personal, considera que arran de la inflació, i les incerteses derivades de la guerra a Ucraïna, l’economia gironina patirà una «frenada». La principal causa explica que és la crisi energètica, tanmateix, creu que «estem suportant la transferència de recursos raonablement bé». «Fins a l’estiu de l’any que ve no cal preocupar-se per problemes d’abastiment», assegura.
