Perfils "híbrids" per al mercat laboral del futur

El futur del mercat laboral a estarà marcat per l’evolució de les professions actuals en lloc de per l’aparició de nous oficis i per l’arribada dels «perfils híbrids»: més especialitzats, coneixement genèric més ampli i major responsabilitat a l’hora de prendre decisions.

És una de les conclusions de la recerca «Canvis en els perfils professionals i necessitats de formació professional a Espanya. Perspectiva 2030», elaborat per CaixaBank Dualiza. El treball de l’investigador Oriol Homs, amb la col·laboració de Fundació CEOE, analitza els canvis en el sistema productiu i l’evolució del mercat laboral fins al 2030.

Una dels seves principals característiques serà una tendència a la intel·lectualització del treball, en el sentit que cada vegada es requeriran més competències relacionades amb els procediments mentals d’anàlisis, planificació, presa de decisions… és a dir, les denominades competències transversals o «soft skills».

Això es traduirà en una major demanda de nivells de formació més elevats i una major exigència de qualificacions formals, especialment en sectors com l’industrial. De fet, s’observa com els nivells de contractació de persones sense estudis van descendint any a any en una proporció major que la població activa.

La demanda formativa vindrà de la mà del desenvolupament de nous perfils professionals que evolucionaran cap a una polivalència especialitzada, la qual cosa vol dir que partint d’una base formativa àmplia hauran de desenvolupar especialitzacions.

Per exemple, no n’hi haurà prou que un operari que entengui el funcionament d’una màquina, sinó que es requerirà un altre professional que comprengui el procés productiu, que conegui els bàsics de diferents màquines, encara que la seva especialització passi pel coneixement exhaustiu d’una concreta.

A més, haurà de tenir més competències transversals per a poder reaccionar, prendre decisions, en el cas que es produeixi una fallada genèrica, evitant que es paralitzi tota la cadena de producció. En el cas que aquesta fallada sigui greu, tocaria intervenir a l’especialitzat.

Aquesta polivalència -afegeix l’estudi- es pot entendre també com una hibridació de les professions en les quals els perfils limitats seran cada vegada més difusos, avançant cap a una base de coneixement general que després es vagi completant.

Canvia l’estructura de l’ocupació

Segons l’anàlisi, per a produir els productes i serveis que genera l’economia espanyola, per cada directiu es donen feina a 4,7 tècnics i professionals científics i a 2,8 tècnics de suport. A Alemanya, per cada directiu es requereix a 3,7 tècnics o professionals científics i 4,7 tècnics de suport, la qual cosa «evidencia un problema de sobretitulació».

El nombre de treballadors amb una titulació universitària que exerceixen feines per sota del seu nivell de formació és «excessiu i no està justificat per dinàmiques del mercat», argumenta la recerca.

El mateix passa amb els empleats amb titulació de Grau Superior o Grau Mig. A això cal afegir que aquesta subocupació és compatible amb un elevat nombre de treballadors que exerceixen ocupacions sense tenir una titulació acadèmica d’acord amb la seva qualificació.

El repte futur més urgent és proveir al mercat amb un major nombre de titulats de formació professional ja que per a situar-nos al nivell europeu seria necessari pràcticament doblegar el nombre de titulats actual.