La campanya de Rebaixes lluita contra els continus descomptes

Set de cada deu gironins preveu comprar durant aquests dies de promocions amb una despesa mitjana de 156 euros per persona

Alguns establiments ja fa dies que ofereixen descomptes als seus productes

Aparador d’una botiga  del centre de Girona, aquest dijous.

Aparador d’una botiga del centre de Girona, aquest dijous. / Marc Martí

J.L/EFE

La rebaixes de gener han arribat ja a alguns comerços i a partir del dia 7, després de Reis, comencen als grans centres, encadenant-se així a les campanyes de descomptes constants i promocions, que han acabat amb la imatge de multitud de persones fent cua per a aconseguir les millors ‘gangues’.

Les rebaixes tradicionals d’hivern i estiu tenen des de fa dotze anys, quan es va publicar la normativa que va permetre la liberalització de l’activitat comercial, el repte de no perdre força davant l’estat permanent de descomptes.

Els dos períodes continuen sent dates assenyalades per als consumidors, sobretot per a algunes generacions, segons Cessar Díaz, advocat de la Federació de Consumidors i Usuaris-CECU, però altres campanyes que estan plenament instal·lades en el seu calendari, com el Black Friday, han fet que es redueixi «la seva intensitat i protagonisme».

Les repetides ofertes dels grans mercats en xarxa, l’accés generalitzat a internet i l’auge de les botigues de segona mà estan permetent comprar a baixos preus al llarg de tot l’any sense haver d’esperar a les rebaixes d’hivern i estiu.

«Consumisme desmesurat»

Tot això fa que aquestes imatges de llargues cues que mostraven els telenotícies ja no es vegin, segons el portaveu de CECU que, sense defensar les restriccions a les rebaixes que hi havia abans de 2012, adverteix que l’actual situació està generant «un consumisme desmesurat i innecessari i al seu torn molts problemes mediambientals».

Per això des de la confederació, encara que admeten que les rebaixes poden ser una «molt bona oportunitat per a comprar coses» que es necessiten, posen l’accent que cal exercir un consum «responsable i crític» davant de la cultura de «l’utilitzar i llançar que genera grans quantitats de residus que s’exporten a tercers països».

«Comprar per comprar no sols afecta la nostra butxaca. És produir de manera innecessària», segons l’expert, que aconsella als que decideixin treure ‘a passejar’ aquests dies les targetes de crèdit fixar-se un pressupost màxim, realitzar una llista amb el que necessiten adquirir i no recórrer a crèdits ràpids per a comprar allò que no és prioritari.

Els gironins gastaran 156 euros

Un estudi realitzat per l’Associació Espanyola de Consumidors (Asescon) preveu que un 73% dels consumidors gironins vagin a les rebaixes i la despesa mitjana sigui de 156 euros.

La xifra, però és inferior a la mitjana espanyola, ja que l’estudi afirma que el 80% dels consumidors compraran durant la campanya i es gastaran una mitjana de 164 euros, 21 euros menys que l’any passat.

Algunes botigues de Girona ja ofereixen descomptes.

Algunes botigues de Girona ja ofereixen descomptes. / Marc Martí

Madrid (202 euros de mitjana), Biscaia (201) i València (200) són les tres províncies on hi ha una major previsió de despesa per part de cadascun dels consumidors. Les que menys són Albacete (120 euros), Ceuta (123) i Càceres (124).

Tanmateix, segons aquest informe, els espanyols no estan molt esperançats en el que es trobaran perquè el 88% manté que les rebaixes «no aportaran cap descompte addicional» perquè s’han publicitat uns altres descomptes en mesos anteriors, i, per tant, allò que publiciten els establiments ara com a rebaixes ja s’ha ofert prèviament.

Pel que fa a les preferències de compra, el 94% dels enquestats ha manifestat que farà les compres en roba i calçat, l’1% en electrodomèstics, el 2% en productes informàtics i el 3% en altres productes.

Regalar articles de segona mà, una opció cada vegada més habitual

Amb l’arribada de Nadal i Reis, no només es disparen les compres de productes nous. Cada vegada més, regalar articles de segona mà és una opció entre els compradors. Segons un estudi recent de la plataforma Wallapop, vuit de cada deu espanyols compren productes reutilitzats durant aquesta campanya i un de cada tres gastarà més en articles de segona mà que un any enrere.

De fet, aquest mercat de compravenda ja fa anys que experimenta un creixement significatiu. La plataforma de dades Statista assenyala que el volum de negoci de comerç electrònic en béns de segona mà a Espanya ha passat de cinc milions d’euros el 2014 a quaranta milions d’euros el 2021. Les previsions de futur a mitjà termini també són optimistes: el 2030, el mercat mundial de segona mà duplicarà el de moda ràpida, segons recull l’informe Consumer Trends 2022.

Els dos motius principals d’aquest auge són l’estalvi econòmic i la consciència mediambiental, coincideixen Neus Soler i Juan Carlos Gázquez-Abad, professors col·laboradors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.

Més ús de les targetes de crèdit

La campanya de rebaixes també dispara l’ús de les targetes de credit per part dels consumidors, i es que, segons un estudi del comparador financer Banqmi, en els darrers tres anys, el finançament amb targeta de crèdit de les compres en aquesta època de descomptes s’ha situat per sobre del pagament amb els guanys del mes i el seu creixement continua: ha augmentat nou punts percentuals des del 2019, gairebé el mateix que ha decrescut l’opció de pagar les compres amb els ingressos del mes. Aquest any 2024, fins al 39,14% dels enquestats per Banqmi assegura que, si compra a les Rebaixes d’hivern, utilitzarà una targeta de crèdit per finançar les compres, és a dir, per poder pagar-les a terminis.

Això, assegura Antonio Gallardo, expert financer de Banqmi, té els seus riscos. «El problema o la preocupació no ve derivada que facin servir la targeta, sinó de com la fan servir, especialment si van acumulant deutes perquè ajornen els pagaments en quotes de molt petit import, cosa que dispara el pagament per interessos en un producte que de mitjana supera el 18% TAE, segons les darreres dades del Banc d’Espanya», afirma.

Per evitar endeutar-se massa amb l’ús de targetes de crèdit, Gallardo aconsella «utilitzar fórmules que permetin tenir més control dels pagaments, com ara fraccionar compres individuals durant uns mesos determinats». «No obstant això, si triem pagar quotes fixes o percentatges del gastat, el millor és que siguin el més alts possible per acabar de pagar el deute com més aviat millor. A més, sempre tenim la possibilitat d’amortitzar part d’aquest deute si ens arriben alguns diners inesperats», afegeix.

Segons l’estudi, una de les opcions per a pagar les compres de les rebaixes que cau és la d’abonar l’import amb estalvis. Aquesta opció és ara la menys utilitzada, amb el 16% dels vots dels enquestats per Banqmi, una opció que porta perdent pes des del 2022, des de llavors s’ha reduït en gairebé un 2%.

Altres opcions que també baixen són: pagar les compres amb els diners dels regals de Nadal (18,31% el 2024 davant el 18,43% del 2023) o amb els guanys del mes (del 27,47% de l’any passat al 26,55% d’aquest any). Això sí, aquestes caigudes, encara s’arrosseguen des de fa alguns anys, són més moderades.

Ofertes maquillades  o rebaixes que realment no ho són

No es cansen de repetir-ho les associacions que es dediquen a la defensa dels drets dels consumidors i cada vegada tenen més proves a favor seu: a les grans campanyes de promocions i descomptes és habitual que es colin ofertes maquillades o fins i tot rebaixes que no ho són. Sense anar més lluny, una inspecció de la Generalitat de Catalunya ha detectat irregularitats d’aquest tipus al 70% de les empreses que ha vigilat durant el Black Friday.

Per això, entitats com l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) o l’Associació Espanyola de Consumidors (Asescon) demanen als compradors que segueixin una sèrie de consells com: conservar el tiquet, evitar les compres compulsives, prioritzar aquells comerços adherits al sistema arbitral de consum o que tinguin segell de Confiança Online o comprovar que la qualitat i les garanties del producte són les mateixes que en qualsevol època de l’any.