Ernest Pérez-Mas (Parlem): «Tenim èxit perquè connectem amb els valors del territori»

Competiu en un mercat madur, dominat per multinacionals. Costa esgarrapar clients a les grans companyies?

No és fàcil, però ens en sortim molt bé. El mercat de telecos a Espanya ha disminuït el seu valor global de 30.000 a 21.000 milions d’euros en només vuit anys. Fruit de la gran competència, els ingressos mitjans per clients han disminuït molt. A banda del mercat low cost, en el qual el client prioritza el preu al servei, Parlem és l’única empresa que creix.

Sou presents a València amb la marca Aproop i fa mesos vau anunciar la vostra intenció de replicar els vostre model de negoci en altres territoris, fins i tot a l’estranger. En quin punt estan aquests projectes?

Aproop és el resultat de la fusió de tres companyies que vam comprar al País Valencià. Vam crerar una marca nova, vam canviar l’idioma per prioritzar el català, i van passar de ser low cost a una companyia amb un bon servei a preu competitiu. La resposta ha estat molt bona, i en el darrer any hem tingut un creixement notable. És un model que ens veiem amb cor d’expandir, i en poques setmanes crec que anunciarem l’expansió a algun altre territori, encara dins el Regne d’Espanya. Però la meva voluntat és voler créixer a Europa, sobretot a França i Itàlia, però aquí encara hi ha moltes oportunitats i podem créixer ràpidament.

L’any 22 vau fer algunes operacions corporatives a Girona. Una de les més importants va ser la compra d’Infoself.

Ens ha donat presència en el sector empresarial, amb solucions al núvol, ciberseguretat i sistemes, i ens ha permès escalar aquests solucions a la resta del territori.

També vau adquirir l’empordanesa Ecolium Energia SA, ques suposava la vostra entrada en el sector de les renovables. Menys de dos anys després heu decidit despendre-us d’aquesta unitat de negoci. Per quin motiu?

Hi vam invertir perquè pensavem que els mercats de telecomunicacions anaven cap a incrementar les vendes creuades dels serveis que portem a casa i que això ens ajudaria a disminuir la taxa de baixes de clients. Cap de les dues coses ha passat. Hem multiplicat per quatre la facturació d’Ecolium, però creiem que no té sentit continuar, perquè no tenen les sinèrgies que ens pensàvem. Grans empreses del sector ho estavem fent i vam imitar l’estratègia, però en 12 mesos ens en vam adonar i vam corregir.

A Olot vau adquirir Xartic, una operadora local

Sí, gràcies aquesta operació i d’altres podem dir que disposem de fibra òptica pròpia des de la Vall de Camprodon, fins al punt més oriental de la península que és Cadaqués, on vam ser els primers en fer arribar la fibra.

També vau impulsar una joint venture amb Zonetacts, impulsada per un emprenedor gironí, per llançar un xat corporatiu. Com ha anat l’experiència?

Continua actiu, però estem mirant què n’hem de fer perquè costa molt competir amb solucions d’aquest tipus en un mercat on hi ha multinacionals.

Amb decisions com la d’Ecolium, fa la sensació que en la presa de decisions actueu com una start-up.

He treballat 20 anys en multinacionals, la majoria anglosaxones i tinc la seva mentalitat. T’equivoques quan no prens decisions. I si una decisió ha estat un error, recula i canvia-la ràpidament. El tempo dels negocis ha de ser àgil i ràpid.

És molt costós desplegar fibra? És una prioritat per a vosaltres disposar d’una xarxa pròpia?

El cost de desplegament ha anat baixant i la prioritat és arribar allà on no arribin els altres o on arribin pocs. El 94% dels habitants de Catalunya ja tenen accés a fibra òptica.

Vau sortir a borsa el juny de l’any 21. Quin balanç en fa?

Ens ha permès finançar-nos i créixer, perquè les adquisicions les paguem una part amb accions. D’altra banda, t’obliga a tenir una transparència i una auditoria que és costosa, però que obliga a un rigor en l’explicació de les coses de cara a l’exterior. 

Sou un dels patrocinadors més antics del Girona FC. Quin balanç en feu?

És el tercer any que patrocinem el Girona FC i encara ens queda un any més de contracte. Quan fa uns anys el Girona, aleshores a Segona Divisió, em va explicar el projecte que tenien em van dir que tenien la intenció d’assentar-se a Primera amb un equip de mitjana taula cap amunt i l’ambició de lluitar per jugar competicions europees. Vam creure en aquell projecte. Compartim els seus valors d’equip petit que vol competir contra els grans. Estem molt còmodes amb aquesta relació. Abans d’entrar a patrocinar el Girona, Parlem tenia un 9% dels seus clients a Girona, ara són un 15%, molt per sobre del seu pes poblacional.

En aquest percentatge també hi pot influir el fet que a Girona l’ús social del català és superior a la mitjana i Parlem fa bandera del seu compromís amb la llengua catalana?

Sí, però l’ús social del català també és molt important a les Terres de l’Ebre, per exemple. Crec que el nostre èxit és pel nostre compromís amb el territori. Philip Kotler, un gurú del màrquèting, deia que les empreses han de reconnectar amb els valors socials del territori. I això és el que fem des de Parlem.

I això explica la vostra taxa de fidelitat?

Segons l’OCU, som la companyia número 1 en atenció als clients de tot el Regne d’Espanya. El nostre secret? un servei molt bo, un preu just, transparent i honest, i una adscripció emocional molt forta perquè vinculem la nostra marca a llengua, cultura i territori.

La legislació que afecta el vostre sector afavoreix les grans multinacionals?

El govern espanyol legisla a favor de les grans companyies que té més properes. Sempre ha estat així. Durant la pandèmia ho vam veure quan va prohibir les portabilitats de mòbil i de fibra, essent l’únic país del món occidental que ho va fer. I ara és encara més evident quan el govern vol impedir l’entrada d’un fons d’inversió saudita a Telefónica.  

Per què no s’ha aconseguit consolidar una gran operadora de telecomunicacions a Catalunya

Catalunya , des del punt de vista de les telecomunicacions, és un territori del qual s’extreu riquesa. Ara hi ha una vuitantena de petits operadors i nosaltres, tot i ser dels més recents, som dels més grans. Volem ser pal de paller de la concentració, perquè si no acabarem en mans de companyies d’altres territoris. Volem convertir-nos en un operador rellevant.

En altres sectors també està passant. Moltes companyies catalanes s’estan venent a multinacionals o fons inversors...

Vivim una paradoxa. Barcelona és la cinquena ciutat d’Europa amb més start ups, i una de les més atractives per invertir, sobretot en l’àmbit tecnològic. Però els industrials de tota la vida s’estan venent les empreses per invertir en sectors de poca productivitat com el turisme i el totxo. Els diners vells s’han tornat conservadors, i els diners nous estan encara en una fase emergent. En els propers vint anys veurem una nova fornada d’empresaris que portarà la batuta, que vindrà del sector tecnològic i que haurien de situar Barcelona com la capital econòmica del sud d’Europa.

Subscriu-te per seguir llegint