28 de abril de 2018
28.04.2018
Mercè Brey. Experta en internacionalització d´empreses

«Deixar que allò femení que hi ha en homes i dones s'expressi és el que aporta valor»

La consultora recomana enfocar les relacions laborals des d´un punt de vista més subtil i emocional

28.04.2018 | 02:42
«Deixar que allò femení que hi ha en homes i dones s'expressi és el que aporta valor»

«Deixar que allò femení, el creatiu i intuïtiu que hi ha en homes i dones, s´expressi és el que aporta valor a les organitzacions.» Mercè Brey (Sabadell, 24 de setembre de 1968) té una llarga experiència en comerç exterior en entitats bancàries, però ara la seva passió és canviar la manera que tenen de relacionar-se amb la vida les persones i les organitzacions, a través de la seva consultora Blue Transforming Power.
A més d´una àmplia formació convencional, s´ha format en tècniques alternatives, com programació neurolingüística. En el seu llibre Eres lo mejor que te ha pasado€ ¡Quiérete! (Plataforma Editorial, 2016) explica com realitzar una gestió conscient de les energies creatives de les persones.

¿Com va sorgir el seu interès per altres maneres de veure la realitat?
Inicialment la meva formació havia estat molt mecanicista, amb postgraus sempre vinculats al món de l´empresa i la internacionalització. Vaig començar a dirigir equips molt jove i em vaig adonar que per treure el millor de cada persona de poc em servia aquesta formació més clàssica. Vaig anar endinsant-me en altres disciplines i el centre era sempre l´individu.
Parla de l´oposició femenina vs. masculina, tan d´actualitat ara, però en lloc d´identificar el masculí amb l´home i el femení amb la dona recalca que tant uns com altres tenim energies d´ambdós tipus.
Els humans ens sentim bé quan pertanyem a un grup. Això fa que necessitem taxonomitzar, classificar en grups de similars, per funcionar: segons la nostra religió, origen geogràfic, dieta, i per descomptat el nostre gènere.
Quan classifiquem assignem a cada grup unes determinades característiques. A la dona li hem associat atributs com empatia, flexibilitat, capacitat de comunicació, consens, escolta, treball en equip, intuïció, generositat o delicadesa. I als homes, força, decisió, lògica, racionalitat, valentia, gosadia, capacitat d´entrar en acció, analítica o fermesa. Hem interioritzat tant aquesta classificació que hem après a comportar-nos segons el que s´esperava pel nostre gènere.
Assenyala que el problema és que hi ha un excés d´energia masculina en la societat; que no n´hi ha prou que hi hagi més dones manant, sinó que han de canviar també els rols.
En estar immersos en un patriarcat pressuposem que el masculí té més valor enfront del femení. Així, el racional, la lògica o la força són més valuosos que l´empatia o la sensibilitat. Però és que el que associem a allò femení és tan valuós com allò masculí. Cada característica té el seu espai i el seu moment.
El que realment aporta valor a les organitzacions i la societat no està tan lligat al fet de ser un home o una dona sinó més aviat a deixar espai perquè s´expressi allò femení que resideix tant en uns com en altres.
Per exemple?
A l´inici d´una relació comercial, quan cal escoltar un potencial client per determinar el que necessita, el que més ajudarà serà l´empatia o la intuïció, el femení. Per contra, quan he de llançar un nou producte i competir amb altres empreses, necessitaré impuls, decisió, racionalitat: el masculí.
Com fomentar l´energia femenina sense caure en excessos masculins, és a dir, sense imposar-la?
La confrontació entre gèneres no té cap sentit. És una més de les martingales del patriarcat. Atès que les dones tenim més facilitat per deixar aflorar els atributs femenins, tenim una gran oportunitat, i la responsabilitat, d´estendre la mà als homes per recórrer junts el camí cap a la igualtat.
Diu que les dones tenen molta pressió en l´aspecte físic. En els homes on es concentra la pressió?
En la nostra societat el materialisme campa al seu aire i tenir èxit, entès lamentablement com a apilament de béns materials i reconeixement extern, és una qüestió prioritària. I els homes estan sotmesos en major mesura a la pressió d´aconseguir-ho.
Quines tècniques, de meditació, etc., ha après per arribar a aquesta manera de pensar?
Ioga, meditació o senzillament caminar en silenci per la natura són fórmules eficaces per començar. Es tracta de connectar amb un mateix, de fer callar la nostra ment inquieta. Així sabrem què volem realment, què ens fa sentir bé, què dona sentit a la nostra existència: aflorarà l´autenticitat, el que ens fa únics i excepcionals.
L´exigència diària provoca que dediquem la major part de la nostra energia a satisfer voluntats alienes tant de l´entorn professional com del personal.
Per a què serveixen les constel·lacions organitzacionals, en què s´ha format?
Són una eina que permet observar les interrelacions subtils entre les persones. El predomini de la racionalitat fa que concebem el món en fraccions, que entenguem que la individualitat és la seva màxima expressió. Però, i si tot i tots estiguéssim interconnectats, i tot ens afectés a nivells molt subtils? Per què equips amb persones molt preparades no acaben de funcionar? Per què el meu establiment està buit mentre el que està al meu costat té sempre cues?
Recomana llegir el llibre Martes con mi viejo profesor, que explica la vivència d´un home gran amb ELA. Què es pot aprendre d´ell?
Compte magistralment el retrobament d´un alumne amb el seu vell professor per rebre una lliçó de vida. M´agrada especialment quan parla de la «vida sense sentit». Tenir l´agenda ocupada, fent una infinitat de coses sense un propòsit de transcendència condueix a una vida sense sentit. El propòsit, en última instància, sempre té a veure amb una cosa tan universal com és l´amor, sigui quina sigui la forma en què s´expressi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook