09 de abril de 2019
09.04.2019
Diari de Girona

Decàleg de l'aprenentatge

09.04.2019 | 00:18
Decàleg de l'aprenentatge

És una constant que massa nens no realitzen plenament el seu potencial d'aprenentatge perquè la família o l'escola no els proporcionen les condicions ideals. Els avenços de les neurociències de l'aprenentatge poden ajudar a invertir aquesta constant.

En un article anterior ( Els talents del cervell, el desafiament de les màquines) em vaig permetre contrastar els Quatre pilars de l'aprenentatge del neurocientífic francès Stanislas Dehaene (Col·lège de France) amb els tres axiomes del Paradigma Neurodidàctic, basat en les investigacions de Cajal i de Fuster sobre el cervell humà. Avui us presento el decàleg de l'aprenentatge, segons Dehaene, president del Consell Científic de l'Educació Nacional (gener 2018) pel ministre d'Educació Jean-Michel Blanquer:

1.- No subestimar els nens i les nenes. Des del mateix naixement, posseeixen nuclis rics de competències. Quantitat de mòduls cerebrals, que ja estan presents en els bebès, cal que els educadors ajudin a reciclar-los més tard en les seves classes de llengua, matemàtiques, ciències, música, plàstica... El seu cervell està equipat de potents algoritmes!

2.- Enriquir l'entorn. El cervell dels nens resulta ser el més potent dels superordinadors. Proporcionar-los un entorn enriquit és maximitzar el creixement del cervell dels alumnes i preservar també al màxim la seva plasticitat juvenil. Els docents han de proporcionar un entorn ben estructurat... científicament.

3.- Els nens no són tan diferents. La idea que cada nen posseeix el seu estil d'aprenentatge és un mite. La imatgeria cerebral mostra que tots posseïm els circuits, el cablatge i les regles de l'aprenentatge molt semblants. Les àrees cerebrals responsables de la lectura, el càlcul mental, les matemàtiques... són quasi mil·limètricament les mateixes per a tothom. Tots els nens i totes les nenes tenen les mateixes dificultats; la diferència està, més aviat, en la rapidesa o lentitud en l'aprenentatge.

4.- Atenció a l'atenció. La curiositat i l'atenció són la porta d'entrada dels aprenentatges. El bebè es comporta ja com un científic en potència que passa tot el temps experimentant. Quan els nens entren a l'escola sovint aquesta curiositat es marceix. Cal descartar a l'escola qualsevol font de distracció. Cada descoberta que fa el nen activa el circuit de la recompensa. Manuals massa il·lustrats, aules massa decorades impedeixen al nen de concentrar-se.

5.- Actius, compromesos i autònoms. L'esperit del nen, que espurneja curiositat, li genera permanentment noves hipòtesis. Aprendre vol dir consolidar el contingut de l'aprenentatge fins que es torni automàtic, inconscient i reflex. Només l'automatització allibera el còrtex cerebral que es torna disponible per a altres activitats cada vegada més complexes.

6.- L'esforç és necessari. Els aprenentatges més interessants (llegir, resoldre problemes, tocar un instrument) exigeixen anys d'exercitació. «Fer que les condicions d'aprenentatge siguin més difícils, que obligui l'estudiant a un sobreesforç cognitiu, condueix a una millor retenció» ( Henry Roediger, citat per Dehaene).

7.- Corregir els errors. L'error és la condició essencial de l'aprenentatge. Les àrees cerebrals s'intercanvien els missatges d'error. Cal donar a l'alumne el retorn sobre l'error de forma detallada. La qualitat del retorn que el docent proporciona als alumnes és la palanca més eficaç del progrés escolar.

8.- La nutrició, element clau de l'aprenentatge. Amb l'aprenentatge les neurones es modifiquen. Nombrosos gens especialitzats en la plasticitat produeixen una bastimentada de proteïnes i de membranes que consoliden les sinapsis, les dendrites i els axons en construcció. Tot això absorbeix molta energia. El consum del cervell d'un nen representa el 50% de balanç energètic. Glucosa, oxigen, vitamines, ferro, iode, àcids grassos, nutrients diversos: tots aquests ingredients són essencials per al còctel d'una infància que ha de tirar endavant. Fer i desfer alguns milions de sinapsis per segon exigeix una alimentació equilibrada, una bona oxigenació i un exercici físic adequat.

9.- Deixeu-los dormir. El son és un ingredient essencial de l'algoritme d'aprenentatge. Per extreure el màxim benefici del període nocturn de treball inconscient és bo revisar una lliçó o un problema just abans de posar-se a dormir. La cronobiologia indica que els cicles del son s'avancen en els adolescents: no els desperteu massa d'hora!

10.- Els neurocientífics han de comprometre's amb els ensenyants. Les neurociències poden ajudar els docents a concebre i a avaluar projectes educatius fonamentats científicament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook