La Federació d'Ensenyament d'un conegut sindicat ha anunciat fa poc la seva proposta educativa «estrella»: suprimir el títol d'ESO; així, tal com sona. Una proposta que, més que sorprendre, aboca a la perplexitat. Sobretot si atenem a la justificació que s'addueix: ens diuen que és per rebaixar els percentatges d'abandonament escolar prematur, que como és sabut, són en el nostre cas sensiblement superiors a la mitjana de l'OCDE.
I això sí que resulta sorprenent, atès que l'abandonament escolar prematur refereix a aquells alumnes que, havent obtingut el títol d'ESO, no prossegueixen estudis posteriors -de formació professional o batxillerat-, o els abandonen ben aviat. I, la veritat, ens preguntem què deu tenir a veure una cosa amb l'altra. És a dir, on està la relació causa-efecte que, a partir de la supressió del títol d'ESO, incidiria en un major seguiment d'estudis posteriors postobligatoris. Perquè una cosa és el «fracàs escolar», és a dir, el percentatge d'alumnes que no assoleixen el graduat en ESO, i una altra de molt diferent, o almenys conceptualment diferent, és l'abandonament escolar prematur. I no acabem de veure què autoritza a inferir una cosa de l'altra.
A veure si ens aclarim. Si un alumne obté el graduat en ESO, això vol dir, sobre el paper, que està en condicions de prosseguir estudis ulteriors que, ateses les seves característiques, requereixen de la formació bàsica impartida a l'ESO. Altrament dit, un alumne que en concloure l'ESO es matricula a un cicle d'FP o a Batxillerat, es trobarà amb matèries la comprensió de les quals requereix el domini bàsic del que se li ha impartit a l'ESO. És obvi: ni a un cicle formatiu ni al Batxillerat se li ensenyaran les normes d'accentuació ni a sumar i restar; això se suposa que ho ha de portar ja après. Des d'aquesta perspectiva, doncs, si hi ha un abandonament escolar prematur excessiu, no hauria de ser perquè existeixi un títol de graduat en ESO, ja que els que abandonen són precisament els que pertanyen al grup dels han obtingut aquest títol. Ha de ser, doncs, per altres raons.
I si algú pensa que suprimint el títol d'ESO i permetent que tothom pugui prosseguir amb els estudis que desitgi s'arreglaria el problema, doncs, la veritat, està molt equivocat perquè, en tot cas, encara l'empitjoraria més. Perquè resulta que si als alumnes que no han aconseguit aprovar l'ESO se'ls permet prosseguir els estudis postobligatoris es trobaran amb dificultats irresolubles per manca de coneixements, de competències i, en definitiva, de background conceptual suficient. S'acabaria, això sí, amb el fracàs escolar -només testimonialment, és clar-, al preu de suprimir-lo per decret. A les estadístiques sobre fracàs escolar de l'OCDE seríem els amos; l'enveja del món, vaja; un país sense fracàs escolar...
Malauradament, però, els resultats de les proves PISA seguirien sent igual de dolents i, aleshores, potser que en comptes de ser l'enveja de tot el món en seríem la riota. Perquè, a més a més, el fracàs escolar negligit a l'ESO s'acumularia als estudis posteriors, sumant-se a l'abandonament escolar prematur. En definitiva, seguiríem igual que ara o, fins i tot, pitjor.
És clar que un cop les estadístiques detectessin aquest «augment» sobtat de l'abandonament escolar prematur, sempre quedaria la possibilitat de suprimir, també per decret, els títols de batxillerat i cicles formatius. I si ni així funciona la cosa, doncs potser caldria suprimir els títols universitaris... Però aleshores, quan aquest personal que ara mateix proposa eliminar el títol de l'ESO hagués d'anar, per exemple, al metge, com sabrien qui és de veritat metge i qui no? O és que potser tot plegat es tracta d'això?
És realment desencoratjador que hi hagi suposats experts educatius que pensin així, tot proposant mesures absolutament demagògiques i d'aparador que no són ni tan sols una fugida cap endavant, sinó una presa de pèl que l'únic que demostra és que no solament no tenen la solució, sinó que ells mateixos són part del problema.
Els problemes del sistema educatiu són d'una altra naturalesa. El fracàs escolar i l'abandonament prematur no són en si el problema, sinó una de les seves manifestacions, un símptoma. I la seva solució passa per enfrontar-s'hi de veritat. La realitat és tossuda i per més filigranes que se'ls acudeixin a alguns per eludir encarar-s'hi, seguirà allí. I és que, posats a fer, també podrien haver proposat que aprovi tothom per decret. Els resultats serien els mateixos. I si tants joves abandonen els estudis postobligatoris perquè no s'hi aclareixen, és perquè els falten els coneixements bàsics que haurien d'haver assolit a l'ESO i que, malgrat que (els) l'hagin aprovada, no van assolir. Per això no proposen l'aprovat general, perquè ja s'està duent a la pràctica.
En altres temps, hi havia alguns professors que aprovaven tothom dient allò de «ja us suspendrà la vida». Aquest mètode s'aplica avui massivament per imposició administrativa. I la vida, efectivament, ens està suspenent a tots plegats. Però els que ho estan pagant de veritat són els pobres alumnes a qui s'ha enganyat donant-los un títol que no han acreditat degudament o, segons aquesta proposta, no donant-lo a ningú, que és igualment un engany.
