12 de novembre de 2019
12.11.2019

La Fapac denuncia que les famílies paguen 150 milions per escolaritzar els seus fills als centres públics

Les aportacions quantificades per la Federació d'associacions de mares i pares d'alumnes es corresponen al pagament de sortides o a donacions

12.11.2019 | 00:08
L'autora de l'estudi, Clàudia Chia, i la directora de la Fapac, Lidón Gasull, a la presentació dels resultats.

Les famílies catalanes aporten als centres educatius públics uns 150 milions d'euros l'any en concepte de material, sortides i donacions econòmiques o, també, de material que hauria de sufragar el Departament d'Educació de la Generalitat.

Així ho va denunciar, la setmana passada, la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) durant la presentació d'un estudi que han dut a terme entre 1.202 de les seves AMPAs i organitzacions de famílies d'alumnes que tenen associades (AFAs). Aquestes representen el 52% dels centres educatius de primària i secundària públics de Catalunya.

L'estudi denuncia que el 96% dels centres educatius públics cobren una quota de material escolar a les famílies, que paguen una mitjana de 88 euros cada curs. Aquesta xifra, multiplicada pels 742.852 alumnes dels col·legis públics posa de manifest que «el Departament d'Educació estalvia més de 65.300.000 euros en compra de material cada curs», va expressar l'analista de l'observatori de dades de la Fapac, Clàudia Chia.

Esforç que recau en les famílies

Pel que fa a les sortides dels infants a dintre de l'horari escolar, la Fapac conclou que les famílies paguen una mitjana de 105,60 euros l'any, de manera que «Educació deixa de pagar 78.400.000 euros que es carreguen sobre les famílies catalanes».

El document afegeix que s'hi han de sumar els 4.295.389 milions que els col·legis reben en concepte de donacions de les AMPAs, el que «implica que cada associació aporta al seu centre educatiu més de 4.000 euros a l'any de mitjana». Es tracta d'una quantitat «gens menyspreable si es té en compte que el pressupost d'Educació per al funcionament dels centres educatius no arriba als 89 milions d'euros», tal com va remarcar Chia.

Aquestes aportacions es tradueixen en donacions econòmiques o en espècies, com ara la compra d'ordinadors o mobiliari, o contractacions de personal educatiu específic, segons l'estudi.

La responsable de la Fapac va denunciar que les famílies «estan suportant la manca de professionals en el sistema públic» i va destacar que «cent dels centres enquestats disposen de professionals contractats per les AMPAs i les AFAs per desenvolupar tasques educatives en horari lectiu».

Amb aquesta «irregularitat», Educació «eludeix la seva responsabilitat en matèria de riscos laborals i pel que fa a les actuacions d'aquests professionals cap als alumnes», segons la responsable de l'àrea jurídica de la Fapac, Lidón Gasull.

Les famílies «estan interioritzant com a normal el pagament de les quotes», va alertar Lidón Gasull, qui va remarcar que, segons la Llei d'Educació (LEC) i la Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), l'educació pública «ha de ser gratuïta i universal» i que «una escola pública no pot cobrar a les famílies per les despeses derivades dels ensenyaments gratuïts».

La Generalitat «s'està carregant el dèficit d'inversió en educació a Catalunya sobre les famílies, que estan finançant el funcionament dels centres públics», van denunciar les responsables de la Fapac.

Capacitat recaptatòria

L'estudi també revela que els centres públics que funcionen per projectes «són els que tenen més capacitat recaptadora en les quotes de socis» i que el projecte educatiu «determina el temps de migdia, en què es programen activitats amb aprenentatges que haurien d'impartir en horari lectiu i que només poden assumir alguns usuaris de menjador».

Malgrat que el Departament d'Educació ha establert en 6,20 euros el preu màxim de menjador, la Fapac ha constatat que un 12,40% dels usuaris del servei arriben a pagar 8,20 euros.

L'estudi elaborat per la federació també constata «major esforç econòmic a mesura que disminueix la renda familiar» i, per territoris, assenyala que les famílies que viuen a l'àrea metropolitana (excepte les de la comarca del Baix Llobregat) són les que paguen quotes més elevades a l'associació de mares i pares d'alumnes, mentre que a les Terres de l'Ebre és on les quotes són més baixes (un 300% menys que les de les famílies del Vallès Occidental).

Voluntat de reunir-se amb el conseller

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, estava convidat a assistir a la presentació de l'estudi «La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic català», però no hi va anar. Per això, la Fapac li ha fet arribar per correu un exemplar de l'informe, acompanyat d'una carta que va difondre a través de Twitter.  
 
A l'escrit (datat el 8 de novembre), la federació deia que «segurament, per problemes d'agenda» al conseller «li va ser impossible poder assistir-hi» i que per això li enviava el document a la seu del Departament. 
 
En la carta s'afirmava que la Fapac ha «intentat posar llum i dades a l'arrel del problema de la segregació escolar a Catalunya» i acabava demanant a Josep Bargalló que «ben aviat ens pugui rebre per poder començar a treballar plegats per solucionar les irregularitats a les que està sotmès el sistema educatiu públic català». 
 
El mateix divendres 8 de novembre, el conseller d'Educació va utilitzar el mateix canal per contestar el tuit que li va dirigir la Fapac, i ho va fer amb un concís «fem-ho». La resposta de la Federació d'associacions de mares i pares d'alumnes va ser aquesta: «Respongui a la carta formalment i quadrem agendes». 
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook