La violència en l'entorn escolar és un problema creixent en la nostra societat que afecta una important quantitat de nens i adolescents. Per això, la UNESCO va decidir el 2019 crear el Dia Internacional contra la Violència i l'Assetjament a l'Escola, inclòs el Ciberassetjament, fixant com a data el primer dijous de novembre de cada any per a la seva commemoració.

La jornada té com a objectiu sensibilitzar a les persones a escala mundial fent una crida als alumnes, els pares, els membres de la comunitat educativa i les diferents autoritats encarregades de l'educació, amb la finalitat de garantir la seguretat i el benestar de nens i joves de tot el planeta.

En aquest any 2021, el Dia Internacional està enfocat en la lluita contra el ciberassetjament i altres formes de violència en línia, atès que aquesta xacra ha augmentat notablement durant la pandèmia de la Covid-19. En concret, segons dades de l'III Informe ‘L'opinió dels estudiants’ realitzat per la Fundació ANAR amb el suport de Mútua Madrilenya, pràcticament un de cada quatre alumnes a Espanya (24%) assegura conèixer a algú en el seu entorn educatiu que ha patit el problema.

Segons Carlos Lagarón, responsable del projecte InfoAcoso i designat Cibercooperant de l'any 2018 segons l'Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), "el problema principal del 'ciberbullying' és que es pot patir 24/7", a més del "mal entès com a anonimat, que agreuja els seus efectes".

Lagarón ressalta, en paraules concedides a aquest diari, que "la majoria dels episodis de 'ciberbullying' es desenvolupen entre persones que es coneixen i amb les quals compartim un cert grau de convivència directa", sent en moltes ocasions "continuació d'uns altres que es realitzen en la convivència directa dels centres educatius i altres escenaris", si bé existeix també el fenomen invers, quan "el problema sorgeix en línia i després contagia a la vida offline".

Causes del ciberassetjament

L'INCIBE, dependent del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, assenyala quatre factors principals com a motivacions freqüents que originen el ciberassetjament:

  • Falsa creença que es tracta d'una broma sense importància.
  • Desig de venjança davant un conflicte previ o enemistat.
  • Falta d'autoestima de l'assetjador, que tracta d'usar la força per a semblar superior.
  • Pressió de grup i interès per millorar l'estatus social.

Disminució de l'assetjament escolar amb la pandèmia

La part més esperançadora de l'informe de la Fundació ANAR és la constatació que els casos d'assetjament escolar van disminuir notablement l'any 2020. En concret, un 15,2% dels enquestats va assegurar conèixer a algun company víctima de bullying. La xifra és especialment cridanera tenint en compte que el 2016 la dada aconseguia el 50%, si bé es confirma una clara tendència continuada a la baixa, en observar que en els últims anys ja venia percebent-se un acusat descens.

En declaracions concedides a aquest diari, el director de programes de la Fundació ANAR, Benjamín Ballesteros, va qualificar aquesta tendència descendent com "una bona notícia", apuntant que "el confinament, els grups bombolla, el descens de la ràtio alumnes/professor i altres restriccions causades per la Covid-19" han contribuït a ella, així com les "mesures de conscienciació" entorn de l'assetjament, que en els últims anys s'han vist notablement incrementades.

Entre les formes d'assetjament més utilitzades, el citat informe destaca l'ús d'insults, malnoms i burles, referit per més del 86% dels enquestats coneixedors de casos d'assetjament escolar. A continuació, apareix la difusió de rumors (46,9%), seguida de l'ús d'empentes o clatellots (45,3%), l'aïllament social (44,9%) i la violència en forma de cops o puntades (29,5%). Així mateix, crida l'atenció el clar creixement en els últims dos anys de les agressions en grup (passen del 43% al 72%), al contrari que les dutes a terme per una sola persona (descendeixen del 48% al 15%).

Una de les principals conseqüències d'aquesta mena de violència és la baixada en el rendiment escolar, duplicant el risc d'absentisme i triplicant les possibilitats que els alumnes se sentin exclosos de la comunitat escolar, segons dades de la UNESCO.

Com actuar davant un cas

Quant a les solucions al problema, aquest organisme estima que “l'educació pot i ha d'exercir un paper clau en brindar als nens i joves les capacitats i coneixements necessaris per a identificar la violència en línia i protegir-se contra les diferents formes en què pot presentar-se”.

A més, Lagarón afegeix que, en conèixer un cas d'assetjament escolar, és important fer veure a les víctimes "que no estan soles" i fer-los entendre "que no són culpables" de l'ocorregut, amb la finalitat de "enfrontar-se als seus assetjadors des de l'assertivitat, mai amb la violència", així com aportar "confiança" informant el petit de les accions que es pretenen prendre.

L'expert assegura que les víctimes solen comunicar els casos "de mitjana, entre 12 i 15 mesos" després de començar a patir assetjament i suggereix la següent ruta per a notificar i denunciar els fets: "Tutor - Cap d'estudis - Director - Inspecció educativa - Conselleria - Policia Nacional / Guàrdia Civil - Fiscalia de menors".

La Fundació ANAR agrega que és important deixar clar al menor afectat que "ningú té dret a pegar-lo, humiliar-lo o insultar-lo" i incidir en la idea que "la violència mai està justificada", així com remarcar la necessitat que és necessària l'ajuda per avançar cap a la resolució del problema, per a això és important "que mostri els seus sentiments a altres persones, conti el que li està succeint i no pateixi en silenci".

Pla Estatal per a lluitar contra l'assetjament

Per part seva, el mes d'octubre passat, la Comissió d'Educació i FP del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei amb la qual s'insta el Govern a aprovar un Pla Estatal per a l'Ensenyament i Aprenentatge de la Convivència i combatre l'assetjament escolar, en col·laboració amb les comunitats autònomes.

Segons la iniciativa, aquest Pla haurà de ser acordat amb tots els sectors que integren la comunitat educativa i haurà d'incloure accions de prevenció i intervenció sobre la violència de gènere en l'adolescència, educació als alumnes per a un bon ús de les TIC i accions dirigides als mitjans de comunicació, de manera que la transmissió de notícies sobre assetjament escolar respongui a la realitat del problema sense crear alarma.

D'aquesta manera, les institucions polítiques tracten de donar resposta a un problema tan arrelat com canviant, entorn del qual existeix cada vegada més conscienciació amb la finalitat d'intentar minimitzar-lo en totes les aules i espais compartits dels centres educatius espanyols, així com en les diferents plataformes digitals que reuneixen els escolars.

Com distingir entre l'assetjament escolar i altres conflictes

La Fundació ANAR planteja "una sèrie d'elements imprescindibles" per a "poder parlar amb propietat" sobre el fenomen de l'assetjament escolar. Són els següents:

  • Intencionalitat: Es refereix al fet que l'agressor pretén fer mal, amb especial incidència en situacions en les quals és conscient del sofriment que els seus actes causen en la víctima.
  • Repetició: Quan els esdeveniments agressius se succeeixen de manera reiterada podrem parlar d'assetjament.
  • Desequilibri: En aquestes situacions existeix una diferència de jerarquia entre agressors i víctimes. Els primers exerciran un rol de superioritat que genera un sentiment d'indefensió en els segons, veient-se així aquests paralitzats davant el problema.