Hi ha més nens amb dificultats de llenguatge per l'ús de les mascaretes?

En ple debat sobre la conveniència, o no, de retirar la mascareta en interiors -una mesura que el Ministeri de Sanitat diu que adoptarà «més aviat que tard»- pediatres i logopedes adverteixen d'una de les conseqüències insospitades de la pandèmia: el seu ús ha incrementat fins a un 20% les consultes per problemes en el desenvolupament del llenguatge dels nens. Els petits d'entre dos i cinc anys, als qui el confinament i la crisi sanitària va agafar en ple procés evolutiu, són els més afectats per alteracions en la fonètica i els problemes d'expressió. Un increment que, explica la doctora Sita Pastor, del Servei de Logopèdia i Teràpia Miofuncional de l'Hospital HM Nens de Barcelona, s'ha produït de manera progressiva des de maig de 2020. L'ús de la mascareta està impedint que els petits puguin imitar els moviments dels llavis i els sons que escolten, fonamental a l'hora de construir el llenguatge.

BOMBOLLES DE CONVIVÈNCIA

Des del mateix grup hospitalari, la seva companya Mónica Navarro, responsable del Servei de Logopèdia de l'Hospital Universitario HM Torrelodones de Madrid, detalla a aquest diari que la menor interacció amb altres nens i adults aliens a la bombolla de convivència ha reduït notablement la necessitat de parlar i comunicar-se. «Quan vam tornar, després del confinament, vèiem molts casos de nens amb problemes de llenguatge oral», explica. Afegeix que, només acabar el tancament imposat per l'emergència sanitària, el primer problema amb el qual es van topar va ser com relacionar-se amb els seus petits pacients perquè poguessin llegir-los els llavis o veure les seves expressions. «Vam comprar pantalles facials, pantalles de taula... Portàvem la mascareta, però en alguns moments ens la vam haver de treure perquè si el nen no em veu, difícil», indica Navarro.

LA FALTA DE COMUNICACIÓ

La majoria dels nens que van a les consultes tenen entre dos i cinc anys. Els logopedes es troben amb problemes en l'àrea del llenguatge i l'expressió com la dislàlia –dificultats de pronunciació-, la construcció de paraules o la creació d'oracions, la qual cosa afecta directament la lectoescriptura, i fa més difícil la comprensió lectora. «Si es parla de discriminació fonològica, com no veuen la boca, no reconeixen bé quina és la lletra que han d'escoltar i pronunciar. Aquí la discriminació auditiva falla molt, perquè no escolten bé», abunda Mónica Navarro. Són problemes que, afegeix l'especialista, s'enquadren en el desenvolupament del llenguatge. A més, adverteix, la mascareta no és l'única causa de les dificultats que s'estan trobant en els nens. També té molt a veure la falta de socialització per la pandèmia. «Al final, no s'interrelacionen com abans. Hi ha menys moments comunicatius i no s'estimulen tant», assenyala.

OBSERVACIÓ EN CONSULTA

Des del Consejo General de Colegios de Logopedas la seva portaveu, Celia Blanco, indica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA que les dades aportades per les seves companyes corresponen a la «impressió de la pràctica clínica». Considera que, a priori, no s'ha d'atribuir que existeixin més problemes en el desenvolupament del llenguatge per l'ús de les mascaretes. Parla de diversos factors que poden haver coincidit després d'un llarg període de confinament com que hi hagi més consultes perquè, fins ara, per les restriccions imposades per la mateixa pandèmia, hagin acudit menys nens a les visites. Per exemple, indica aquesta especialista, en la xarxa de centres d'atenció precoç, a causa dels col·lapses, s'han produït retards en l'assistència logopèdica en nens candidats a rebre tractament el que pot fer que alguns acabin arrossegant dificultats durant un temps crucial per a la intervenció. En molts casos, la precocitat de la detecció i l'inici del tractament són fonamentals, afegeix.

Blanco, logopeda a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, exposa una «dada irrefutable» per reflexionar sobre si l'ús de la mascareta ha causat més dificultats en el desenvolupament del llenguatge en els menors. Així, assenyala que «les persones cegues no tenen retard del llenguatge de manera massiva i no veuen ni la boca, ni a l'interlocutor». Igualment, apunta a països on les persones porten habitualment la boca tapada, per exemple aquells on les dones utilitzen vel, i tampoc s'està constatant aquesta realitat.

VIGILAR DE PROP ELS EFECTES ADVERSOS

En qualsevol cas, des del Consejo General consideren que no hi ha evidència científica que l'ús de la mascareta estigui directament relacionat amb les dificultats en el desenvolupament del llenguatge. Expliquen que estudis recents mostren que nens de 2 anys poden reconèixer paraules familiars a través de mascaretes opaques. Això no vol dir, precisa l'entitat en un document de recent publicació, «que la situació que estem vivint no sigui preocupant i que no s'hagin de vigilar de prop els seus possibles efectes adversos». D'altra banda, anoten la preimpressió d'un altre estudi, encara en revisió, que va mostrar que, en la interacció de bebès amb les seves mares, l'ús de la mascareta no va suposar una disrupció en comparació amb la situació sense mascareta. Aquestes dades, precisen, semblen indicar que els nens «fan servir estratègies compensatòries en la percepció per suplir el fet de no veure els llavis».

Admeten els logopedes que «és clar que escoltar a algú amb mascareta és molt més fatigant». Si se'ns parla, ens fixem en el que ve per via auditiva, però també ens fixem molt en els llavis. Si una d'aquestes dues modalitats, la visual, s'anul·la, cal fer un esforç extra per comprendre el que ens diuen, sobretot si l'entorn és sorollós. Per això, abunden des de l'òrgan col·legial, no seria estrany que alguns nens desconnectin més sovint quan se'ls parla a classe. La situació, precisen, és «especialment delicada» quan el nen té dèficit auditiu. La barrera de comunicació és molt més gran en aquests casos. I adverteixen: és important distingir també entre els retards escolars que es puguin haver observat causats per la situació de pandèmia dels retards en l'àmbit del neurodesenvolupament.

El Consejo General també apunta a alguns estudis recents que mostren que s'estan produint retards en el neurodesenvolupament en els primers 6 mesos de vida de bebès nascuts durant la pandèmia. No obstant això, aquests no es correlacionen ni amb l'ús de la mascareta, ni amb l'exposició in utero a la infecció de covid-19 de la mare, matisen. Es pensa, abunden, que l'estrès lligat a la situació del mateix embaràs podria tenir un paper en el neurodesenvolupament d'aquesta generació de bebès. Considera l'entitat que fa falta més observació i temps per saber com va evolucionant el seu desenvolupament.

TRASTORNS DE LA VEU

Però més enllà de l'impacte de l'ús de les mascaretes en el desenvolupament de la parla dels nens, assenyalen des de HM Hospitales, els logopedes s'estan trobant amb «un munt d'adults amb disfonia (la pèrdua del timbre normal de la veu per trastorn funcional o orgànic de la laringe)», uns per seqüeles pel coronavirus (per exemple, per tossir massa) i, uns altres, per qüestions laborals: professors, recepcionistes, teleoperadores... professionals que passen gran part del dia parlant. «Utilitzen molt la veu per al seu treball. Amb la mascareta la forces molt més, et fatigues més i la respiració, no és adequada. Per això hi ha moltes disfonies i ens hem trobat, sobretot, nòduls. Hi ha pacients que, fins i tot, han d'agafar temporalment la baixa fins que es recuperen», afirma Navarro. A HM Hospitales s'han registrat al voltant d'un 50% més de casos de disfonia.

Des del Consejo General, Celia Blanco assenyala que sí que hi ha estudis que afirmen que la mascareta també pot implicar problemes en l'àmbit de salut de la veu, per bé que indica que encara és aviat, després de dos anys de pandèmia, per acumular més evidència. En qualsevol cas, sí que s'ha observat un esforç més gran en parlar i «que això pot ser dolent». És el mateix, explica, que succeeix amb la gent que parla durant molt de temps per telèfon. «Com no t'estan veient la cara, fas un sobreesforç amb la veu que et pot acabar sobrecarregant les cordes vocals i que tinguis més fatiga». Això, sostingut en el temps, pot acabar provocant un hàbit de mal ús vocal i desencadenar lesions en les cordes, com per exemple els nòduls vocals.