ERC reivindica l'exili com a part de la seva història i es conjura per resistir la "repressió" en un acte a Suïssa

ERC ha reivindicat l'exili com a part de la seva història. El partit ha celebrat aquest diumenge un acte íntim a Suïssa, on s'ha conjurat per resistir la "repressió" de l'Estat. La campanya del 12-M ha fet parada a Ginebra, on ERC hi té exiliada la secretària general, Marta Rovira, des de fa 6 anys, i el número 9 de la llista, Ruben Wagensberg. En una conversa distesa amb la diputada Jenn Díaz, el president del grup aquesta legislatura, Josep Maria Jové, ha subratllat que ERC porta "gairebé" la repressió al seu ADN. En la conversa posterior, el cap de llista al 12-M, Pere Aragonès, ha cridat a culminar l'1-O. El president del partit, Oriol Junqueras, ha demanat una "victòria prou gran" per superar les eines "no democràtiques" de l'Estat.

En un acte íntim i emotiu, el grup parlamentari d'ERC i els candidats i candidates al 12-M s'han retrobat amb Wagensberg, a qui la gran majoria no veien des que va marxar a l'exili, ara fa sis mesos. El número 9 de la llista i Rovira han rebut l'expedició republicana a l'estació de tren de Ginebra, poc després de les 9 del matí, tal com ha pogut presenciar l'ACN.

L'acte 'Catalunya, història d'exili' ha servit perquè el partit es conjurés per resistir la "repressió" de l'Estat. Jové ha afirmat que l'exili és, de fet, part de la pròpia història d'Esquerra. I ha destacat que la seva militància ha patit presó i exili, però que en cap pas ha estat mai condemnada per corrupció.

El president del grup parlamentari l'última legislatura ha mantingut una conversa distesa amb la diputada Jenn Díaz, que s'ha acomiadat de la formació (no repeteix a les llistes). Díaz ha explicat que va entrar de la mà de Jové, que després va augmentar la relació amb Rovira, i que va compartir el dia a dia amb Wagensberg: "Avui estic aquí envoltada d'amics".

ERC, "una vida de resistència"

L'acte ha continuat amb una conversa entre Aragonès i Junqueras. El cap de llista d'ERC ha assegurat que l'1-O va ser un dels "actes d'emancipació i alliberament" més importants de la història de Catalunya, i que l'últim precedent seria el 14 d'abril de 1931, quan es va proclamar la Segona República Aragonès ha afegit que la feina de l'1-O encara no ha acabat, i que cal "continuar-la fent".

El candidat republicà ha insistit que, ara que s'està parlant tant de "sentiments en política" -en referència a Pedro Sánchez-, cal destacar que ERC ha patit i també pateix la "repressió" de les clavegueres de l'Estat i de l'extrema dreta. Aragonès ha remarcat que els atacs no són individuals sinó contra tot un projecte i un col·lectiu, i que per això la resposta ha de ser "política" i, en cap cas, "retrocedir".

De fet, ha afegit que "retrocedir és donar la raó i la victòria a l'extrema dreta". "I no ho farem mai", ha manifestat Aragonès, que ha conclòs que la història d'ERC és una vida de "resistència" davant l'extrema dreta: "I quan més repressió hi ha hagut, més victòries hem assolit".

Del 1931 a l'1-O

De la seva banda, Junqueras ha resumit que el 14 d'abril de 1931 va acabar amb una victòria, i l'1-O no perquè el 2017 Espanya va respondre amb violència. I, en canvi, el 1931 es va aconseguir "fer col·lapsar l'Estat". Així, el president d'ERC ha subratllat que la "lliçó" del 2017 ha de ser que cal "una victòria democràtica prou gran" per superar l'ús de les "eines no democràtiques" de l'Estat.

Junqueras també ha proclamat que els projectes "febles" necessiten recollir el culte a la personalitat i girar al voltant d'una figura en concret. Ha fet referència així a Junts i Carles Puigdemont -sense mencionar-los. El president d'ERC ha conclòs que, en canvi, els projectes "forts" són els col·lectius, i ha tornat a posar com a exemple la victòria del 1931: "I ERC en som hereus", ha rematat".