23 de desembre de 2017
23.12.2017

Majoria absoluta independentista en 212 dels 221 municipis gironins

La suma del bloc sobiranista de Junts per Catalunya, ERC i CUP s'imposa a gairebé tota la demarcació en percentatge de vots. Només en quatre localitats guanyen els anomenats partits «constitucionalistes» (Ciutadans, PSC i PPC), entre elles Lloret

23.12.2017 | 09:30
Un elector al col·legi Verd de Girona durant les eleccions del 21-D.

El bloc independentista de JxCat, ERC i CUP va aconseguir el 21-D una majoria absoluta en escons (70) però amb menys del 50% dels vots (un 47,49%). En canvi, a la circumscripció de Girona, l'independentisme s'ha mantingut fort i ha assolit el 63,7% dels vots. De fet, l'hegemonia sobiranista a la demarcació és tal que 212 dels 221 municipis gironins van obtenir una «majoria absoluta» de més del 50% dels vots, sumant JxCat, ERC i CUP, amb percentatges que en 162 municipis superen el 70%. El municipi gironí més independentista és Vallfogona del Ripollès (un 94,31% de vots independentistes) i, entre les poblacions de més de 3.000 habitants, Arbúcies s'ha alçat com el més sobiranista (un 83,14%). Per contra, els «constitucionalistes» (Cs, PSC i PPC) només van aconseguir una majoria en quatre municipis, com Lloret de Mar -on Cs va guanyar-, amb un 54,21%.

En concret, en el rànquing dels 10 municipis més independentistes, després de Vallfogona del Ripollès s'hi situa Albanyà, amb un 93,83% de vots per a JxCat, ERC i CUP, seguit de Vilaür (93,54), Espinelves (92,66%), Ullastret (91,21), Parlavà (90,78%), Toses (90,5), Colomers (90,36%), Riudaura (90,36%) i Serra de Daró (89,85%). En paral·lel, d'entre els municipis de més de 3.000 habitants, i després d'Arbúcies, s'hi situa Porqueres (82,96%), Bescanó (81,61%), Banyoles (80,55%), Sant Joan de les Abadesses (80,01%), Roses (79%), Sant Hilari Sacalm (78,99%), Anglès (78,18%), Breda (77,64%) i Cassà de la Selva (74,11%). Altres municipis destacats són Olot (73,56%), Santa Coloma de Farners (71,83%), la Bisbal d'Empordà (71,29%), Ripoll (68,27%) o Girona (62,16%).

En canvi, a la part baixa de la taula, amb percentatges inferiors al 50%, hi ha 9 municipis de les comarques gironines una sense majoria independentista: Portbou (49,43%), Maçanet de la Selva (48,58), la Jonquera (45,22%), Rabós (43,49%), Vilamalla (43,29%), Sant Miquel de Fluvià (41%), Blanes (40,34%), Lloret de Mar (38,02%) i Santa Llogaia d'Àlguema (35,94%).

Evolució del vot independentista als municipis gironins


De fet, en quatre d'aquests municipis, els «constitucionalistes» van aconseguir superar el 50% dels vots. Són Santa Llogaia (54,99%), Lloret de Mar (54,21%), Sant Miquel de Fluvià (53,07%) i Vilamalla (51,31%).

D'altra banda, l'increment de l'independentisme, en comparació amb les eleccions del 2015, s'ha notat més en comarques de l'interior i de muntanya. Tot i l'hegemonia independentista, sobretot en zones de l'Alt Empordà i el Baix Empordà és on han baixat lleugerament en percentatges. On més ha crescut l'independentisme ha estat Capmany (+5,45%), Albanyà (+5,43%) i Vilaür (+5,34%). Per contra, ha baixat el suport en localitats com Sant Ferriol (-10,77%), Campelles (-8,56%), Sant Mori (-7,39%) o Torroella de Fluvià (-6,29%).

Els millors i pitjors resultats


Pel que fa als resultats dels principals partits, JxCat ostenta el lideratge en la majoria de municipis. On ha obtingut els cinc millors resultats percentuals ha estat a Campelles (65,59% dels vots), les Planes d'Hostoles (65,27%), Ullastret (62,64%), Amer -el poble natal de Carles Puigdemont- amb un 61,85% i Palol de Revardit (61,71%). En municipis de més de 3.000 habitants, JxCat ha obtingut més suports a Anglès (52,74% dels vots), Bescanó (52,11%), Porqueres (51,5%), Banyoles (50,22%) i Sant Joan de les Abadesses (49,3%). Per contra, on ha obtingut menys suport ha estat a Lloret de Mar (19,4%), Sales de Llierca (19,32%), Blanes (18,85%), Santa Llogaia (17,32%), Sant Miquel de Fluvià (17,3%) i Rabós (4,46%).

ERC, per la seva part, no ha superat el 50% dels vots en cap municipi gironí. Els millors resultats els ha obtingut a Vallfogona (42,41%), Cantallops (39,25%) i Mollet de Peralada (38,84%). En municipis de més de 3.000 habitants, Breda (33,59%), Campdevànol (27,8%) i Llançà (27,59%). On han obtingut els pitjors suports ha estat a Sant Mori (15,38% dels vots), Vilamalla (27,39%) i Campelles (12,9%).

Ciutadans és la primera força a Roses, Figueres, Lloret i Blanes


D'altra banda, el guanyador català de les eleccions, Ciutadans, va obtenir els millors resultats gironins a Vilamalla (40,25% dels vots), seguit de Santa Llogaia (36,8%) i Lloret de Mar (36,48%), aquest últim un del grans municipis gironins on van ser la primera força. De fet, Cs va ser el guanyador a Figueres, el segon municipi més gran de Girona amb un 29,15% dels vots i a altres grans localitats com Roses (36,24%) i Blanes (30,38%). Per contra, no van treure ni un vot en quatre municipis: Albanyà, Sales de Llierca, Colomers i Beuda.

El PP, sense superar el 10%


Finalment, el PP no ha superat el 10% dels vots en cap dels municipis. A Sant Miquel de Fluvià és on més suports percentuals va rebre (9,24%), seguit de Meranges (8,82%) i Pedret i Marzà (8%). D'entre els grans municipis, a Figueres va rebre el 5% dels vots, seguit de Castelló d'Empúries (4,73%) i Roses (4,56%). De fet, el més curiós és que en 11 municipis no va rebre ni un sol vot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook