Menys mítings i més televisió

i ja la precampanya de desembre la va marcar l'auge de la televisió de la mà dels llavors emergents Podem i Ciutadans, els quatre principals candidats s'han llançat aquesta vegada a una major exposició mediàtica en programes que desborden els marges de les entrevistes polítiques convencionals.

Fins i tot el president en funcions i candidat del PP, Mariano Rajoy, que el 20-D va declinar anar a El Hormiguero a mostrar alguna habilitat d'oci i va preferir no participar en el debat a quatre -en el seu lloc va anar-hi la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría- es prestarà ara a això. I no solament a això, perquè en aquesta ocasió els aspirants a presidir Espanya es deixaran veure també en programes on comenten l'actualitat amb nens de 5 a 12 anys o on comparteixen durant dos dies la seva vida i confidències amb la presentadora. En aquesta dinàmica, les cadenes busquen formats nous amb enfocaments originals per captar audiència, mentre que els líders polítics els utilitzen per apropar-se a milions de ciutadans als quals no arribarien d'una altra forma.

A la utilitat de les seves aparicions als programes populars per captar l'anhelat vot dels indecisos se suma el baix cost econòmic que tenen per als partits, amb el que el rèdit és immillorable si a més s'amplifiquen els seus efectes positius a través de les xarxes socials. No obstant això, el debat electoral d´ahir a la nit que van emetre en horari de màxima audiència totes les cadenes, i en el qual per primera vegada competien Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera, es perfilava com a protagonista de la campanya i va marcar el seu veritable inici. Amb més de nou milions d'espectadors potencials -els que es calcula que van seguir el debat i el cara a cara de l'anterior campanya-, l'enfrontament en un plató entre els quatre líders pot influir, fins i tot de forma decisiva, en el resultat electoral, fet pel qual els candidats i els seus equips el van preparar de forma exhaustiva.

Davant d'això perden pes els mítings multitudinaris a poliesportius i places de toros que tradicionalment han servit per mobilitzar al propi partit i que resulten cars per a una campanya low cost en temps de crisi.

Tampoc hi haurà cartells als autobusos, ni tanques, ni banderoles als carrers amb les cares dels candidats, perquè tots són ja sobradament coneguts i tornar a empaperar Espanya amb els seus rostres no solament resultaria superflu i amb un excessiu cost, sinó contraproduent per empatizar amb un electorat desencantat.

Hi haurà, no obstant això, nombrosos actes de carrer, passejos, visites sectorials i populars, en les quals no només els número u, sinó també la resta de candidats es desplegaran per arribar a tot el territori i interactuar amb el votant.

El PP, que surt com a favorit segons totes les enquestes, ha dissenyat una campanya en la qual Rajoy visitarà les nou províncies en les quals té més possibilitats d'augmentar escons, si recupera als 300.000 votants que al desembre se´n van anar a Ciutadans però que no van servir a aquest partit per sumar cap diputat i que al PP sí li servirien pel sistema de restes de la Llei D'Hont. Mentrestant, els socialistes s'enfronten a la seva campanya més difícil, amb el temor a veure´s superats per Units Podem. Adornats amb flors i cors per combatre a l'estratègia de la por i amb «el somriure d'un país» com a lema de campanya, Podem té la vista posada a Andalusia, on es juga gran part del sorpasso gràcies a la seva aliança amb IU.

Per a Ciutadans, el seu objectiu és convertir-se en decisiu per pactar el proper govern, ja sigui amb el PP o amb el PSOE. «Temps d'acord, temps de canvi» és el seu lema i la seva oferta, un «canvi a millor, no a pitjor». El seu líder, Albert Rivera, també reduirà mítings i incrementarà els actes de carrer i sectorials per a, a més d'assegurar els escons a Madrid, Barcelona i València, buscar nous suports a les ciutats petites. Encara que aquesta campanya singular ja està en marxa, previsiblement no començarà fins a avui, un cop superat el debat televisiu. Davant de la pantalla, es calculava que més d'un 30% de votants indecisos podrien haver començat a inclinar la balança.