El Govern busca des de fa mesos la solució al 'problema Puigdemont'

Pedro Sánchez va tancar la legislatura amb carpetes pendents i una d'elles tenia el nom de Carles Puigdemont. Segons sembla, la cerca d'una sortida política per l'expresident de la Generalitat ha estat una preocupació perenne en la Moncloa habitada per la coalició. No s'ha aconseguit trobar la fórmula perquè la seva condició d'escapolit va fer inhàbil per ell la decisió dels indults. Però el president del Govern en funcions, segons asseguren fonts socialistes, l'ha tingut sempre al cap en considerar que és el serrell pendent per a la pacificació de Catalunya.

«Que cal trobar sortida a això és evident», assevera un dirigent socialista. «No sé com, però a Espanya li interessa tancar aquesta qüestió per a avançar en la postdesinflamació», destaca una altra persona rellevant del partit. El que succeeix és que és ara, després de les eleccions generals del 23J i el recompte del vot exterior, en les quals una possible investidura de Sánchez depèn dels vots de Junts, això s'ha tornat peremptori per al PSOE.

Les fonts consultades incideixen ara que al líder socialista el paper central de Puigdemont en la política espanyola no li ha enxampat per sorpresa. Primer, per la seva convicció aquests anys que sense ell, el 'procés' no es tanca definitivament i segon perquè, setmanes abans del 23J, es treballava ja sobre la possibilitat que Junts fos fonamental per seguir en el Govern. Eren els comptes que es feien en la Moncloa pensant en la dependència de nombrosos grups, també de Junts, per a una potencial investidura si el PP i Vox no arribaven. «La previsió del president era aquest marc», confirmen en el PSOE. Però aquesta possibilitat, relaten els dirigents consultats, no es va albirar des del principi sinó que, amb el pas dels dies, va prendre cos. La prova és que ni la direcció socialista ni el PSC van dubtar mai que havien de tractar d'arrabassar a Xavier Trias l'Alcaldia de Barcelona i convertir a Jaime Collboni en alcalde.

L'entesa entre el PSOE i ERC, que va ser clau en la primera investidura de Sánchez, ha curtcircuitat la comunicació amb Junts que ha apostat per la confrontació de legitimitats -la de Catalunya enfront de la de l'Estat- per jugar un paper molt secundari en el Congrés. Els seus vots no eren necessaris i, a diferència del PDeCAT, una escissió del mateix partit de Puigdemont, va rebutjar involucrar-se. Encara així han votat o s'han abstingut en el 85% de les iniciatives del Govern a canvi de res, segons apunten fonts republicanes.

Aquesta falta d'influència i invisibilitat no ha impedit que el futur de Puigdemont fos l'«elefant a l'habitació» durant els dos últims anys. Hauria existit una sortida si ell hagués accedit a lliurar-se a la justícia espanyola per ser jutjat i. com la resta dels líders independentistes, rebre l'indult després de passar un temps a la presó. D'aquesta opció s'ha tornat a parlar aquests dies. Però Junts sempre s'ha mostrat en contra d'aquesta via. Tant l'expresident per a si mateix com fins i tot la resta de dirigents que es van beneficiar d'aquesta decisió del Govern: Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

Fa unes setmanes, a punt de començar la campanya electoral, Puigdemont va dir a RAC1 que membres del PSOE li van oferir un indult si es lliurava, després d'estar una temporada a la presó. Va assegurar que s'han celebrat reunions en el Parlament Europeu abans, durant i després dels indults als condemnats per l'1-O. Quan hores després es va preguntar a Pedro Sánchez per això en una entrevista a Tele 5 va respondre: «No em deixa de sorprendre això perquè la paraula de Puigdemont val el que val la seva declaració d'independència, és lletra morta».

En un article dies més tard en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, del mateix grup que aquest diari, Premsa Ibèrica, l'advocat Francesc de Paula Jufresa Patau va revelar que havia ofert a l'expresident català mediar davant el PSOE per intentar negociar l'indult, però no li va autoritzar. El lletrat, la primera persona que va sol·licitar formalment aquesta mesura de gràcia per als presos del 'procés', va relacionar la seva gestió amb les revelacions de Puigdemont i el va acusar de voler utilitzar-la «en perjudici del partit del Govern».

Investidura i solució per Catalunya, unides

La 'patata calenta' de Puigdemont està ara cremant. En el PSOE han decidit donar temps a Junts perquè la hipotètica part més pragmàtica, la dels càrrecs de l'antiga Convergència, convenci a la resta de grupuscles del partit de fer costat a Sánchez. Però el problema amb l'expresident no desapareix. «És una qüestió difícil, però que més enllà de conjuntura, cal abordar», reiteren fonts socialistes. A més, el mateix Puigdemont s'ha passat les últimes hores llançant dutxes d'aigua freda retòrica al PSOE; deixant clar que qualsevol posició de Junts cap a ell i rebaixant molt les esperances d'una investidura de Sánchez.

Evidentment, el context és que el president en funcions vol aconseguir la investidura, però, igual que va passar en el 2019, l'assumpte central que pivota al voltant d'aquesta negociació és la qüestió nacional de Catalunya, després del desafiament independentista, i la cerca d'una sortida política a aquest desencaixi. L'ideal és que aquest procés d'acoblament s'hagués realitzat sense la dependència dels vots separatistes, però la situació és similar a la de fa quatre anys, és just aquesta necessitat la que accelera que es facin passos.

La competència de Junts i ERC fa ara que Puigdemont i els seus exigeixen decisions que superin l'assolit pels republicans. Fonts de Junts expliciten que «alguna forma de solució per posar fi a la persecució judicial i el reconeixement de la nació catalana». El Govern ja ha assenyalat que no accedirà a la seva reclamació d'amnistia i de referèndum d'autodeterminació. I Puigdemont no para de donar senyals en aquestes hores que mantindrà molt alt el llistó, sense importar-li, com ha explicitat, que això pugui suposar una repetició electoral a Espanya.

La situació judicial, en l'aire

Res més conèixer-se el resultat electoral s'han produït moviments judicials d'una certa rellevància en relació amb el futur judicial de l'expresident fugit. El primer, molt criticat des d'alguns sectors de l'esquerra, ho van protagonitzar el mateix dilluns postelectoral els fiscals de la causa del 'procés' en el Tribunal Suprem, en reclamar a l'instructor de la causa Pablo Llarena una ordre de cerca, captura i ingrés a la presó de Puigdemont, així com l'arrest del seu conseller Toni Comín.

Va sorprendre el moviment precisament després de conèixer-se la transcendència que per un eventual Govern de Sánchez podria tenir el sentit del vot dels set diputats obtinguts per Junts. La petició estava pendent des que el passat 5 de juliol el Tribunal General de la Unió Europea va retirar la immunitat de tots dos parlamentaris.

No obstant això, tan sols tres dies després Llarena va refredar qualsevol expectativa dictant una resolució en la qual explica que no resoldrà sobre les euroordres contra Puigdemont i Comuna perquè siguin lliurats a Espanya des de Bèlgica fins que la justícia europea es pronunciï sobre les eventuals mesures cautelars que tots dos poden presentar per veure restablerta provisionalment la seva immunitat parlamentària. El futur judicial dels fugits romandrà mentrestant en l'aire.