Després que retrunyís la ja cèlebre frase del papa Francesc -"es parla del "lobby gai", i és veritat, està allà"-, convé recomptar els efectes causats, que van des de l'advertència d'alguns vaticanistes sobre que la Cúria ja està alterada amb Bergoglio, fins a la remor de fons dels tradicionalistes -els "tradi", com alguns es denominen a si mateixos-, que deploren tant l'espontaneïtat i "loquacitat" del Pontífex com les seves crítiques al "restauracionisme" propugnat pels sectors més clàssics de l'Església.

Amb aquest últim punt té no poc a veure el que Francesc va parlar el passat 6 de juny amb la directiva de la Confederació Llatinoamericana i Caribenya de Religioses i Religiosos (CLAR). Les notes difoses sobre l'esmentada conversa, en les que s'emmarca l'al·ludida frase sobre "lobby gai", posseeixen elevadíssim interès i es recomana la seva lectura atempta.

Però, en primer lloc, ha de notar-se que l'al·lusió del Papa al "lobby gai" en la Cúria del Vaticana s'ha diluït molt ràpidament. Potser té a veure amb això que la premsa italiana amb prou feines es va fer eco de la frase papal, circumstància curiosa, ja que havien estat diversos periòdics romans els que més van difondre fets concernents a alguns eclesiàstics "pillats" en relacions homosexuals.

Amb tot, Andrea Tornielli (La Stampa), citava dies després el parer d'un monsenyor anònim: "En la Cúria hi ha desconcert pel fet que Francesc no sigui lliure de parlar en privat sense que després es publiquin les seves paraules". I Paolo Rodari (La Repubblica), inventariava els successos: 1) "Els religiosos sud-americans van tenir en el passat desacords amb Bergoglio i mai han tingut èxit en aconseguir una invitació amb els seus predecessors pel progressisme excesiu". No obstant això, 2) "semblen haver fet en aquesta circumstància una funció oficiosa de manera efectiva en un joc planejat per Francesc". En conseqüència, la Cúria mostra 3) "estupor per la modalitat insòlita, que sembla haver estat escollida voluntàriament pel Papa, per fer emergir la seva real preocupació". Això se suma a 4) "la distància que sembla cada vegada més sideral entre un Papa que decideix viure a Santa Marta i no al palau Apostòlic per ser més lliure de treballar en la neteja de la mateixa Cúria i d'aquells que estan en contra i que han remat en contra durant el pontificat de Benet XVI".

En resum, els retrets que suposadament Francesc rep dels seus curials s'estableixen en dos nivells. Un simple: que hagi parlat lliurement (fins i tot esmentant al "lobby gai"), i que no hagi advertit als seus interlocutors del "off the record". I un altre més murri, que pressuposa que el Papa va planificar la seva conversa amb la CLAR i va parlar obertament a propòsit que l'impacte de les seves paraules en els religiosos anava a ser fort, de manera que les anaven a difondre d'immediat. Com es veu, cert instint conspiratiu curial ha estat traslladat en aquest cas a les intencions del Papa.

Per tot això cal llegir el resum de la CLAR, el qual, d'altra banda, ha inflamat una mica més als "tradi", que ja havien tret l'escopeta quan es va anunciar l'elecció d'un Papa jesuïta (encara que certament peculiar), i que ara mateix la tenen una mica més carregada, com es dedueix de nombrosos fòrums tradicionalistes a internet. Per exemple, li diu Francesc a la CLAR: els religiosos"es van a equivocar, ficaran la pota, això passa! Potser fins i tot els va a arribar una carta de la Congregació per a la Doctrina (de la Fe) dient que van dir tal o qual cosa, però no es preocupin. Expliquin el que hagin d'explicar, però segueixin endavant. Obrin portes, facin alguna cosa aquí on la vida clama. Prefereixo una Església que s'equivoca per fer alguna cosa que una que emmalalteix per quedar-se tancada" (brillant; Doctrina de la Fe vigila, però és preferible demanar perdó que permís", idea que a Francesc ja li havíem escoltat).

Però hi ha més: "Posin tot el seu esforç en el diàleg amb els bisbes. Amb el CELAM (Conferència Episcopal Llatinoamericana), amb les conferències nacionales "Jo sé que hi ha alguns que tenen una altra idea de la comunió, pero parlin, conversin amb ells" (és un fet verificat que la cara de l'episcopat de l'Amèrica Llatina ha passat de ser la de Helder Camara, Lorscheider, Romero, Casaldàliga..., a la de bisbes fortament doctrinals i intransigents; i Francesc demana paciència).

Quant al tradicionalisme, el Papa va parlar a la CLAR que "hi ha certs grups restauracionistes. Jo conec alguns, em va tocar rebre'ls a Buenos Aires. I un sent que és com tornar 60 anys endarrere! Abans del Concili". Un se sent el 1940. Una anècdota, només per il·lustrar, no és per riure-se'n, jo la vaig prendre amb respecte, però em preocupa; quan em van elegir, vaig rebre una carta d'un d'aquests grups, i em deien; "Santedat, li oferim aquest tresor espiritual; 3.525 rosaris". Per què no diuen resem per vostè, demanem però això de portar els comptes" (malgrat ser considerat conservador, Bergoglio va ser rebut d'ungles pel tradicionalisme argentí en ser nomenat bisbe).

No obstant això, Francesc va balancejar les seves apreciacions al contemplar així mateix a l'Església "una corrent gnòstica. Aquests panteïsmes. Vaig saber d'una superiora general que encoratjava a les germanes de la seva congregació a no resar al matí, sinó a donar-se un bany espiritual en el cosmos, coses así. Em preocupen perquè se salten l'Encarnació! I el Fill de Déu es va fer carn nostra, el Verb es va fer carn, i a Amèrica Llatina tenim carn per tirar al sostre! Qué passa amb els pobres, els dolors, aquesta és la nostra carn" (carn per tirar al sostre", expressió equivalent a l'habitual de Bergoglio en la seva terra: "Buenos Aires és una trituradora de carn").

I finalment, una confidència a la CLAR sobre la seva elecció: "Jo venia amb la roba justa, la rentava a la nit, i de sobte esaixò. Si jo no tenia cap possibilitat! En les apostes de Londres estava al lloc 44, fixi vostès, el que va apostar per mi va guanyar moltíssim, és clar!" (és antiga costum dels jesuïtes viatjar amb una maleta molt petita i utilitzar el lavabo com A rentadora).

El papa Francesc sap que els religiosos treballen majoritàriament en les "perifèries" a les quals ell anomena, i per això el resum de la CLAR es pugui identificar com un programa de pontificat. Vist tot això, el tema del "lobby gai" és certament l'assumpte de menys.