Asunta Basterra, la nena de 12 anys que va ser trobada sense vida el 22 de setembre en una pista forestal de Teo, prop de Santiago de Compostel·la, va morir per asfíxia química com a conseqüpencia d'una dosi extrema d'un ansiolític, van explicar fonts properes al cas.
Aquestes fonts van vincular la mort d'aquesta menor amb la ingesta elevada d'un ansiolític i van rebutjar que hi hagués posteriorment una sufocació, amb base als exàmens practicats en criminalística. El tranquil·litzant és lorazepam i pertany a la família dels benzodiazepínics. La seva marca comercial més coneguda és Orfidal, un fàrmac que s'utilitza per tractar estats d'ansietat i sempre sota prescripció mèdica.
Les concentracions més altes en la víctima es troben a l'inici de l'estiu, quan dues professores d'Asunta es van adonar dels seus estats de somnolència, i en la jornada en la qual va morir -el dia 21-, amb el registre més cridaner, ja que aquí la dosi és letal.
La pediatra d'Asunta va assegurar en la instrucció que la nena no era al·lèrgica. Els seus pares, empresonats des del dia 27 del mes passat al penal corunyès de Teixeiro, havien explicat a docents de la menor que per aquesta condició havia de prendre una "forta medicació" que la deixava atordida.
L'acusació contra Rosario Porto i Alfonso Basterra, els únics imputats, que han negat els fets, es va elevar d'homicidi a assassinat i en l'enduriment de la qualificació han tingut una importància decisiva les proves forenses -sang, gàstriques i de pèl- en revelar que Asunta era sedada.
Dies abans del crim, la nena va faltar al col·legi i a les seves classes de ballet, precisament a conseqüència de les pastilles que havia de prendre per la seva al·lèrgia, segons va argumentar la seva pròpia mare. Aquests són episodis que en el seu moment ningú va entendre com de risc i que només ara han agafat rellevància.
