L'Eurocambra va donar el seu vistiplau a la posada en marxa del dispositiu europeu per al registre en fitxer dels passatgers aeris i ho va fer en paral·lel a l'aprovació del paquet legislatiu per garantir la protecció de dades, que obliga a la transparència dels actors d'internet. El registre de passatgers, presentat pels seus defensors en particular com un instrument de lluita antiterrorista, va ser avalat per una àmplia majoria de 461 diputats (179 es van pronunciar en contra i 9 es van abstenir) al final d'un procés de cinc anys no exempt de polèmica.
El Partit Popular Europeu (PPE) va ser des del principi el seu gran valedor a l'Eurocambra, mentre que entre els socialistes (molt més que a les files d'altres grups) hi va haver alguns que mostraven una certa prevenció pels riscos d'intromissió en la privacitat, i això va provocar canvis fins a l'arribada del text final.
En l'últim any també va exercir una pressió explícita el Govern francès, amb l'argument que els atemptats perpetrats al seu territori el 2015 es van planificar o es van preparar a l'estranger, i en nom de l'acció contra les xarxes gihadistes que aprofiten la lliure circulació a l'interior d'Europa i la manca de comunicació entre serveis secrets per esborrar rastres.
El registre de passatgers europeu compilarà, de manera harmonitzada en cada un dels 27 països del dispositiu europeu (Dinamarca està exclosa) mitjançant una Unitat d'Informació sobre els Passatgers (UIP), una sèrie d'informacions que tenen les companyies aèries des del moment en què es fa una reserva, com el nom, les dates de viatge, l'itinerari o la modalitat de pagament.
Les informacions s'intercanviaran, bé a petició específica d'un país que estigui seguint el rastre d'un sospitós que pugui volar des de o fins a un altre Estat de la UE, bé a iniciativa de la UIP si considera que hi ha informacions que podrien ser interessants per a les forces de l'ordre d'un o un altre lloc.
Llista restringida de delictes
En qualsevol cas, els fitxers només es podran utilitzar per a una llista restringida de delictes greus, com el terrorisme, i no hi haurà una circulació sistemàtica entre els 27 països implicats, com ho haurien volgut els liberals, una possibilitat més invasiva per a la privacitat i que, segons alguns experts, podia treure-li eficàcia.
En un altre ordre de coses, el presumpte cervell logístic dels atemptats del 13-N a París, Salah Abdeslam, guardava al seu apartament de Brussel·les informacions sobre el centre d'investigació nuclear de Jülich, a l'oest d'Alemanya, segons el grup de mitjans Redaktionsnetzwerk Deutschland (RND ). Entre els documents hi ha també fotografies del president de la junta directiva d'aquesta instal·lació nuclear situada a l'estat federat de Renània del Nord-Westfàlia, Wolfgang Marquardt.
Les informacions es refereixen a l'apartament d'Abdeslam al barri de Brussel·les de Molenbeek, considerat feu dels islamistes, on el presumpte terrorista va ser detingut poc abans dels atemptats de Brussel·les del passat 22 de març.
