n El Govern i el PSOE van signar un acord per reformar de forma urgent la llei del sector i prohibir que es pugui tallar la llum a les llars «extremadament vulnerables», alhora que van tancar un nou model de finançament per al bo social. Després de setmanes de negociacions amb els diferents grups parlamentaris, el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, va presentar al costat del portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, un acord per tancar el finançament del bo social, així com mesures per avançar en la protecció de llars «extremadament vulnerables».

Es tracta d'un desplegament normatiu que es prolongarà durant uns tres mesos. En el primer punt, s'espera aprovar demà o el proper divendres un Reial Decret Llei que reculli el repartiment del cost del bo social -uns 200 milions l'any- després de la sentència del Suprem, que va tombar el model anterior.

El nou model repartirà el cost -un descompte del 25% en la factura de determinats col·lectius- entre totes les comercialitzadores elèctriques, fet que suposa ampliar el nombre d'empreses que han de pagar-lo, encara que la major part seguirà caient a les tres grans -Endesa, Iberdrola i Gas Natural- per les seves quotes de mercat.

Al costat d'aquesta reforma de la manera de pagar el bo social, el Govern i el PSOE han pactat una altra sèrie de canvis que s'aniran desenvolupant en els propers mesos en el marc d'aquesta reforma de la llei del sector elèctric. Per començar, que tenir aquest bo social estigui lligat a criteris de renda i que, amb els fons aportats per les elèctriques, també es pugui fer front a una part de les factures impagades per consumidors «extremadament vulnerables» i que ara són a càrrec de ajuntaments i comunitats autònomes.

Al costat d'això, s'hauran de definir bé els consumidors vulnerables, i també aquests «extremadament vulnerables», i desenvolupar els reglaments per prohibir els talls de llum amb la introducció d'aquest principi en l'article 42.J de la llei del sector elèctric.

Nadal va recordar que hi ha 2,6 milions de llars (7 milions de persones) que reben el bo social, i un percentatge menor qualificat d'«extremadament vulnerable», atès pels serveis socials. No hi ha xifres tancades -sense conèixer els criteris exactes amb què es definiran aquests consumidors- sobre el nombre de persones al qual podria protegir aquesta mesura, així com el seu cost total.

El portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, va afirmar que es tracta d'una reforma estructural important i d '«un bon acord per a les famílies més vulnerables, ja que ataca la pobresa energètica».

Davant d'això, els dirigents de Podem i de Ciutadans van criticar el ministre d'Energia i van lamentar que han presentat diverses mesures davant el nou finançament del bo social elèctric i que el Govern només les ha pactat amb el PSOE.

Des del sector elèctric insisteixen en la seva disposició a col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica, però van destacar que les polítiques socials no poden recaure sobre les empreses i que caldrà esperar a veure com es defineix quins són aquests consumidors «extremadament vulnerables».

Manifestacions a tot l'Estat

Centenars de persones es van manifestar a Madrid per exigir la fi de les «tarifes abusives» de les companyies elèctriques, la prohibició dels talls de llum a les famílies sense recursos i per demanar la creació d'una «tarifa social» destinada als més desfavorits.

Convocats per la plataforma #NoMásCortesDeLuz, que conformen prop de trenta organitzacions, la protesta va tenir lloc des de la plaça de Cibeles fins a la Puerta del Sol, al llarg del carrer Alcalá i vigilada en tot moment per un dispositiu policial. Van acudir representacions del PSOE, Equo, Izquierda Unida i Podem, amb el seu secretari general, Pablo Iglesias, al capdavant.

La mobilització de Madrid, sota el lema «No més talls de llum. Ja n'hi ha prou d'abusos amb la factura de la llum», va ser només una de les protestes que durant tot el dia es van celebrar en un gran nombre de ciutats espanyoles, entre elles Girona. Barcelona, Santiago de Compostel·la, Albacete, Alacant, Almeria, Badajoz, Cadis, Càceres, la Rioja, Jaén, Huelva, Lleó, Guadalajara, Granada, Múrcia, Navarra, Ourense, Terol, Sevilla, Salamanca, Toledo, Bilbao o Saragossa van ser algunes de les ciutats es va fer una convocatòria a una protesta similar a la de la capital.

A més, els participants van exigir la devolució, per part de les elèctriques, dels 3.500 milions d'euros que, segons la seva opinió, van cobrar indegudament en conceptes de Costos de Transició a la Competència. Al llarg de la manifestació es van sentir consignes com «La pobresa energètica mata».