Més d'un centenar d'interns fugats i diversos motins ocorreguts en els últims mesos de l'any han tornat a qüestionar el funcionament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i han reobert el debat sobre l'eficàcia i idoneïtat d'aquests llocs.
El 2015, segons les dades del ministeri de l'Interior, 6.930 interns van passar per algun dels set centres que hi ha repartits per Espanya, dels que quatre de cada deu són expulsats del país, després de romandre-hi un temps mig de 24,4 dies.
Un CIE és un centre públic no penitenciari on es reté, privats de llibertat i de manera cautelar i preventiva i durant un màxim de 60 dies, als estrangers que arriben a Espanya que són sotmesos a un expedient d'expulsió del territori nacional.
Interior defensa que els CIE són eficaços i necessaris, però el ministre, Juan Ignacio Zoido, ha admès que "poden i han de millorar", pel que ha anunciat que impulsarà la creació d'un grup de treball integrat per diferents ministeris, ONG i partits per dissenyar un altre model.
El catàleg de queixes arriba des de les ONG i els partits de l'oposició fins al Defensor del Poble i algun dels jutges de control d'aquests centres, com Ramiro García de Dios.
La defensora del Poble, Soledad Becerril, ha qüestionat les condicions d'aquests centres, en els que ha dit que existeixen "moltes deficiències", i ha demanat al Govern que habiliti més pressupost per millorar les seves instal·lacions, així com una "més gran cobertura sanitària".
Becerril, qui s'ha reunit amb el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per traslladar-lo les seves peticions, sosté que la sobrepoblació és el principal problema dels CIE, en els que es barreja a persones en situació irregular però sense historial delictiu amb altres que sí el tenen.
Més lluny encara ha anat el jutge García de Dios, qui directament demana el tancament d'aquests centres de "sofriment i espais d'opacitat i impunitat policial".
Precisament, ell és el jutge de control del centre que més incidents ha registrat en l'últim any, el del districte madrileny d'Aluche, on s'ha produït una fuga, diversos motins i vagues de fam durant els mesos d'octubre i novembre.
"Som només cinc o set per torn per a uns cent interns, i no portem armes ni armilles", va alertar en declaracions a Efe un funcionari del CIE d'Aluche després d'un motí a l'octubre. Segons la seva opinió, en aquestes condicions és impossible garantir la seguretat i evitar "una tragèdia".
Altres centres també han donat a parlar. El de Zona Franca de Barcelona, que va obrir les seves portes al juliol després de més de mig any de tancament malgrat l'oposició de l'alcaldessa, Ada Colau, o el de Sangonera La Verde (Múrcia), on s'han registrat fugues i motins, amb agressions als treballadors.
A aquests cal sumar els diversos problemes ocorreguts a la resta de centres que hi ha a Espanya: València, Tenerife, Las Palmas i Algesires (Cadis), el que més interns acull, fins al punt que té un annex a Tarifa.
El Partit Popular ha estat l'únic grup al Congrés que ha mantingut que aquests centres ofereixen un tracte "apropiat" amb els drets humans i ha defensat el seu paper en el desenvolupament efectiu de polítiques per al retorn dels immigrants, fent així cas omís de les propostes aprovades en els ajuntaments de Madrid, Barcelona i València que exigien el seu tancament.
Mentrestant, la resta de partits en l'oposició han plantejat la necessitat de canviar el model actual, com és el cas del PSOE, que va incloure en el programa presentat durant les últimes eleccions "modificar" el Reglament que regeix el seu funcionament.
Units Podem, entre les seves propostes per a la immigració, exigeix el tancament d'aquests centres i l'agilitació dels processos per a la concessió d'asil com a alternativa.
Al seu torn, Ciutadans reclama una política unificada amb la Unió Europea en la que l'agència Frontex assumeixi el control de la immigració per a tots els països comunitaris.
Pel que fa al posicionament de la societat civil, diferents ONG i col·lectius socials han continuat aquest any amb les seves protestes contra els CIE, qualificats per moltes de "presons per a estrangers", fins i tot amb pitjors condicions que les pròpies presons.
És el cas del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya (SJME), que va publicar el setembre el seu informe anual en el que denunciava l'internament de menors i sol·licitants d'asil, col·lectius que, segons la llei, no poden passar per aquests centres, denúncia a la que se suma Amnistia Internacional.
Altres organitzacions que s'han mostrat contràries als CIE han estat SOS Racisme Madrid, Karibu-Amics del Poble Africà o la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, entitats que demanen el seu "tancament immediat".
El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ja va avisar Espanya el 2015 que alguns dels centres habilitats no reunien les condicions mínimes per assegurar la qualitat de vida dels interns.
Mentrestant, la Comissió Europea va plantejar en un informe del 2013 mesures alternatives a la detenció, com l'obligació de presentar-se en comissaria regularment o el lliurament del passaport, que no només evitarien la privació de llibertat i la probabilitat que es produïssin abusos, sinó que al seu torn reduirien els costos que aquests centres tenen per a l'Estat.
