El president del Govern, Mariano Rajoyque «està per damunt dels colors partidistes, perquè estem parlant de la unitat del nostre país», mentre el socialista Antonio Hernando el va instar a anar «més enllà» d'exigir el compliment de la llei. A la sessió de control del Congrés, Rajoy va assegurar al portaveu del PSOE que està disposat a parlar amb els socialistes i escoltar «atentament» els seus suggeriments respecte Catalunya, encara que va advertir: «Em temo que vostès no m'han aportat cap idea que em serveixi per resoldre aquest assumpte».

Hernando l'havia instat, en formular la seva pregunta, a exercir com a president del Govern davant un problema «tan greu» i a no posar-ho «difícil», i havia apuntat que el PSOE està «disposat a avançar», fet pel qual ja ha posat «documents a sobre de la taula». El portaveu del PSOE va convidar Rajoy a fer «un passet més enllà» i no quedar-se en el seu «mantra» sobre el compliment de la llei ni en un diàleg amb Catalunya que, va avisar, «ara és un conjunt buit».

«El soroll és molt, hi ha un soroll ambiental enorme, però després hi ha un silenci sepulcral», va continuar el portaveu, que va al·ludir al «reduccionisme» dels qui exigeixen el referèndum i al d'«aquells que no volen fer ni un sol pas de contingut polític». També va dir que la situació es complica en descobrir-se proves sobre el presumpte finançament il·legal de l'antiga Convergència, que uns utilitzen per veure un atac a Catalunya en «el normal funcionament de la justícia» i altres per «menysprear o treure valor a unes reivindicacions a les que donen suport milions de ciutadans i que tenen una complexitat política i social evident».

Rajoy li va explicar, no obstant això, que la defensa de la legalitat «no exclou el diàleg polític ni institucional» amb Catalunya, i va defensar la tasca que duu a terme l'Executiu, com a Govern de tots els espanyols «i per tant també de tots els catalans».

Perquè segons el president del Govern, el seu deure consisteix a «treballar en interès de tots els catalans» i consegüentment «cooperar amb les institucions autonòmiques», de manera que es preservi l'ordenament constitucional i es respecti la legalitat.

Per altra banda, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, va recordar en el seu discurs de comiat del càrrec que el dret a decidir és una aspiració política susceptible de ser defensada dins de la Constitució, tot i que sempre «mitjançant un procés ajustat a la legalitat». En aquest context, Pérez de los Cobos va fer una crida al diàleg entre les forces polítiques perquè, segons va explicar citant qui va ser president del primer TC, Manuel García Pelayo, «hi ha problemes polítics que només poden resoldre's per la via política».

Sentència «emblemàtica»

Pérez de los Cobos va recordar la sentència «emblemàtica» dels últims anys del Constitucional, la que va considerar inconstitucional per unanimitat la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya del Parlament, el 25 de març de 2014. El TC va voler destacar amb aquella sentència, va dir, que si d'una banda la Constitució és un límit, «també és un marc d'integració i de convivència obert a tots».