15 de abril de 2017
15.04.2017

La «mare de totes les bombes» dels EUA inutilitza una base de l'EI a l'Afganistan

Washington causa almenys 36 morts en llançar sobre una zona estratègica per a l'organització terrorista el projectil més gran utilitzat des de la II Guerra Mundial. L'ambaixador afganès al Pakistan qualifica l'acció de «reprovable i contraproduent»

15.04.2017 | 01:44
Imatge de «la mare de totes les bombes», llançada dijous sobre l´Afganistan.

El bombardeig a l'Afganistan amb el projectil GBU-43, anomenat la «mare de totes les bombes», ha arrasat una estratègica base de l'Estat Islàmic (EI) i ha matat almenys 36 dels seus membres, tot i que autoritats locals a la província de Nangarhar parlen ja d'almenys 92 morts. «Era l'arma correcta contra l'objectiu correcte», va explicar el cap del contingent nord-americà a l'Afganistan, el general John Nicholson, en fer balanç del bombardeig que es va produir dijous i en què Washington va donar llum verd a l'ús de la bomba convencional més gran utilitzada des de la II Guerra Mundial.

El portaveu del governador de Nangarhar, Attaullah Khogyanai, va assenyalar que el nombre de combatents de l'EI abatuts en l'operació era de 92, tot i que des del Ministeri de Defensa de l'Afganistan van rebutjar confirmar o desmentir aquesta xifra i van assenyalar que avui s'oferiran noves dades.

Nicholson, també màxim responsable de la missió de l'OTAN al país, va explicar que l'objectiu era acabar amb un complex de túnels, coves i búnquers al districte Achin de Nangarhar que l'EI utilitzava com a base d'operacions. En aquest context, va afegir el comendament militar, la bomba, de 10 tones, es presentava com «una arma efectiva» per acabar amb un «gran obstacle» en la lluita contra el grup gihadista a l'Afganistan.

Nicholson va explicar que fins al moment s'havien comptabilitzat 36 morts en l'atac i va destacar, com va informar l'Executiu d'Ashraf Gani, que no es van produir baixes civils.

El portaveu del Ministeri de Defensa afganès, Dawlat Waziri, va afirmar que només una família vivia a les rodalies del lloc del bombardeig i que havia estat evacuada poques hores abans de l'acció militar. «L'àrea bombardejada era impossible d'inutilitzar sense aquesta operació i era l'única opció contra aquesta base, ja que en una part tenia una profunditat de prop de 30 a 40 metres», va afegir. El portaveu militar va afirmar que el «bombardeig va ser efectiu i un pas útil perquè va destruir la principal base de l'EI» al país. La base estava situada en una zona muntanyosa a la part més elevada de la Vall Momand, al districte Achin.

El vicecap del Consell Provincial de Nangarhar, Zabihullah Zmarai, va explicar que en els darrers dos anys, quan l'EI va fer la seva aparició a l'Afganistan, el grup gihadista va expandir i va millorar l'antic sistema de conductes existent i va construir altres túnels per fer-lo més resistent als bombardejos a la zona.

Zmarai, que en diverses ocasions ha format part de les operacions sobre el terreny de les forces afganeses, va explicar que la «gran bomba» era la gran esperança per acabar amb ells.


Operació conjunta

Mentre que les tropes afganeses i nord-americanes estan sobre el terreny i continuaran la tasca de rebuig, les reaccions no s'han fet esperar. El cap de Govern, Abdul·là Abdul·là, va assenyalar a Twitter que la bomba va ser llançada en coordinació entre els dos països en una zona que l'EI feia servir com a camp d'entrenament, dipòsit d'armament i base. «La naturalesa conjunta de l'operació mostra la nostra comuna resolució per eliminar l'EI i els santuaris terroristes del nostre país», va dir.

Però també hi va haver veus crítiques amb l'operació, especialment sonora la de l'enviat especial de Gani i ambaixador afganès al Pakistan, Omar Zakhilwal, que va qualificar el llançament de la bomba de «reprovable i contraproduent». «Si les bombes grans fossin la solució nosaltres seríem avui el país més segur de la Terra», va afegir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook