La investigació duta a terme per la Missió Internacional Independent creada al març de 2017 pel Consell de Drets Humans de l'ONU estableix que l'Exèrcit de Birmània i els seus màxims responsables, inclòs el seu comandant en cap, el general Min Aung Hlaing, han de ser investigats i processats per genocidi al nord de l'estat de Rajine, així com pels crims de guerra i contra la humanitat comesos no només en aquest estat sinó també als de Kachin i Shan, on estan actius grups armats ètnics. La investigació ha trobat proves de greus violacions i abusos dels drets humans en aquests tres estats que «sense cap dubte equivalen als crims més greus segons el dret internacional».

«La necessitat militar mai justificaria els assassinats indiscriminats, la violació grupal de dones, l'agressió a nens i la crema de localitats senceres», sostenen els membres de la missió de recerca. Segons ells, les tàctiques dutes a terme per l'Exèrcit birmà, el Tatmadaw, «són enormement desproporcionades respecte les actuals amenaces de seguretat, especialment a Rajine, però també al nord de Birmània», on es troben Kachin i Shan.

Els investigadors de l'ONU consideren que «són xocants pel nivell de negació, normalitat i impunitat que va unit a elles». «El menyspreu del Tatmadaw per la vida humana, la integritat i la llibertat i pel Dret Internacional en general hauria de ser motiu de preocupació per a tota la població», afegeixen.

Paral·lelament, la Comissió Europea va assegurar que els responsables de les «presumptes violacions sistèmiques de Drets Humans» a Birmània han de ser jutjats, després de la publicació de l'informe de l'ONU. «La situació a Birmània segueix sent extremadament seriosa i disposa de tota la nostra atenció», va assegurar la portaveu comunitària d'Afers Exteriors, Maja Kocijancic, que va insistir que «en aquest context hem estat molt clars i conseqüents: aquells responsables de les presumptes violacions sistèmiques de Drets Humans han de retre comptes davant la Justícia».

Per part seva, el gegant tecnològic Facebook ha eliminat desenes de comptes vinculats a les Forces Armades de Birmània per evitar que puguin utilitzar les xarxes socials «per augmentar les tensions ètniques i religioses». Facebook ha defensat en un comunicat els seus «progressos» a l'hora d'impedir que el portal serveixi «per estendre l'odi i la desinformació» i ha anunciat una sèrie de mesures contra autoritats de Birmània, on la violència «ha estat veritablement horrible».