La costa atlàntica dels EUA ha patit l'embat de la tempesta tropical Florence, que ha deixat registres de pluja de rècord, greus inundacions i almenys 36 morts. Florence no va sorgir del no-res a l'Atlàntic: cinc ciclons es van formar en pocs dies a les seves latituds tropicals. A l'altre extrem del món, Filipines i Hong Kong han patit el pas del supertifó Mangkhut, que va tocar terra el passat divendres amb una inusual força 5 i vents de més 300 quilòmetres per hora, i ha causat 88 morts a l'illa de Luzón.

El mes de setembre és un dels períodes de l'any en què més huracans es formen, però no és tan usual que la temporada de ciclons tropicals, que va començar l'1 d'agost i acabarà el 30 de novembre, fins ara hagi estat molt poc activa i que en pocs dies hagin aparegut fins a nou ciclons en formació a l'Atlàntic i al Pacífic.

Tot i que no hi ha consens entre els científics, els experts fa temps que adverteixen que els fenòmens meteorològics extrems al món han estat més freqüents en els últims 36 anys, i una de les causes apunta al canvi climàtic, segons l'anàlisi del Consell d'Acadèmies de Ciències Europees (Easac) publicat el març passat.

Algunes anàlisis recents conclouen que els huracans de més categoria han augmentat la seva intensitat en les últimes dècades a causa de la pujada de la temperatura del mar i no es descarta que en un futur els seus efectes puguin ser més devastadors.

Una mostra d'aquest caràcter excepcional l'ofereix l'evolució de Florence abans de tocar terra als Estats Units el passat divendres. En poc més d'un dia, va passar de categoria 1 a categoria 5, amb vents de 225 quilòmetres per hora, un procés de ràpida intensificació extremadament perillós.

L'huracà Maria, que va arrasar Puerto Rico el setembre de 2017, és una mostra de la destrucció de la qual són capaços aquests huracans quan s'intensifiquen de forma explosiva. Aquest cicló va passar d'una simple depressió tropical a una tempesta de categoria 5 en poc més de dos dies. Un altre exemple és l'huracà Patricia de 2015, els vents del qual van superar els 337 quilòmetres per hora.

Ara, una nova investigació assenyala que, a mesura que el clima continuï escalfant-se, les tempestes es formaran més ràpidament i amb més freqüència, i en alguns casos extrems creixeran de forma tan poderosa que podrien ser qualificades de «categoria 6», quelcom que el món encara no ha vist.

Un model creat al Laboratori de Dinàmica de Fluids Geofísics de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels EUA assenyala que les tempestes de ràpida intensificació podrien empitjorar durant aquest segle. «El fet que siguin huracans més grans no vol dir necessàriament que hi haurà més tempestes. En realitat, és el fet que aquestes tempestes arribaran més ràpid », apunta l'autor principal de l'estudi, Kieran Bhatia, a la revista Journal of Climate. La importància d'aquest estudi és que es basa en el poder de la computació per recrear una representació aproximada dels huracans en un model global de canvi climàtic que simula l'atmosfera i els oceans. Dividint el globus en quadrats d'aproximadament 25 quilòmetres quadrats, els investigadors van poder simular tempestes de categoria 4 i 5, com les actuals.

Resultat preocupant

Quan van passar de simular els huracans de finals del segle XX als del futur sota un escenari de canvi climàtic a mig termini, el resultat va ser preocupant. Així, van calcular que entre 2016 i 2035 hi haurà més huracans en general i un 11% més dels de categories 3, 4 i 5. En allargar el període fins a finals de segle, el panorama s'agreuja: les pitjors tempestes apareixen un 20% més. D'altra banda, l'estudi va descobrir que les tempestes d'intensitat súper extrema, amb vents màxims sostinguts superiors als 305 quilòmetres per hora, també seran més comunes a mesura que avanci el segle XXI.

Tot i que només van trobar nou d'aquestes tempestes en una simulació del clima a finals del segle XX, en van aparèixer 32 per al període 2016-2035 i 72 per al període comprès entre 2081 i 2100. Potser el més significatiu és que aquesta nova investigació troba que la intensificació ràpida és el mecanisme clau que impulsa ciclons més forts en un clima més càlid.

Així doncs, els models apunten que caldrà anar-se preparant per a tempestes que s'enforteixin a més de 72 quilòmetres per hora en 24 hores, com Florence, i fins i tot fenòmens extrems que puguin intensificar-se en més de 185 quilòmetres per hora en només 24 hores. Són els «monstres» que s'acosten.