Almenys 5.000 persones estan desaparegudes a Indonèsia després dels terratrèmols i el tsunami que va viure fa nou dies l'illa de Cèlebes, on el balanç de morts pel desastre va augmentar a 1.763. El portaveu de l'agència de Prevenció de Desastres (BNPB), Sutopo Purwo Nugroho, va explicar que l'estimació de desapareguts correspon al barri de Petobo, a Palu, la capital provincial, on unes 2.050 cases van quedar engolides pel fang.
«Segons els informes que tenim a Petobo hi ha al voltant de 5.000 persones desaparegudes», va explicar Suopto. Petobo va patir una liqüefacció del sòl, fenomen que es produeix quan un fort moviment tel·lúric colpeja una zona de terra poc sòlida i amb grans bosses d'aigua, el que provoca l'enfonsament del terreny i allibera una gran quantitat de fang, que arrossega els edificis. Fins ara, les autoritats indonèsies situaven el nombre de desapareguts en pocs centenars, tot i que diverses organitzacions que treballen a la zona afectada van alertar que podria haver-hi més d'un miler de desapareguts a Petobo i Balaroa, un altre barri de Palu.
Sutopo va explicar que Palu, principal ciutat i centre econòmic de la regió, concentra el gruix de víctimes del terratrèmol, amb un total de 1.519. El portaveu també va situar en 2.632 el nombre de ferits greus a causa del desastre, que ha deixat unes 62.000 persones desplaçades que se situen en uns 147 refugis temporals.
Els serveis de rescat indonesis deixaran de buscar dijous els cossos de les víctimes dels terratrèmols i el tsunami. En tot cas, encara es continua recuperant cossos, especialment entre les runes d'edificis a la petita ciutat de Palu i dels barris afectats per la liqüefacció. «Les víctimes que no hagin estat trobades seran declarades desaparegudes», va assenyalar Sutopo. Se seguirà realitzant una recerca limitada, però les que es fan a gran escala amb molt de personal i equip pesat s'aturaran.
Centenars de persones encara estan enterrades en fang i enderrocs al sud de Palu, on els barris van ser destruïts per liqüefacció, i familiars desesperats busquen ajuda per trobar éssers estimats. Les autoritats van assegurar que les runes serien retirades d'aquests llocs i que es convertirien en espais públics com parcs i centres esportius. «No volem que la comunitat sigui reubicada a llocs tan perillosos», va afirmar.
Un primer terratrèmol de magnitud 6 en l'escala de Richter va sacsejar el districte de Donggala i poc després es va registrar un segon sisme de 7,4 a Palu, donant lloc a un tsunami que va durar més de mitja hora i va moure onades de fins a sis metres d'alçada.
Ajuda internacional
El govern va rebutjar l'ajuda estrangera aquest any quan els terratrèmols van assotar l'illa de Lombok, però va acceptar l'ajuda de l'estranger en aquest darrer desastre. En concret, necessiten avions, generadors, carpes, tractament d'aigua i instal·lacions mèdiques de camp. La comunitat internacional s'ha bolcat en l'ajuda. Segons les autoritats locals, al voltant d'una vintena de països han ofert ja la seva ajuda, en què també col·laboren agències de Nacions Unides i nombroses ONG.
Per altra banda, almenys 11 persones van perdre la vida dissabte com a conseqüència del terratrèmol de magnitud 5,9 que va tenir lloc a la costa nord de l'illa caribenya d'Haití, a uns vint quilòmetres al nord-oest de Port de la Pau, segons el Servei Geològic dels Estats Units (USGS).
El cap de la policia de la regió nord-oest del país, Jackson Hilaire, va assenyalar que almenys set persones van morir a Port-de-Paix, la ciutat més propera a l'epicentre del sisme. Paral·lelament, el ministre d'Interior, Reynaldo Brunet, va explicar que tres persones més van morir a la localitat de Gros-Morne, més al sud. Moments després, el secretari d'Estat de Comunicació, Eddy Jackson Alexis, va augmentar la xifra de víctimes mortals a 11.
El terratrèmol va tenir lloc a uns 12 quilòmetres de profunditat, segons l'USGS, que mesura els moviments tel·lúrics a tot el món. El sisme va ser un dels més forts que s'han produït a Haití des que el 2010, un terratrèmol de magnitud 7 localitzat prop de la capital, Port-au-Prince, va provocar la mort de milers de persones i va arrasar la ciutat, en un dels països més empobrits d'Amèrica Central.
En una publicació a Twitter, el president haitià, Jovenel Moise, va fer una crida a la calma després que l'agència de protecció civil informés que s'havien produït danys i ferits en algunes de les localitats al nord de l'illa.
