22 de desembre de 2018
22.12.2018
Diari de Girona

Dimiteix el secretari de Defensa dels EUA per la retirada de tropes de Síria

Donald Trump també ha ordenat que 7.000 militars nord-americans desplegats a l'Afganistan comencin a tornar als Estats Units en els propers mesos Alemanya critica la decisió del polèmic magnat en considerar que podria «danyar» la lluita contra el grup gihadista Estat Islàmic

22.12.2018 | 02:10
Dimiteix el secretari de Defensa dels EUA per la retirada de tropes de Síria

El secretari de Defensa nord-americà, James Mattis, va presentar la seva dimissió per «diferències irreconciliables» en qüestions polítiques amb el president del país, Donald Trump, concretament pel seu desacord amb la retirada de les tropes de Síria anunciada pel president nord-americà. A la missiva, el cap del Pentàgon assenyalava que ha estat «un privilegi servir el país com el 26è secretari de Defensa» i va destacar que està «orgullós del progrés que s'ha registrat els darrers anys en relació amb alguns dels objectius principals per a l'Estratègia de Defensa Nacional».

Així, va fer al·lusió a les tasques que s'han fet per aconseguir un increment pressupostari, una millora de l'efectivitat de les forces de seguretat i una reforma de les pràctiques del Departament, el que permetrà «millorar-ne l'actuació». «Les nostres tropes continuen oferint habilitats per mantenir la influència dels Estats Units a nivell global», va asseverar.

El secretari de Defensa va insistir així en què «des del principi he volgut manifestar que les Forces Armades dels Estats Units no han de ser la policia del món, sinó una eina del poder nord-americà per garantir la defensa del país i facilitar el lideratge dels aliats». «Oferiré tot el meu suport perquè es produeixi una transició suau que cobreixi les necessitats i els interessos dels 2,15 milions de membres del servei i més de 700.000 civils que s'encarreguen de protegir el poble nord-americà», va afirmar.

Paral·lelament, Trump va ordenar a l'Exèrcit que comenci la retirada de prop de 7.000 militars desplegats a l'Afganistan en els propers mesos, segons The New York Times. Una font nord-americana va argumentar que la decisió tindria com a objectiu que Kabul sigui més dependent de les seves tropes, si bé hi ha el temor que no puguin fer front a l'empenta dels talibans, que han incrementat les seves ofensives en els últims mesos. El president dels EUA ha defensat des de fa temps la retirada de les tropes de l'Afganistan, tot i que finalment el 2017 es va comprometre a desplegar 4.000 militars per recomanació de Mattis.


El Govern afganès, tranquil

En resposta, el portaveu de la Presidència afganesa, Harun Chajansuri, va assenyalar en una sèrie de missatges a través del seu compte a la xarxa social Twitter que la decisió, si es concreta, «no afectarà la seguretat» del país centre-asiàtic. «Si uns pocs milers de militars estrangers que assessoren, entrenen i donen suport a les forces afganeses se'n van no afectarà la nostra seguretat. En els últims quatre anys i mig la nostra seguretat ha estat completament en mans d'afganesos i l'objectiu final és que les forces de seguretat siguin independents a l'hora de protegir i defensar el territori», va manifestar.

Per part seva, el ministre d'Exteriors d'Alemanya, Heiko Maas, es va mostrar crític aamb la decisió dels Estats Units de retirar les seves tropes de Síria i va destacar que podria «danyar» la lluita contra el grup gihadista Estat Islàmic. «Hi ha el risc que les conseqüències d'aquesta decisió danyin la lluita contra l'Estat Islàmic i posin en perill els èxits assolits», va advertir, tot afegint que l'«Estat Islàmic ha retrocedit, però l'amenaça no ha acabat». El Ministeri d'Exteriors alemany va assenyalar que està en contacte amb els Estats Units i que encara hi ha moltes qüestions sense aclarir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook