El Tribunal Suprem (TS) ha establert que les ordres d'allunyament han de mesurar-se en la forma que determini la resolució judicial que acorda aquesta mesura i, si no, en línia recta, en comptes de calcular la distància real, és a dir, tenint en compte el trajecte o els recorreguts possibles que pot realitzar un vianant caminant o transitant per la via pública per arribar fins a la persona sota protecció.
En una sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, el tribunal fixa el criteri correcte tenint en compte que les audiències provincials donaven respostes diferents a aquesta qüestió i conclou que «resulta més segur acudir al criteri de mesurament en línia recta».
En el cas concret resolt en aquesta sentència, la Sala confirma l'absolució d'un home acusat de trencar una ordre d'allunyament de 200 metres que li havia estat imposada com a mesura cautelar. Havia estat acusat de trencar-la i va ser detingut quan estava a 112,96 metres en línia recta de la dona a la qual no havia d'aproximar-se, però el tribunal va concloure que no es podia inferir que l'home sabés que s'estava saltant la prohibició d'aproximació.
L'alt tribunal reconeix que donades les innombrables possibilitats que presenta la realitat, les característiques concretes de la mesura podran dependre de les peculiaritats de cada cas, «de manera que el jutge o tribunal que l'acordi haurà de, en el possible, determinar les condicions en què la mateixa s'ha de complir, de manera que s'obtingui la seguretat de la víctima, sense desconèixer les exigències de proporcionalitat de la reacció penal davant d'uns determinats fets».
Per a la Sala, amb l'adopció de la prohibició «es configura un espai físic en el qual es pretén garantir que la víctima pugui circular i moure amb llibertat sense la possibilitat de trobar-se físicament amb l'autor dels fets. En aquest espai, es pretén evitar la presència d'aquell, garantir la seguretat de la víctima i la seva tranquil·litat, a fi de desenvolupar una activitat vital normalitzada».
Una mesura més segura per als dos
Des d'aquesta perspectiva, el tribunal considera que la mesura en línia recta «es presenta com més segura» tant per a la víctima com per a l'autor dels fets. Segons apunta, amb aquesta mesura la víctima no té la necessitat de calcular distàncies a través de diversos recorreguts possibles.
La Sala argumenta que també cal tenir en compte que el control sobre el compliment de la mesura s'efectua mitjançant aparells telemàtics que mesuren en línia recta la distància entre dos punts.
