11 de febrer de 2019
11.02.2019

Clam a mitges a Madrid

La manifestació contra la «traïció» de Pedro Sánchez respecte al desafiament sobiranista de Catalunya aplega només 45.000 persones segons la Policia

11.02.2019 | 08:08
Clam a mitges a Madrid

n La concentració a la plaça de Colón contra la «traïció» de Pedro Sánchez a Catalunya i en demanda d'eleccions va obrir al carrer la campanya electoral, no només dels comicis de maig sinó de les generals, cada vegada més a prop. Eleccions anticipades va ser la demanda més repetida d'una mobilització amb el lema «Per una Espanya unida, eleccions ja!», que només va reunir 45.000 persones segons dades de la Policia Nacional facilitades per la Delegació del Govern a Madrid i uns 200.000 segons els convocants, PP i Ciutadans. La concentració va servir també perquè els partits de l'oposició al Govern socialista de Pedro Sánchez exhibissin la seva força abans de les nombroses cites a les urnes que s'entreveuen a l'horitzó.

Malgrat els dubtes inicials, al final sí va haver-hi foto conjunta dels líders dels partits que es van sumar a la protesta -excepte Manuel Valls- i, encara que una mica separats, es va poder veure en una mateixa imatge Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal, flanquejats per representants d'UPN, Foro Asturias, UPyD i el PAR.

El manifest de la concentració, llegit pels periodistes Carlos Cuesta, María Claver i Albert Castillón, va advertir Sánchez que «la unitat nacional no es negocia» i que els espanyols «no estan disposats a tolerar més traïcions, ni concessions». «Els esdeveniments dels últims dies suposen una humiliació de l'Estat sense precedents a la nostra vida democràtica», denunciava el manifest, que destacava que «cap govern està legitimat per negociar amb la sobirania nacional».

En tot cas, el manifest llegit parteix d'una premissa falsa, el fet que el Govern ha acceptat «les 21 exigències del sobiranisme», quelcom del que no hi ha la més mínima evidència, ja que el Govern sempre ha dit que no acceptarà cap plantejament que afecti la unitat d'Espanya ni tampoc un referèndum d'autodeterminació.

En clau electoral, Pablo Casado es va mostrar convençut que «el temps de Sánchez ja ha acabat». «D'aquí a cent dies tenim tres eleccions en les quals podem passar d'aquestes places a les urnes, l'Espanya dels balcons ha de passar a les urnes», va proclamar. El president del PP va denunciar la «rendició socialista» i els «tractes sota la taula» que, segons el seu parer, ha desenvolupat el Govern de Pedro Sánchez «des de la moció de censura» amb l'únic objectiu de «perpetuar-se en el poder» i admetent per a això el «xantatge» dels independentistes.

Des de Ciutadans, Albert Rivera va avisar Sánchez que «si convoca eleccions» ja no faran falta més mobilitzacions. «Ja n'hi ha prou que els separatistes ens marquin el camí i que el conjunt dels espanyols estiguem al servei dels que volen liquidar aquest país», va proclamar.

Més contundent va ser el president de Vox, Santiago Abascal, que va defensar la necessitat de «sufocar el cop» a Catalunya «fins a les últimes conseqüències» amb la detenció dels seus «responsables i conspiradors». Abascal no va dubtar a acusar de «traïció» Sánchez, i el seu Govern «il·legítim i mentider» i «sostingut pels enemics d'Espanya, de l'ordre constitucional i de la convivència entre els espanyols».

També va acudir a la cita, encara que va evitar la fotografia amb Vox, el candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, que considera que defensar la Constitució no és una qüestió de partit sinó de tots els espanyols.

En aquest sentit, hi havia expectació per veure la foto final de la concentració, i no va defraudar. L'escenari va ser el monument al Descobriment i els protagonistes els líders del PP, Ciutadans i Vox. Al mateix lloc, però no junts. Perquè com res ni ningú podia impedir que Abascal pugés a aquest escenari, Rivera i Casado van anar amb molta cura de no situar-se al costat del líder de Vox, però també de no aparèixer junts tot i haver convocat tots dos la concentració.

I és que més d'hora o més tard, hi haurà eleccions. A una part dels assistents li agradaria que les guanyés Abascal, a una altra Casado i a una altra Rivera. Perquè els tres van ser acollits pel seu públic amb crits de «president, president».

Es va respectar, i molt, la simbologia que els organitzadors volien que dominés la convocatòria i no hi va haver cap manifestant que no portés a la mà la seva bandera espanyola, per la que alguns van pagar10 euros, en concret els que la van comprar al lloc que l'associació de familiars de la Guàrdia Civil va desplegar al carrer. En tot cas, també hi havia moltes banderes de la Unió Europea, bastants senyeres i alguna del col·lectiu LGTBI.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit