És el capvespre d'un dia que va començar a Sevilla i acabarà a Madrid. El ministre arriba en el segon d'una comitiva de tres cotxes. La cartera del càrrec realment és gruixuda.

P Fa uns mesos estaven per dar­rere en les enquestes. Avui es dona per fet que Pedro Sánchez serà el més votat el 28 d'abril. Quina és la lliçó: la volatilitat de la política actual?

R Sí, però hi ha també un escenari d'oportunitats. De sobte es dona una oportunitat a un govern socialista i aquest actua, fa política i pren mesures. Tot això és el que es valora i conforma el relat. Per això era important que el Govern caminés almenys durant uns mesos, per veure què podia aportar.

P Però al final el que sembla que compta és la qüestió catalana.

R El que hem plantejat és una línia de diàleg pensant en la possibilitat d'acords dins del marc constitucional que ha afeblit el bloc independentista. Aquest no planteja el desafiament amb la mateixa pressió que amb Rajoy. S'està combatent des de la sensatesa i des d'una alternativa a la confrontació.

P Però els independentistes han fet caure el Govern amb el seu rebuig als pressupostos.

R Han estat PP i Cs, que han estat plantejant una política d'obstrucció des del minut u, i la no cessió a condicions que plantejaven els independentistes. Ells per si sols no haurien pogut.

P Però per governar des de l'esquerra cal pactar en aquest moment amb els independentistes, no?

R Soc molt més optimista. Hem estat governant amb 84 diputats. No hi ha hagut més problema que la labor obstructiva de la dreta en la Mesa del Congrés i el nivell de tensió i crispació que PP i Cs han generat acompanyats de tot l'aparell mediàtic que ha ovacionat aquest ambient. Però aquest Govern ha estat capaç de governar. El problema no són els independentistes. Al contrari, hem pogut governar sense el xantatge dels independentistes i serà més fàcil millorant la nostra posició.

P La dreta insisteix en el contrari, que estaven pactant cessions amb els independentistes a canvi dels pressupostos.

R Això ha estat una constant des del debat de la moció de censura. Una vegada guanyada, tot va ser pressió perquè confesséssim el presumpte pacte amb els independentistes. Però l'únic acord tàcit ha estat el de l'oposició de tots ells als pressupostos. Que diguin ells ara quin pacte tenen.

P Al final, el problema català continua. Albira alguna solució?

R L'única possibilitat és que el pragmatisme s'imposi i que hi hagi un lideratge en el bloc independentista amb capacitat d'explicar a la gent la veritat. El problema és que no hi és. El president Torra va ser un recurs de Puigdemont perquè ningú li traiés el paper que no està tenint finalment. Algú ha d'assumir el lideratge. Això i que vulguin entrar a parlar d'autogovern i no d'independència. No n'hi ha una altra.

P Un referèndum no entra en els càlculs?

R No, per a res. Sempre hem dit que només estem disposats a parlar d'autogovern.

P Es reconeix en les opinions d'Alfonso Guerra i Felipe González sobre Catalunya?

R Doncs no em reconec, no. I crec que ells tampoc, perquè tots sabem el que han significat i com van ser també objecte dels atacs de la dreta. Em sembla que entrar en aquest joc és innecessari i no els deixa bé.

P Es creu el compromís de Ciutadans i Albert Rivera de no pactar amb el PSOE?

R En fi... Fa tan poc que Albert Rivera deia que en cap cas pactaria amb Rajoy. Ha dit tantes coses. Els seus fitxatges són de persones mudables per a un partit mudable.

P Si guanyen, oferiria a Pablo Iglesias la vicepresidència?

R El model d'aquest govern és continuar actuant com ha estat disse­nyat. Volem clarament un govern monocolor.

P I és compatible el lema de «Som d'esquerra» que han encunyat amb captar el votant de centre?

R Totalment. Perquè l'únic partit que ha demostrat transversalitat i regeneració ha estat el PSOE. Cs només ha acudit com a servei d'urgència del PP. El PSOE sempre ha estat un partit de majories i de cohesió social, un espai de centralitat al qual no renunciem, com sí que ha fet la dreta, que se n'ha anat al córner.

P En què s'ha equivocat el Govern en aquests mesos?

R No ho sé... Em sembla excessiu aplicar l'autocrítica a un govern de nou mesos. És un executiu que s'ha cregut l'acció de govern i s'ha esforçat per donar respostes. Abans d'equivocar-nos, hem decidit convocar eleccions.

P Van arribar al poder i van tenir com a símbol l'«Aquarius», però ha estat una excepció.

R No. Ja vam dir i sembla que no ha quedat clar que no és que ­Espa­nya obrís els seus ports a la ­immigració. Amb l'Aquarius es ­pretenia fer un toc d'atenció a Europa.

PTenim la socialdemocràcia de mal borràs a Europa i amb gairebé tot el poder que tenia a Hispanoamèrica perdut. El problema de l'esquerra quan governa és que no aconsegueix fer visible i real el canvi?

R No. Però una força progressista ha de ser conscient que no n'hi ha prou amb la conquesta, has de desenvolupar-la i anar més lluny. Però en aquest moment no hi ha més alternativa que la socialdemocràcia, perquè les apostes estan sent reaccionàries i populistes. El que sí que cabria és que la socialdemocràcia tingués un caràcter més activista, un rearmament de l'activisme cívic, perquè el que està en joc és la convivència democràtica i l'Estat de Benestar. Hi ha espai, perquè tots els populismes només han produït frustració. Si Podem era un fenomen de moda fa uns anys, avui ho és l'altre extrem. Sembla que tot el nou es consumeix de pressa.

P Dona per amortitzat Podem?

R Veig que entrar en institucions i sortir de l'àmbit de la propaganda fa madurar i, en la mesura que madura, ha d'enfrontar les seves pròpies contradiccions.