El Govern va posar ahir finalment data, el 10 de juny, a l'exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos i la seva inhumació en El Pardo, i va prendre aquesta decisió sense saber si el Tribunal Suprem deté el procés com a mesura cautelar mentre resol el recurs de la família. Si l'alt tribunal deixa seguir el procediment, el trasllat de les restes de Franco tindrà lloc gairebé un any després que Pedro Sánchez es comprometés a fer-ho, i serà a més en una nova legislatura, encara que no se sap si per a llavors s'haurà format nou Govern.

L'Executiu va defensar ahir la data triada precisament per ser després dels dos processos electorals que se celebraran, les eleccions generals del 28 d'abril i les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig i així ho va argumentar en la roda de premsa posterior al Consell la vicepresidenta, Carmen Calvo.

Calvo, a més, va advertir que governi qui governi per a llavors ha de complir la llei vigent i, per tant, executar l'exhumació i el trasllat de les restes del dictador al lloc triat per l'Executiu, el panteó de Mingorrubio en el cementiri del Pardo. «Aquesta decisió l'ha de complir qualsevol Govern mentre sigui legal» i només podrà deixar de fer-ho si es modifica la norma vigent, va insistir.

No es pot en qualsevol cas vaticinar si per a aquesta data hi hauria un nou Govern que revoqués la decisió canviant la llei. Els terminis fan pensar que és difícil que així sigui, perquè les Corts es constitueixen el 21 de maig, després han de passar les municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig i no s'espera que sigui fins a dies posteriors quan el Congrés celebri la investidura del president del Govern. Si un nou Govern volgués revocar aquesta llei a contrarellotge, hauria de fer-ho amb un Reial decret llei que convalidessin les noves Corts. A més, per a llavors el Govern espera que el Suprem hagi resolt si pren mesures cautelars que comportin detenir l'exhumació. Fonts de l'Executiu confien en qualsevol cas en què l'alt tribunal no paralitzarà el procés, perquè creuen que l'expedient és «impecable».

I en qualsevol cas van assenyalar que el mal no és irreversible perquè si el Suprem donés finalment la raó a la família, les restes de Franco podrien ser retornats a la basílica en la qual es troben.

Calvo va explicar en la compareixença com vol el Govern dur a terme l'exhumació. En primer lloc, serà un acte privat per respectar la intimitat de la família, que podrà estar en l'exhumació i en l'enterrament del Pardo. No hi haurà, per tant imatges, ni comunicació ni convocatòria pública del trasllat de les restes, perquè no es tracta d'un «espectacle», va postil·lar.

Per a l'Executiu, el cementiri de Mingorrubio-El Pardo, on ja està enterrada l'esposa de Franco, Carmen Polo, permet «garantir tant les condicions de dignitat i respecte com la digna sepultura exigides», encara que no sigui el lloc que reclamava la família, la catedral de l'Almudena, que el Govern va rebutjar per qüestions de seguretat. Calvo també va insistir en el seu convenciment que no hi haurà problemes amb l'Església per a escometre l'exhumació perquè va recordar que l'Església ja ha dit que no anava a obstaculitzar la decisió que prengui l'autoritat competent. I aquesta autoritat, va subratllar, és el Consell de Ministres.

Gairebé un any després que Sánchez anunciés la seva intenció de complir el mandat del Congrés i exhumar les restes de Franco, Calvo va insistir que aquesta promesa s'hauria complert molt abans si la família del dictador hagués assumit la decisió sense intentar parar-la.

Quant al futur del Valle de los Caídos, la vicepresidenta va apuntar que «l'urgent» ara és el trasllat de les restes de Franco. Després, va defensar, s'hauran de fer els passos perquè convertir-ho en un lloc de «respecte, repòs i record» per a les més de 30.000 víctimes de la Guerra Civil enterrades.