El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i els grups de la institució comunitària tenen la intenció de presentar als caps d'Estat i de Govern una solució de consens per presidir la propera Comissió Europea a la cimera que tindrà lloc a finals de juny. «Farem una proposta abans del 20 de juny», va assegurar Tajani en una roda de premsa després d'haver comunicat als caps d'Estat i de Govern que tots els grups polítics excepte els liberals estan a favor que el proper cap del Executiu comunitari sigui un dels cap de llista europeus que van competir a les eleccions de diumenge, però evitant proposar-ne un de concret. Per tant, les negociacions entre els grups polítics de l'Eurocambra se succeiran en els propers dies amb l'objectiu de trobar una proposta que compti amb el suport d'una majoria d'eurodiputats.
La Conferència de Presidents de l'Eurocambra -que reuneix el president de la institució i els líders dels grups- va avalar amb una «clara majoria» el model del candidat principal, però no va aconseguir acordar qui assumirà la presidència de la Comissió. En qualsevol cas, Tajani va defensar aquest model d'elecció del cap de l'Executiu comunitari perquè és «molt democràtic» i té en compte l'opinió expressada pels ciutadans europeus en unes eleccions que han comptat amb una «alta participació».
«Tenim una posició molt clara. Hi ha un debat a l'interior del Consell, és un problema entre països. He dit als caps d'Estat que la posició del Parlament és sempre la mateixa: estem a favor del candidat principal», va afirmar. Tajani va mostrar la seva confiança que el procés acabi «el més ràpidament possible» i, mentrestant, el Parlament Europeu treballa amb tranquil·litat i defensa la seva posició, que és advocar per una «solució comunitària» basada en una elecció «més o menys» directa.
La intenció del president del Consell Europeu, Donald Tusk, és iniciar contactes tant amb totes les capitals com amb representants de l'Eurocambra per assegurar-se que el paquet per al repartiment dels llocs clau tingui el suport dels Vint-i-vuit i que una majoria dels eurodiputats avali la proposta per presidir la Comissió.
En tot cas, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea van apostar a Brussel·les per avançar primer definint les prioritats i l'estratègia europea que han de mantenir els nous presidents de la Comissió Europea i del Consell en els propers anys abans de revelar les seves cartes sobre els noms dels candidats que volen que ocupin aquests seients.
Tusk va convocar els líders a un sopar informal amb l'objectiu d'obtenir d'ells un mandat clar que li permeti guiar les negociacions per a un acord sobre l'agenda estratègica europea i el repartiment de càrrecs a la propera cimera de juny. Cada delegació va deixar clares les seves ambicions i condicions.
«No vull que avui parlem de noms, hem de tenir en compte el que han expressat els votants i triar responsables que tinguin la credibilitat necessària per actuar», va afirmar el president de França, Emmanuel Macron.
Macron és el mandatari que més clarament s'ha pronunciat en contra del sistema que defensa l'Eurocambra perquè el successor de Juncker al capdavant de l'Executiu comunitari sorgeixi de manera automàtica dels cap de llista dels partits europeus a les eleccions de diumenge passat. Segons aquesta lògica, el millor situat seria el candidat del Partit Popular Europeu (PPE), el bavarès Manfred Weber, per ser la força més votada a les europees, però és un aspirant poc conegut i sense experiència executiva, el que llasta les seves opcions. La resta de partits apunten la necessitat que el candidat elegit compti amb el suport d'una majoria més àmplia i progressista, el que obre la porta al socialista Frans Timmermans i a la liberal Margrethe Vestager.
