La realització de proves preconstituïdes mitjançant el sistema de càmera Gesell en casos de menors víctimes de delictes sexuals estan pensades precisament per evitar una doble victimització dels infants, persones que per la seva primerenca edat són especialment vulnerables. No obstant això, de res serveix si la gravació no es realitza de la forma correcta, sota la supervisió d'una psicòloga en contacte amb la menor a l'esmentada habitació condicionada, i seguida de forma simultània i externa per les parts. Cosa que no es va fer en la causa concreta contra l'avi d'una nena de sis anys acusat d'agredir sexualment i que ahir havia d'haver estat jutjat a l'Audiència Provincial de València.

El processat, que s'enfronta a una pena de deu anys de presó per un delicte d'agressió sexual a persona menor d'edat, va titubejar i va sospirar quan la presidenta de la Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de València li va preguntar si era conscient dels fets pels quals estava acusat i si es declarava culpable. Després de dubtar uns instants finalment va acabar negant ser-ne l'autor, sent per tant de vital importància la declaració incriminatòria de la víctima, que ara té nou anys.

Incomprensiblement, després de revisar la prova preconstituïda, realitzada fa ja gairebé tres anys, en la qual s'escolta perfectament la declaració de la menor, captada mitjançant l'anomenada càmera Gesell en un ambient idoni perquè pugui explicar fets tan greus com els que presumptament va cometre el seu avi amb ella, la Fiscalia va apreciar que aquest enregistrament estava mal realitzat ja que s'observa únicament una sala buida dels jutjats de Sagunt i al fons en una petita pantalla la videoconferència amb l'habitació on hi ha la nena al costat de la psicòloga de l'Institut de Medicina Legal de València.

Per això amb prou feines es veu a la menor i no es poden apreciar els seus gestos i que fins i tot s'observa que les parts no estaven presents en la presa de declaració, els dos motius per invalidar aquesta prova preconstituïda, la fiscal va sol·licitar la presa de declaració de la víctima durant la vista oral. Així, malgrat que ja han passat tres anys i que el desenvolupament evolutiu de la menor fa difícil que el seu relat dels fets sigui idèntic al que ja va realitzar en una habitació condicionada i sense la pressió de mirades de tercers (que només la veuen a través d'un vidre), la víctima haurà de reviure novament el malson viscut.

Els pares de la menor es van negar a que la seva filla sigui sotmesa de nou a un interrogatori pel que ha passat i el judici va haver de suspendre's en sol·licitar la Fiscalia el nomenament d'un assessor judicial per a la víctima argumentant un possible conflicte d'interessos amb els pares. Tot i que no era la intenció dels pares protegir l'acusat -Avi patern- sinó evitar que la seva filla s'enfronti al dolorós moment de reviure les agressions sofertes, la Sala va entendre que era convenient nomenar un assessor, més encara tenint en compte que els abusos sexuals van ser destapats a l'octubre de 2016 per una professora de la nena i no pels progenitors.

La declaració de la nena, que va donar en el seu dia nombrosos detalls que descarten una possible fabulació, es presenta com la principal prova de càrrec contra l'acusat.