La mort a causa del virus de Wuhan del doctor a qui van represaliar les autoritats xineses per haver estat dels primers a alertar de la nova malaltia va desencadenar una allau de reaccions entre la població, moltes d'elles crítiques amb les autoritats per la seva actitud cap al metge. Li Wenliang, oftalmòleg de 33 anys, va morir a l'Hospital Central de Wuhan, després que l'1 de febrer anunciés que s'havia contagiat del virus després d'haver atès setmanes abans una dona afectada de glaucoma.
El 30 de desembre Li va advertir als seus col·legues en un grup de WeChat (el WhatsApp xinès) que al seu hospital havien aïllat set pacients després d'haver estat diagnosticats d'una pneumònia semblant a la Síndrome Respiratòria Aguda i Greu (SARS). Quatre dies després, el doctor va ser convocat per la Policia local, que el va acusar de «propagar rumors» -quelcom que a la Xina pot suposar 7 anys de presó- i li va fer signar un escrit reconeixent la seva «equivocació» per poder tornar a casa.
A altres set metges els va passar quelcom similar al de Li, el cas del qual s'ha convertit en detonant de les crítiques cap a les autoritats xineses per impedir una actuació a temps per contenir l'epidèmia. Tot i que el Tribunal Suprem xinès va criticar fa deu dies la policia de Wuhan per la seva actuació amb el metge, Li ja estava llavors contagiat i els casos del virus de Wuhan es comptaven per milers al país.
Desenes de milers de missatges
A la popular xarxa social xinesa Weibo, similar a Twitter, eren ahir desenes de milers els missatges que mostraven la seva tristesa i el seu condol a la família de Li, que deixa un fill de cinc anys i una dona embarassada, alhora que criticaven que se l'hagués castigat en lloc d'haver-li fet cas. «Hem de recuperar la seva reputació i el govern ha de disculpar-se», afirmava una usuària identificada com a Anye Memo. «Que no hi hagi mentides», deia, per la seva banda, Tushna Juqing.
D'altra banda, l'augment desmesurat de la demanda i probablement també l'avidesa de guanys de certs intermediaris estan provocant una escassetat dels equips de protecció que necessita de forma prioritària el personal mèdic que atén els infectats pel virus. «La demanda és 200 vegades més alta i els preus s'han multiplicat per vint», va revelar el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus. L'OMS ha demanat que no es constitueixin reserves d'aquest material a països on la transmissió del virus és baixa o inexistent.
Per part seva, el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, va anunciar 100 milions de dòlars per ajudar la Xina i altres països a lluitar i combatre la propagació del virus de Wuhan, que ha causat més de 630 morts al gegant asiàtic. «Els EUA estan preparats per gastar 100 milions de dòlars en assistència a la Xina i altres països afectats, tant directament com a través d'organitzacions multilaterals, per contenir i combatre el coronavirus», va anunciar Pompeo.
Hores abans, el president nord-americà, Donald Trump, va donar suport a Twitter al «lideratge» que manté el seu homòleg xinès, Xi Jinping, en la lluita contra l'epidèmia i va assegurar que la seva tasca «serà molt reeixida».
Un total de 1.540 persones infectades pel virus han estat curades i donades d'alta dels hospitals xinesos des de dijous, segons va assenyalar Guo Yanhong, funcionària de la Comissió Nacional de Salut (NHC), tot destacant que des del passat 30 de gener s'ha vist un augment constant en el nombre de pacients que es recuperen de la nova infecció. Les autoritats han encarregat un estudi sobre més de 500 casos curats, inclosos els casos amb símptomes lleus i els casos greus; alguns fins i tot amb condicions complicades.
