La vicepresidenta d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, està entre les possibles candidatures per succeir Mário Centeno en la presidència de l'Eurogrup a partir del 13 de juliol, ja que el portuguès va anunciar ahir que abandona el Govern lusità i no optarà a renovar el mandat al capdavant de l'organisme europeu. Tot i que encara no hi ha cap candidatura formal, fonts diplomàtiques van assenyalar que esperen que «almenys» tres ministres facin un pas endavant: l'espanyola, el luxemburguès Pierre Gramegna i l'irlandès Paschal Donohoe. Cap dels tres governs, però, va voler confirmar les seves respectives candidatures.
El procediment, en qualsevol cas, s'iniciarà demà a la reunió per videoconferència que mantindran els responsables de Finances dels Dinou. En ella, Centeno comunicarà als seus col·legues la seva decisió i amb això s'obrirà un termini per a la presentació de les candidatures oficials.
A l'espera de conèixer quins ministres opten a ocupar la presidència de l'Eurogrup durant els pròxims dos anys i mig, fonts comunitàries van assenyalar que «la reputació de Calviño és irreprotxable», però «també té un perfil molt pronunciat». Els seus vuit anys a les institucions europees, els seus contactes a Brussel·les i el seu paper de contrapès de Podem al Consell de Ministres fan que la ministra espanyola guanyi possibilitats si decideix presentar la seva candidatura. A més, Calviño no hauria d'abandonar el Govern de Pedro Sánchez.
A favor seu també podria sumar el fet que la presidència de l'Eurogrup seguiria amb el seu eventual nomenament en mans d'un país de sud del bloc i de la família socialdemòcrata, encara que és cert que Calviño no està afiliada al PSOE, quelcom que també passa en el cas de Centeno.
En contra seu juga el fet que Espanya serà, al costat d'Itàlia, una de les economies més afectades per la crisi de la Covid-19 en un moment en què les reunions de l'Eurogrup estaran en gran mesura relacionades amb la resposta europea a la pandèmia. «Els duels en els debats no haurien d'assumir posicions europees, és difícil que siguin creïbles com a constructors de ponts», van apuntar altres fonts consultades.
Els rivals
Com a rival hi hauria, segons aquestes fonts, el luxemburguès Gramegna, pertanyent a la família liberal europea i que ja va intentar dirigir l'Eurogrup fa dos anys i mig, quan va ser superat pel propi Centeno. L'equip de l'irlandès Donohoe, per la seva banda, no va fer declaracions sobre el tema i es va limitar a afirmar que el ministre està centrat en els esforços interns per pactar un Govern de coalició després de les eleccions que van tenir lloc al febrer.
Sigui qui sigui la persona escollida per substituir Centeno, es convertirà en la quarta a ocupar la presidència de l'Eurogrup, un càrrec que des de la posada en marxa el 1998 només ha estat ocupat per homes, ja que va estrenar el càrrec el luxemburguès Jean-Claude Juncker i el seu successor va ser l'holandès Jeroen Dijsselbloem.
