Noves rutes, mètodes de narcotràfic i substàncies prohibides. Les restriccions imposades a tot el món per la pandèmia de COVID-19 han alterat no només l'economia global sinó també el mercat mundial de drogues, assenyala un informe de Nacions Unides difós aquest dijous a Viena.
Aquest és un dels aspectes fonamentals de l'últim Informe Mundial sobre Drogues que mostra una situació cada vegada més complexa, amb les drogues tradicionals -com la cocaïna, l'heroïna o el cannabis- en màxims històrics i la proliferació de substàncies sintètiques.
"Hi ha més persones consumint drogues, més substàncies i més tipus d'estupefaents que mai", resumeix la situació la nova directora executiva de l'Oficina de l'ONU contra la Droga i el Delicte (ONUDD), Ghada Waly.
"El mercat de drogues s'està tornant cada vegada més complex. Substàncies d'origen vegetal com el cànnabis, la cocaïna i heroïna s'uneixen a centenars de drogues sintètiques, moltes sense control internacional", exposa l'informe.
També augmenta el consum de drogues farmacèutiques -en alguns casos falsificaciones- amb fins recreatius o sense supervisió mèdica, cosa que ha causat en els darrers anys desenes de milers de morts als Estats Units.
Pugen els consumidors
En 2018 l'ONU calcula que hi havia uns 269 milions de consumidors de drogues al món, el que equival al 5,4% de la població adulta mundial. Una de cada 19 persones del planeta.
Aquesta xifra és un 30% més gran que el 2009, mentre que més de 35 milions de persones pateixen trastorns greus per drogoaddicció.
L'informe repeteix les seves estimacions sobre 585.000 morts el 2017 a causa del consum de drogues i que ja va difondre en el report de l'any passat.
El cànnabis continua sent la droga més popular de l'món amb 192 milions de consumidors, però els opioides, com l'heroïna o els seus anàlegs, són els més letals ja que estan darrere de dos terços de les morts.
Més en països en desenvolupament
En la passada dècada el consum de drogues ha crescut molt més ràpidament en el món en desenvolupament que en l'industrialitzat, a causa, en part, al creixement allà de la població més jove, que és la més procliu a consumir-la.
L'ONU també apunta a diferències socials: mentre que la major prevalença de consum es dóna en les capes més afavorides, els problemes més greus de drogoaddicció es registren sobretot entre els més pobres.
"Les dades de diversos països suggereixen una associació entre patrons nocius de consum de drogues i baixos ingressos", sosté l'informe de l'ONUDD.
La Covid-19 altera el mercat
A causa de les restriccions per frenar la COVID-19, els narcotraficants busquen noves rutes i mètodes, i les activitats a través de l'anomenada "xarxa fosca" d'Internet i les trameses per correu han pogut augmentar, assenyala l'informe.
Les rutes àrees -importants per al trànsit d'amfetamines i drogues sintètiques- i les terrestres -fonamental per a la heroïna- han hagut de modificar a causa de la cancel·lació de vols i el tancament de fronteres.
L'increment de confiscacions de cocaïna en ports europeus o les partides d'heroïna intervinguts en vaixells a l'Índic, com a alternativa a la terrestre ruta dels Balcans, són indicis d'aquests canvis.
L'aturada de el comerç internacional també s'ha notat en l'escassetat de precursors químics necessaris per produir heroïna o cocaïna, el que ha pogut reduir la seva fabricació.
L'ONU assenyala que el major control a les fronteres està portant a un menor tràfic d'heroïna des de Mèxic als EUA, cosa que ha generat escassetat d'aquest opioide. També a Europa s'ha detectat una caiguda de l'oferta.
Un altre indici de l'escassetat de l'oferta és la pujada dels preus de les drogues en diferents mercats.
Les restriccions a el moviment i a les reunions han pogut portar a una caiguda momentània del consum, especialment d'aquelles drogues -com els estimulants- que solen aparèixer en festivals de música o discoteques.
Patrons de risc
Pel costat negatiu, l'absència d'opioides causa de les restriccions s'ha pogut dur a buscar un substitutiu en l'alcohol, les benzodiazepines o les drogues sintètiques, alerta l'ONU.
També s'ha pogut substituir l'heroïna per substàncies més nocives produïdes localment, com el fentanil, un analgèsic sintètic 50 vegades més potent.
D'aquesta manera, també es tem que hagin aparegut patrons de consum més nocius amb substàncies injectables per mitjà de xeringues, i el consegüent risc de transmissió de malalties com el VIH / SIDA o l'Hepatitis-C.
Crisi i pobresa
L'ONU també adverteix que l'actual crisi econòmica afectarà especialment a les persones que ja són les més vulnerables.
L'augment de la desocupació i la pobresa per la crisi poden portar a un increment de l'consum de drogues, així com al fet que més gent contempli el cultiu il·lícit o el tràfic de drogues com a opcions per subsistir, adverteix l'informe.
"La crisi de COVID-19 i la recessió econòmica amenacen d'agreujar encara més els perills de les drogues, quan els nostres sistemes socials i de salut han arribat a el límit", adverteix Ghada Waly.
Per això, l'ONU demana que no es repeteixi la resposta de la crisi del 2008, que va consistir a reduir els fons de prevenció, assistència i tractament a problemes de drogues.
Finalment, l'ONU critica que el 90% dels opioides per tractament de el dolor i cures pal·liatiu s'emprin en països rics que representen només el 12% de la població mundial.
El revers d'aquesta xifra és que el 88% de la població restant -tota en països en desenvolupament- empra menys de el 10% d'aquests analgèsics, com la morfina, per pal·liar el dolor.
