El ministre d'Economia del Líban, Raoul Nehme, va avisar ahir que el país no pot fer front sol a la catàstrofe provocada per les explosions al port de Beirut de dimarts passat. «La capacitat financera de l'Estat és molt limitada, igual que la del Banc Central i els altres bancs. No estem nedant en dòlars», va assenyalar Nehme. L'única sortida, va afegir, passa per treballar amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Abans de la tragèdia, el Líban ja es trobava a prop del col·lapse econòmic, amb la meitat de la seva població per sota el llindar de la pobresa i amb un deute del 170% del seu PIB.
Per part seva, l'FMI està explorant «totes les vies possibles» per oferir ajuda financera al Líban, segons va assegurar la seva directora gerent, Kristalina Georgieva, que va assenyalar que després de les explosions a Beirut és el moment de la «unitat nacional». «Després de la terrible tragèdia del Líban, és moment de la unitat nacional: per superar el desastre però també per superar la profunda crisi econòmica i social que el país continua vivint. També és el moment que la comunitat internacional i els amics del Líban ajudin el país en aquesta situació d'urgent necessitat», va assenyalar Georgieva.
Mentrestant, a Beirut continua la recerca del més d'un centenar de desapareguts. Les operacions de rescat avancen a un ritme lent, a l'espera que vagin arribant els socorristes enviats per diferents països com a part de l'ajuda internacional destinada a la capital libanesa. Segons el balanç actualitzat ahir pel ministre de Sanitat, Hamad Hassan, són ja 137 els morts per les explosions i més de 5.000 els ferits.
Por a més contagis de covid-19
En aquest context, el ministre de Sanitat va expressar la seva por que les infeccions de covid-19 es disparin al país, que ja ha comptabilitzat 5.417 persones contagiades i 68 mortes.
Paral·lelament, el president francès, Emmanuel Macron, va demanar als dirigents libanesos que emprenguin reformes i va assegurar que tornarà al Líban per fer seguiment de la situació després de l'explosió. «Més enllà de l'explosió, avui hi ha una crisi política, moral, econòmica i financera que ha durat diversos mesos, diversos anys, i això implica fortes iniciatives polítiques», va dir en una reunió amb el seu homòleg, Michel Aoun.
Segons un comunicat de l'Elisi, Macron va parlar amb Aoun, el primer ministre, Hasan Diab, i el president del Parlament, Nabih Berri, amb «molta franquesa i transparència». Els va dir que és el moment d'implementar «fortes iniciatives polítiques per lluitar contra la corrupció, per imposar transparència, per dur a terme les reformes» que van ser suggerides a la gran conferència de donants a París que es va celebrar l'any 2018.
Aquestes reformes estan relacionades amb la lluita contra la corrupció i l'opacitat del sistema bancari, la millora del sector energètic per garantir el subministrament de llum i l'adopció del programa de l'FMI, que el Líban està negociant amb l'organisme des de maig.
D'altra banda, l'organització de drets humans Human Rights Watch (HRW) va demanar una investigació independent amb experts internacionals sobre l'explosió. «Donats els repetits fracassos de les autoritats libaneses per investigar errors seriosos del Govern i la manca de confiança de la població en les institucions, s'hauria de garantir una investigació independent amb experts internacionals», va assenyalar l'organització en un comunicat.
«Devastació incomprensible»
«El nivell de devastació a Beirut és incomprensible i les autoritats responsables haurien de respondre», va explicar la investigadora per al Líban de l'organització Aya Majzoub. L'organització va explicar que la investigació hauria de determinar les causes i responsabilitats per l'explosió i recomanar mesures per assegurar que una cosa així no torni a passar.
