El projecte de llei de memòria democràtica que està enllestint el Govern aclareix alguns dubtes sobre els quals els partits de l'esquerra porten mesos donant voltes, plantejant iniciatives parlamentàries i exigències en fòrums públics o simplement debatent: l'executiu de coalició pretén retirar les medalles a Billy el Niño, encara que hagi mort, i exhumar les restes de José Antonio Primo de Rivera de la zona preeminent de la Basílica del Valle de los Caídos, després d'haver fet el mateix amb les de Francisco Franco.

Pel que fa a l'expolicia i torturador a l'època franquista Juan Antonio González Pacheco, àlies «Billy el Niño» -que va morir al maig per covid abans que es trobés la fórmula legal per retirar-li les medalles i gratificacions de les quals gaudia feia dècades-, l'article 43 de l'esmentat projecte, a més d'una disposició addicional, obren la porta a deixar-lo sense honors.

Primo de Rivera i els colpistes

Molt s'ha especulat també en aquests mesos sobre el futur de les restes del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, la tomba del qual es troba a la basílica del Valle de los Caídos, com ho estava la de Franco abans de ser exhumat. A La Moncloa no s'ha ocultat en cap moment el desig que es repetís el que va succeir amb les restes del dictador. Ara el text del projecte de Llei de memòria democràtica deixa clar el camí que es pensa seguir.

«Al Valle de los Caídos només podran haver-hi les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil, com a lloc de reconeixement, commemoració, record i homenatge a les víctimes allà inhumades», se sosté a l'article 55.4, que també estableix que «així mateix, es procedirà a la reubicació de qualsevol resta mortal que ocupi un lloc preeminent al recinte».

A través d'una disposició addicional s'assenyala la via que s'utilitzarà: una decisió que s'adoptarà al Consell de Ministres, una vegada s'hagi tramitat tot un procediment que es posarà en marxa també amb un pas preliminar, d'ofici, per part de l'executiu.

Així mateix, l'avantprojecte adverteix que les restes mortals de dirigents del cop militar del 1936 no podran mantenir-se inhumades en llocs preeminents d'accés públic tret que sigui un cementiri perquè no existeixi possibilitat de realitzar actes públics d'exaltació, enaltiment o commemoració de violacions de drets humans esdevingudes des del 1936 fins al final de la dictadura. Es dona la circumstància que, actualment, el general Gonzalo Queipo de Llano està enterrat a la capella de la Germandat de la Verge Macarena de Sevilla, mentre que José Moscardó i Jaime Milans del Bosch ho estan a l'Alcàsser de Toledo.