Bèlgica finalment té nou Govern. Han passat 493 dies des de les últimes eleccions, celebrades al maig de 2019, i 650 des de la caiguda de l'últim Executiu federal que presidia el liberal francòfon Charles Michel, avui president del Consell Europeu. Tot un rècord que ha superat fins i tot els 541 dies que va estar el país sense gabinet entre el 2010 i el 2011. Ahir va jurar com a nou primer ministre el liberal flamenc Alexander De Croo davant el rei Felip, tot i representar a la sisena força del país.
L'Executiu estarà format per 15 carteres i set vicepresidents, un per cada partit de la coalició que agrupa quatre famílies polítiques: socialistes, liberals, democristians i ecologistes. En total representen set partits. El repartiment respon a un equilibri entre forces polítiques i regions belgues. La coalició es coneix als mitjans com a «Vivaldi», en un símil amb la seva obra Les quatre estacions.
La fins ara primera ministra interina durant l'últim any, la liberal francòfona Sophie Wilmes, que va rebre poders especials per afontar la crisi del coronavirus, serà vicepresidenta d'Afers Exteriors, amb el seu company de partit, David Clarinval, en el lloc de ministre d'Agricultura i Classes Mitjanes. Els liberals flamencs, a més del càrrec de primer ministre, tindran la vicepresidència de Justícia.
La família socialista, la majoritària al Govern, es queda amb cinc carteres. La vicepresidència d'Economia i Treball i els ministeris de Defensa i Pensions i Integració Social estaran en mans dels socialistes francòfons, mentre que els flamencs ocuparan la vicepresidència de Sanitat i Assumptes Socials.
