L'Estat incrementarà la inversió a Catalunya fins a suposar el 16,5% sobre un total de 12.125,51 milions d'aquesta despesa estatal regionalitzable, segons el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2021. La xifra assignada a Catalunya, que suposa un augment de més de tres punts respecte als comptes del 2018 prorrogats fins al 2020, puja en termes absoluts a 1.999,30 milions d'euros, amb un augment anual del 48%.

La inversió territorialitzada prevista per a Catalunya el 2021 (16,5% del total) segueix sense complir amb el que prescriu la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estableix que la despesa estatal en infraestructures destinada a la comunitat ha de ser equivalent al pes de l'economia catalana a la del conjunt del país (al voltant del 18%). No obstant això, la ministra portaveu del Govern i titular d'Hisenda, María Jesús Montero, va explicar que sí es complirà l'esmentada disposició addicional tercera, ja que als 1.999,30 milions d'inversió assignats a Catalunya se sumaran altres 200 procedents del compliment parcial d'una sentència del Suprem del 2017 relativa als comptes de l'any 2008, que seran cedits per a la seva gestió a la Generalitat. Així, «el projecte de Pressupostos sí compleix l'Estatut de Catalunya», va explicar la ministra en la roda de premsa de presentació dels comptes del 2021 al Congrés dels Diputats.

Prenent en consideració exclusivament les xifres de la inversió territorialitzada de l'Estat (sense afegir el compliment de la sentència), Andalusia, com en els pressupostos anteriors, és la que s'emporta la major quota, amb el 17,7% i un total de 2.146,16 milions d'euros, amb un increment del 45% respecte al pressupost anterior. En els comptes del 2018 suposava el 14,6%.

La quota de Madrid, però, baixarà des del 12,3% (1.247,31milions) al 10,3% del 2021 (1.250,28 milions). València, per la seva banda, eleva la seva participació en la inversió estatal regionalitzable al 7,3% del total, amb 740,36 milions, davant el 5,2% heretat dels pressupostos prorrogats del 2018.

Com a novetat, l'any 2021, les comunitats autònomes també tindran dret a importants partides d'inversió finançades amb part dels 27.000 milions d'euros en fons europeus per a la recuperació. Els ministeris de Transició Energètica i de Transports han realitzat una preassignació, per comunitats autònomes, dels 5.373 milions de fons europeus que destinaran a determinades polítiques mediambientals (3.723) i d'habitatge (1.650 milions).

Suport de Ciutadans

D'altra banda, Ciutadans ha decidit donar via lliure a la tramitació del projecte de pressupostos en la primera votació a la qual serà sotmès, a partir de les esmenes a la totalitat que puguin presentar altres grups parlamentaris i que no farà Cs. Així ho ha decidit després de constatar que el projecte del Govern «ha incorporat les línies» que Cs havia exigit en les seves converses amb l'executiu.

Així, la formació liderada per Inés Arrimadas s'atribueix el fet que el projecte de pressupostos no hagi anat més lluny en les pujades fiscals previstes. A més, en relació a l'increment de l'impost especial sobre el dièsel, fonts de la formació taronja van explicar que «tot i que ha aparegut en l'esborrany de pressupostos, Cs ha aconseguit el compromís del Govern perquè aquesta pujada al dièsel quedi eliminada via esmena».

Segons Ciutadans, la seva negociació amb el Govern ha impedit que el projecte de pressupostos hagi incorporat el tipus mínim del 15% en l'impost de societats inclòs en l'acord de coalició entre PSOE i Unides Podem. El projecte de pressupostos tampoc suprimeix l'exempció en l'IVA dels serveis privats de sanitat i educació que rebutjava Cs. I pel que fa a l'IRPF, valoren que «les pujades ideològiques i indiscriminades d'impostos que PSOE-Podem volien incloure per a rendes de treball es limiten a les rendes més altes (300.000 euros)».